El 12 de desembre del 1984 es va crear el Centre UNESCO de Catalunya, actualment anomenat Unescocat. El president honorari del Centre UNESCO, Fèlix Martí, explica, en un article a l’Avui, com es va fundar aquesta associació, que enguany celebra el seu 24è aniversari. Martí recorda que quan es va crear el Centre UNESCO “les relacions internacionals no eren considerades una prioritat ni pel govern de la Generalitat ni per la societat civil catalana”. Segons Martí, “el context polític obligava encara a dissenyar una política introvertida: per consolidar l’autonomia política la màxima preocupació era dialogar intel·ligentment amb el govern de Madrid”.
D’altra banda, recorda que “Catalunya no disposava d’una tradició política en matèria d’afers exteriors perquè els catalanismes històrics majoritaris s’havien formulat amb coordenades regionalistes que no reclamaven acció exterior”. Segons Martí, “el Centre UNESCO volia contribuir a obrir els països de llengua i cultura catalanes a la vida internacional i aconseguir la màxima presència possible a la UNESCO”. Per aconseguir aquest objectiu “es va optar per una organització no governamental a fi d’evitar les limitacions que la Constitució espanyola imposava al govern de Catalunya”.
Fèlix Martí també recorda que el Centre UNESCO de Catalunya va començar a funcionar “de manera modesta, però va créixer fins a convertir-se en un nou model internacional d’entitats amb relacions oficials amb la UNESCO”. També subratlla que “l’experiència catalana és observada i imitada a tots els continents”, que “admiren la capacitat per desenvolupar, amb iniciativa compartida entre París i Barcelona, alguns programes de l’organització”. Martí assegura que actualment “la qüestió de les relacions internacionals de Catalunya i la seva presència a les organitzacions del sistema de les Nacions Unides ja formen part de l’agenda de prioritats del govern català” i que “la feliç articulació entre la iniciativa governamental i la no governamental és una garantia d’èxit en un àmbit en el qual encara es necessita molta imaginació per superar les limitacions que suposa l’exercici de responsabilitats internacionals per part d’una nació que encara no disposa d’estructures estatals, una aspiració que en aquest camp es fa molt evident”.
Finalment, subratlla que el Centre UNESCO ha contribuït “a modernitzar la concepció i els mètodes de treball del món de les ONG catalanes, que han patit massa plantejaments minifundistes, sucursalistes i poc sensibles als grans desafiaments del nostre temps”. En aquest sentit, creu que “Catalunya necessita alhora governs nacionalment ambiciosos i una societat civil desacomplexadament patriòtica, forta, articulada i pionera”.
Font: Tribuna.cat
D’altra banda, recorda que “Catalunya no disposava d’una tradició política en matèria d’afers exteriors perquè els catalanismes històrics majoritaris s’havien formulat amb coordenades regionalistes que no reclamaven acció exterior”. Segons Martí, “el Centre UNESCO volia contribuir a obrir els països de llengua i cultura catalanes a la vida internacional i aconseguir la màxima presència possible a la UNESCO”. Per aconseguir aquest objectiu “es va optar per una organització no governamental a fi d’evitar les limitacions que la Constitució espanyola imposava al govern de Catalunya”.
Fèlix Martí també recorda que el Centre UNESCO de Catalunya va començar a funcionar “de manera modesta, però va créixer fins a convertir-se en un nou model internacional d’entitats amb relacions oficials amb la UNESCO”. També subratlla que “l’experiència catalana és observada i imitada a tots els continents”, que “admiren la capacitat per desenvolupar, amb iniciativa compartida entre París i Barcelona, alguns programes de l’organització”. Martí assegura que actualment “la qüestió de les relacions internacionals de Catalunya i la seva presència a les organitzacions del sistema de les Nacions Unides ja formen part de l’agenda de prioritats del govern català” i que “la feliç articulació entre la iniciativa governamental i la no governamental és una garantia d’èxit en un àmbit en el qual encara es necessita molta imaginació per superar les limitacions que suposa l’exercici de responsabilitats internacionals per part d’una nació que encara no disposa d’estructures estatals, una aspiració que en aquest camp es fa molt evident”.
Finalment, subratlla que el Centre UNESCO ha contribuït “a modernitzar la concepció i els mètodes de treball del món de les ONG catalanes, que han patit massa plantejaments minifundistes, sucursalistes i poc sensibles als grans desafiaments del nostre temps”. En aquest sentit, creu que “Catalunya necessita alhora governs nacionalment ambiciosos i una societat civil desacomplexadament patriòtica, forta, articulada i pionera”.
Font: Tribuna.cat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada