18.12.11

Obtenir més voluntats contra el CO2

Amb el Programa d'Acords Voluntaris es vol fer créixer el compromís de les empreses catalanes per combatre el canvi climàtic
Vista d'un dels polígons industrials que envolten la vila de Martorell (Baix Llobregat) Foto: ARXIU /ANDREU PUIG.
Ser proactiu contra el canvi climàtic pot donar avantatge en els contractes públics
El combat per mitigar els efectes del canvi climàtic no és només cosa dels estats. La societat civil, ciutadans i empreses, és la que realment pot canviar usos i costum per un demà amb menys CO2.
Amb el Programa d'Acords Voluntaris endegat per l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, ens dependent de la Generalitat, es promou que cada empresa i organització assumeixi el compromís de confegir un inventari de les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle (GEH) i, consegüentment, que es dissenyin iniciatives per reduir-les. L'inventari es renova anualment en la filosofia típica de les polítiques de qualitat, de millora contínua.
Com explica el director de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic, Salvador Samitier, “el programa neix quan en l'Oficina detectem que cada vegada més hi ha més empreses que fan actuacions lligades al clima, sobretot en l'àmbit de l'eficiència energètica, i volíem fer aflorar tota aquesta tasca.” Per donar un marc de coherència a aquest treball, l'organisme de la Generalitat ha formulat, sobre les bases de la norma ISO 14064, un mètode d'avaluació que distingeix dos àmbits de compliment obligat: l'Abast I, de les emissions de CO2, generades pel consum de combustibles, directes; l'Abast II, el de les emissions lligades a la despesa d'electricitat, indirectes. Hi hauria un tercer àmbit opcional, l'Abast III, que inclouria aspectes com la gestió del cicle de l'aigua, la gestió de residus i el transport de treballadors.
SEGELL DE RECONEIXEMENT.
Les empreses que fan l'inventari i, el més important, les que plantegen accions per reduir els GEH, es fan creditores d'una etiqueta de reconeixement que no té només un valor simbòlic, com diu Samitier: “a una empresa s'hi dóna projecció si lluita contra el canvi climàtic, i pot donar avantatge perquè assoleixi contractes públics, ja que les administracions avancen cap a l'ambientalització de la contractació.” A més a més, en diversos sectors econòmics,“veiem com els clients de l'empresa exportadora fan cada vegada més preguntes sobre la petjada en GEH del seu producte o servei”. Val a dir que grans empreses de distribució, com Carrefour, o dels serveis de neteja, ja qüestionen als seus proveïdors sobre què fan per mitigar el canvi climàtic.
L'ACCIÓ DE FEC.
A hores d'ara, un total de 25 empreses s'han adherit al programa, fruit de la tasca d'informació i sensibilització. La Fundació Energia i Clima (FEC) hi ha jugat un paper cabdal amb l'organització de jornades i la creació d'un butlletí trimestral. En el llistat, a més d'empreses vinculades al sector ambiental (La Vola, Accionatura), n'hi ha d'altres en què la perspectiva ecològica és en el moll de l'os de la seva activitat, com la impremta el Tinter. Hi trobem grans grups industrials com SADA, de processament avícola, i el productor de cava Codorníu. Salvador Samitier pensa que són firmes com aquestes les que “poden fer de catalitzadors perquè d'altres s'animin a participar en el programa”. De fet, tant l'Oficina com la FEC han pogut constatar que hi ha un bon grup d'empreses que estan fent coses per reduir la seva petjada climàtica, però que s'estimen més no fer-ho públic de moment.
Admet que en un entorn de crisi no és una tasca senzilla involucrar les empreses, en l'horitzó del 2020, en la lluita per assolir les fites que marca la UE: una reducció del 20% en emissions de GEH, assolir almenys un 20% de consum energètic en renovables i reduir mitjançant l'eficiència un 20% del consum energètic. Afirma, però, que “quan parles amb les empreses, poden veure que aquesta nova certificació no és cara i que les accions en àmbits com l'eficiència energètica són autofinançables, tenen un retorn curt”.
Amb vista a l'evolució futura del programa, Samitier creu que hi ha molt camp per recórrer en l'apartat d'accions voluntàries: “pot ser un gran filó, sobretot per involucrar les empreses del sector de serveis, i per això estem estudiant crear un model d'informació sobre com gestionar adequadament els cicles de l'aigua i els residus perquè a les empreses els resulti més senzill enfrontar-s'hi.” Cal fer avinent que a l'Oficina no assumeixen un paper de consultors en l'elaboració de l'inventari, que és una autodeclaració, però sí que poden aclarir dubtes i fer una feina de control aleatori per verificar que tot el que diu la documentació és cert.
En un exemple d'Acord Voluntari, el de l'empresa de serveis ambientals La Vola, veiem que el 2010 van computar 152,13 tones de CO2, 92 tones en emissions directes, 26 en indirectes i 34 en d'altres. Per tal de progressar en la reducció de les emissions, a La Vola van concretar per al seu dia a dia mesures com substituir dos dels vehicles de la seva flota per altres de menys consum; instal·lar bombetes de consum baix en deu punts de llum; instal·lar un sistema de recirculació d'aire per minimitzar la potència de les bombes de calor que van instal·lar; i fer compartir quatre torres entre vuit ordinadors.
En un altre exemple, en El Tinter, l'empresa que va registrar el 2010 un total de 49,80 tones, es van plantejar emprendre accions com separar en seccions diferents comptadors elèctrics per apagar llums en funció de les lectures elèctriques, per poder fer minvar la seva marca.

Malgrat tot, Durban ha tingut una significació política

Si bé són molts els que s'han afanyat a considerar decebedor el resultat de la Cimera del Clima celebrada a Durban, no tothom pensa que s'hi ha perdut el temps. Per a Salvador Samitier, “la cimera, des del punt de vista polític, ha estat significativa, ja que ara ja no és creença general que la responsabilitat de reduir emissions és dels països rics del Nord i no pas de la resta, com en l'any 1997, quan es va engegar el Protocol de Kyoto.” I hi afegeix: “ara s'accepta que el 2015 tots els estats, sense excepcions, han de participar en l'elaboració d'un acord per al 2020, cosa que vol dir que a partir d'ara engeguem una nova arquitectura.” És un edifici nou de negociacions que, al capdavall, és el que “proposava la UE, que amb fermesa ha aconseguit que els països emergents pugessin a aquest carro, a més de garantir la continuïtat dels mercats de carboni i els Mecanismes de Desenvolupament Net (MDN).”
El director de l'Oficina de Canvi Climàtic concedeix, però, que “pel que fa a un compromís real de reducció d'emissions, Durban no ha suposat un progrés, quan la investigació científica sobre el canvi climàtic ens demanaria un tempo més accelerat. En un context de crisi era molt difícil arribar a un acord de tipus quantitatiu.” En aquest sentit, per accelerar l'acció de mitigació, l'informe que l'IPPC ha de publicar el 2013, en què ha d'aportar coneixements cabdals com ara si l'escalfament al segle serà d'1,5 ºC o 2 ºC, pot ser decisiu.
I ha estat igual d'important, com destaca Samitier que, “en la visualització, a Durban, la qüestió del clima va molt més enllà de les negociacions entre estats, hi ha tot un moviment, en què hi ha administracions regionals o sectors industrials, que mostra un gran ímpetu, que moltes coses es mouen al marge de la gran negociació”.
Publicat a

0 comentaris: