- Durant gairebé tota la democràcia ha estat acceptat com a normal que l'Administració demanés a les empreses que complissin les lleis de salut i seguretat laboral o la llei d'integració de discapacitats mentre que tinguessin un nivell molt baix de compliment a la pròpia Administració.
- També hem trobat normal el cinisme de veure com s'aprovava una llei que tothom sabia que no es podia complir, amb obligacions legals de terminis de pagament (llei 15/2010) que imposa a les administracions públiques l’obligació de pagar en cinquanta dies, que seran 30 a partir del dia 1 de gener de 2013, i 40 d'aquí a dues setmanes.
- Aquesta setmana mateix hem sabut que l'Estat incomplirà dos compromisos que són Llei. Per una banda deixarà d'abonar el 759 milions d'euros que deu a Catalunya i no retornarà 300 caixes de papers espoliats per la Dictadura.
Tot es va produint i no passa res. Potser els ciutadans hem de començar a ser més exigents, a comandar al situació. O des de nivells més baixos de l'Administració.
Però a banda de suggerir un major protagonisme de la ciutadania -que hi crec!- també estic convençut que dins de les Administracions hi ha d'haver una capacitat de fer funcionar la maquinària amb menys interferència politiquera. Si hi ha uns compromisos firmats, algú ho ha d'executar. La política no pot tenir tantes atribucions per fer i desfer sense cap mena d'autocontrol. Bàsicament perquè ha demostrat que no sap exercir tan poder.
Aleshores em pregunto on són els funcionaris d'alt nivell i especialment els interventors o els secretaris. A l'Administració pública hi ha un gran gruix de personal que no té cap sentit que siguin funcionaris. De funcionari, amb la seguretat que comporta, n'ha de ser un jutge, un policia, un bomber, un interventor... No entenc per què un administratiu ha de tenir regles diferents del sector públic, sempre que es garanteixi precisament que la política partidista no jugui a fer de les seves en la gestió de les contractacions, esclar.
Però els interventors sí que han de ser funcionaris i han de tenir la seguretat del lloc de treball. Precisament per a poder posar els límits als polítics. Si s'ha firmat un paper s'ha de complir. Si s'ha fet una llei cal complir-la. No podem confiar que la legitimitat del sector públic vingui de la classe política en general. Encara que els mals polítics potser sols fossin uns quants, el límit ha de venir donat per altres lògiques de funcionament intern, amb major seguretat jurídica. Interventors, intervinguin, sisplau! Altrament no entendria per què han de tenir el lloc fix.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada