El seu deure és dirigir-se a la ciutadania en la llengua del país. En aquest cas, com acostuma a passar quan la persona té uns trets que fan suposar que és immigrant, l'agent públic s'hi ha dirigit en castellà. És una manera de tractar-lo de diferent a partir del prejudici. Aquest noi podria haver estat perfectament un català que d'infant hagués estat adoptat pels seus pares. Els policies no tenen perquè fer pressuposicions sobre quin és l'origen del ciutadà o sobre quines llengües entén. S'han de limitar a fer la seva feina amb objectivitat i sense prejudicis. I així, de pas, també treballaran per la cohesió social, per la normalitat com a país, i per la invitació a la integració social.
Vaig parlar d'aquest mateix tema fa un parell d'anys:
23.4.09 El "racisme dolç"
He titulat així aquest escrit perquè és l'expressió que vaig fer servir l'any passat en algunes conferències sobre RSE i llengua amb motiu de l'Any Internacional de les Llengües i del repte que suposa el multilingüisme.
El motiu de l'expressió feia referència a l'actitud lingüística molt estesa a Catalunya per la qual, quan una persona té cara de forastera una part molt gran de la població se li adreça en castellà. Aquest és un fet que dificulta la integració normal de la persona nouvinguda al país. Però en molts casos suposa una manca de tacte i fins i tot un comportament degradant. Fixem-nos-hi.
Quan una persona nouvinguda ja ha après la llengua del país, va pel carrer o per la feina i molta gent catalanoparlant se li adreça en castellà, fet que tira per la borda el seu esforç d'aprenentatge i d'integració i que reforça permanent el missatge -ni que sigui involuntàriament- de "tu no ets d'aquí".
Però anem més enllà. En una societat multicultural i oberta com la catalana, avui el físic ja no és una manera de pre-determinar l'origen cultural o lingüístic de les persones. Així un pot tenir la pell negra i haver nascut a Catalunya, o bé per exemple tenir trets orientals i haver estat adoptat des de ben petit.
Posem un exemple: fixem-nos que en aquest moment a Catalunya podem trobar pel carrer moltes nenes amb trets que delaten el seu origen xinès. Algunes són immigrants, que viuen en entorns familiars xinesos i que tenen greus dificultats per entendre la llengua catalana. Altres són nenes d'origen xinès que van ser adoptades de ben petites i que avui són unes catalanes més sense cap altra diferència que els trets físics. Us podeu imaginar el que pot sentit una persona del país quan permanent pel carrer o a la feina tothom se li adreça permanent en castellà com a conseqüència del seu físic.
A això ens referíem per racisme dolç. Malgrat que no tingui cap mala intenció, hem de denunciar que aquesta és una actitud que té com a base la diferenciació racial. En funció de la 'cara' hi ha gent que usa una o altra llengua. Aquest és un repte de país, que afecta la cohesió social i la necessitat de construir una comunitat que, acollint tota la diversitat, tingui elements de cohesió i una vivència respectuosa entre tota la ciutadania. I el paper de les empreses no hi és exempt, des de la gran empresa fins al petit comerç [...]
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada