20.12.08

I ara a 40 quilòmetres per hora!

Fa uns mesos reflexionàvem sobre la limitació a 80Km per hora als voltants de Barcelona. Quan el Govern català va decidir limitar, a partir de l'1 de gener del 2008, la velocitat en els accessos a Barcelona a 80 quilòmetres per hora, al·legant raons ambientals (a les quals va afegir després l'objectiu de reduir la mortalitat a les carreteres), es van produir moltes crítiques moltes de les quals van ser silenciades. Nosaltres també vam exposar els nostres arguments crítics en tres escrits:
El 'pla 80 km/h' i la contaminació
Més dades crítiques amb la limitació de velocitat
Absolutament crític amb els 80 km/h.

A hores d'ara, quan ja està assumit que la mesura s'ha mostrat ineficaç per reduir la contaminació, tal com van augurar el RACC i el Col·legi d'Enginyers Industrials, el govern apareix amb una nova mesura encara més dràstica: reduir de manera flexible fins a 40km/h.

Ningú discuteix que la velocitat variable pot ajudar a disminuir les cues a l'àrea metropolitana, però no s'entén que aquesta flexibilitat només s'apliqui per sota els 80 km/h. No s'entén que en trams d'autopista, dissenyats per circular a 100 o 120 km/h, es posi un límit inferior.

Si ho haguéssim de valorar en termes de responsabilitat social, caldria sospesar quin és l'impacte tant ambiental com social i econòmic. Ja sabem que la millora ambiental és molt menor que la que se'ns havia dit. Pel que fa a l'impacte social, podríem referir-nos als accidents, i certament si anem reduint la velocitat el risc també es redueix: si provem de fixar la velocitat permanentment a 40% és possible que no n'hi hagi ni un! Però aleshores oblidem del tot els cotxes i cerquem abans altres sistemes de transport alternatius i reals.

I ens queda l'impacte econòmic: podem reduir la competitivitat del país fent circular els vehicles a velocitats tan reduïdes per vies ràpides? Podem els autònoms sense alternativa de transport suportar unes condicions que doblaran el temps dels desplaçaments? O fins i tot: podrem conciliar la vida familiar i laboral estant més hores a la carretera?

No, no, ni la darrera pregunta és demagògica: cal analitzar tots els factors conjuntament i parlar-ne obertament amb els grups d'interès. Amb tots ells, amb els experts, amb els afectats, amb les empreses, amb la ciutadania... De la mateixa manera que tampoc no ho permetríem a una empresa, no n'hi ha prou a mostrar el suport d'una associació fidel, que -per cert- en cap moment s'informa de si rep diners de la conselleria o no.

Aquí també hi juguen els mitjans de comunicació, els quals haurien de cercar la pluralitat d'opinions, i davant d'una associació que pugui ser sospitosa de connivència, informar del percentatge de finançament públic que rep.

Novament, la mesura torna a fer la mateixa impressió de 'decisió política' dissenyada de cara a l'impacte mediàtic en una part de la població, sense calibrar bé les conseqüències ni sense implantar un veritable procés de diàleg amb els partprenents o stakeholders corresponents.

PS: contràriament, el que cal és potenciar el transport públic, fent-lo arribar capil·larment a tot el territori. Vegeu, per exemple: Un estudi aposta per potenciar els transports ferroviaris catalans seguint el model suís

Idees.net ha presentat un estudi de l'enginyer Pau Noy que, davant el que considera una "crisi del model de mobilitat català", aposta per "una potenciació del transport públic", especialment del model ferroviari, que obriria "el tren al 94% de la població catalana" i dotaria "de connexions ràpides les zones amb més de 50.000 habitants". Segons l'autor, aquest model s'aconseguiria seguint el Pla Tren 2014, basat en l'experiència suïssa, amb una "modesta" inversió d'uns 7.000 milions d'euros.
L'escrit explica amb aquesta xifra es podria "redimensionar i estendre la xarxa catalana de trens; si a més s’apliqués un sistema d’intermodalitat, i vagons adaptables al canvi d’amplada" que permetria posar les infraestructures catalanes "a l’altura del que necessita". D'aquesta manera, conclou l'estudi "el mapa final de ferrocarrils cobriria millor el territori i ho faria amb més eficiència".

0 comentaris: