"He decidido que no pagaré mis impuestos a España"

Así de contundente se ha mostrado el economista y colaborador de La Vanguardia y RAC1, Xavier Sala i Martin, este martes en el marco de la tertulia radiofónica que protagoniza regularmente en el programa 'El Món a RAC1', dirigido por el periodista Jordi Basté. 

El anuncio de Sala i Martin se produce después de la negativa del Gobierno en funciones, presidido por José Luís Rodríguez Zapatero, de entregar al Govern los 759 millones de euros de la disposición adicional tercera del Estatut relativos al 2008, un pago que figura en los presupuestos generales del Estado de este año pero que, según la ministra Salgado, no se va a producir porque no hay dinero y el Ejecutivo está en funciones. 

"Quería anunciar -ha dicho Sala i Martin en la tertulia de RAC1-, a raiz de lo que anunció Salgado, que dice que como hay crisis ella no tiene que cumplir las leyes, pues este año, como también tengo crisis y tengo déficit, he decidido que no pagaré mis impuestos a España tampoco".

El economista de Cabrera de Mar y residente en Nueva York ha continuado: "Y espero que mucha gente haga lo mismo, porque si esto tiene que crear un precedente de que cuando hay crisis económica y déficit el gobierno se puede saltar las leyes a la torera, incluyendo una ley orgánica como es el Estatut de Catalunya, pues creo que los ciudadanos deben tener el mismo derecho a que cuando tenemos crisis o déficits dejemos de pagar el contrato que tenemos con el gobierno de pagar impuestos".

Reflexió: la independència de Catalunya, datada a l'any 987, es va produir quan el rei franc, a qui els comptes catalans devien vassallatge, no va respondre a la demanda de suport per part d'aquests. L'incompliment del seu deure va provocar que els comptes li deixessin de retre vassallatge i que actuessin de fet com a sobirans del seu territori, passant el títol de pares de fills. Catalunya va ser un Estat fins després de la guerra del 1714. Potser ara, 1.000 anys després, s'està repetint la història i Catalunya està en camí d'abandonar la seva adscripció a l'Estat espanyol, que es va produir per un trencament de la legitimitat. Ara vindria motivada per la suma de dos factors, la necessitat de desenvolupar-se plenament i de projectar-se al món amb naturalitat i autenticitat, sense intermediaris, i per la inviabilitat de continuar destinant un 10% del seu PIB a mantenir altres territoris d'un Estat que té una obsessió malaltissa a limitar el creixement de Catalunya per por que tingui massa força per esdevenir independent. Un gran absurd: matar la gallina dels ous d'or.

En tot cas, cal trobar la manera ètica de deixar de pagar a un Estat insostenible, que no compleix les lleis i que deliberadament ens perjudica. O bé es posen els diners en un compte o bé es paguen a la Generalitat. Caldria habilitar els mecanismes per garantir que tothom pagui i que no afavoreixi els impagaments, i que es pugui demostrar que no hi ha la voluntat de no pagar per part dels ciutadans sinó que es tracta d'una acció ciutadana d'exercici de sobirania per recuperar el control del govern de la seva pròpia nació.