31.10.07

Irresponsabilidad social manifiesta

No podemos dejar de referirnos a las obras del Tren de Gran (?) Velocidad, ya que es todo un caso digno de análisis desde el punto de vista de la materia que tratamos en este think tank.

Tres nuevas noticias que nos permitirán trabajarlo como un 'caso' en ámbitos formativos y de reflexión sobre la RSE ...

a) La ministra ocultó que construía una estación en el Prat. Es decir, la estación del Prat en vez de Sants que se planteó hace unos días como solución ante la crisis, no era una propuesta sino que ya era una realidad: se estaba construyendo. Mejor dicho, se está construyendo ya que hoy, aunque han dicho que la desmontarán, los obreros todavía la estaban levantando. En un caso de manifiesta ISC (Irresponsabilidad Social Corporativa) y de deslealtad institucional, la ministra no había informado ni al Ayuntamiento del Prat, ni al de Barcelona, ni al Gobierno catalán.

Consciente de que los boquetes hacían imposible terminar la obra, hace unos 20 días que dio la orden secreta de construir esta estación y descartó la entrada a Barcelona de momento. Todo con un objetivo: poder cortar la cinta inaugural el día 21 de diciembre, el día antes del Gordo (Lotería). ¡Pues esto si que es gordo!

b) Los obreros trabajan meses sin ningún descanso. La madre de un trabajador de las obras del TGV, que ha intervenido en el programa Els matins de TV3, ha denunciado que su hijo trabaja doce horas diarias sin descanso semanal como encofrador a las obras del AVE en el Prat. También ha explicado que estos trabajadores "no tienen vida familiar y no trabajan con todas las facultades debido al estrés" que sufren y ha añadido que este ritmo laboral "no lo aguanta nadie y hace meses que trabaja a este ritmo". Por último, ha dicho que "yo me levanto por la mañana y mi sufrir es: no han llamado, no ha pasado nada", en referencia a que las obras del tren de alta velocidad ya se ha cobrado trece vidas hasta el momento. Ver video madre de trabajador

c) Aunque se ha dicho (finalmente) que la seguridad tiene que pasar por encima de las prisas, las medidas de seguridad son nulas y cualquier sujeto con malas intenciones, en medio de este desbarajuste, podría entrar dentro del recinto de las obras y hacer cualquier burrada. La prueba es que un reportero de Catalunya Ràdio (la radio nacional de Catalunya, dependiente del gobierno catalán), sin 'experiencia' en peripecias de este tipo y sencillamente tirando p'alante, entró dentro de las obras, filmó durante tres cuartos de hora, saludó a la gente que había, e incluso hizo ver que trabajaba ... "Todo el mundo me vio, no me dijeron nada y lo más alarmante es que podía haber entrado con una mochila y con otras intenciones", denuncia al periodista. Ver el video del periodista

Nos preguntamos con gran tristeza si es posible pedir desde los gobiernos que las empresas actúen responsablemente cuándo el sector público (con nombres bien concretos) está actuando de manera que vulnera principios básicos de la RSE. ¿Conciliación? ¿Seguridad? ¿Derechos humanos? ¿Impacto económico en el territorio? ¿Impacto social? ¿Diálogo con los stakeholders?

¿Podemos pedir a las empresas que exijan y controlen unas condiciones laborales a lo largo de la cadena de subcontratación cuándo vemos este espectáculo, el cual solamente se justifica por una triste y lamentable fecha?

Irresponsabilitat social manifesta

No podem deixar de referir-nos a les obres del Tren de Gran (?) Velocitat, ja que és tot un cas digne d'anàlisi des del punt de vista de la matèria que tractem en aquest think tank.

Tres noves notícies que ens permetran treballar-ho com un 'cas' en àmbits formatius i de reflexió sobre l'RSE...

a) La ministra va ocultar que construïa una estació al Prat. És a dir, l'estació del Prat enlloc de Sants que es va plantejar fa uns dies com a solució davant la crisi, no era una proposta sinó que ja era una realitat: s'estava construint. Millor dit, s'està construint ja que avui, malgrat que han dit que la desmuntaran, els obrers encara l'estaven aixecant. En un cas de manifesta ISC (Irresponsabilitat Social Corporativa) i de deslleialtat institucional, la ministra no n'havia informat ni a l'Ajuntament del Prat, ni al de Barcelona, ni a la Generalitat de Catalunya.

Conscient que els esvorancs feien impossible enllestir l'obra, fa uns 20 dies que va donar l'ordre secreta de construir aquesta estació i descartar l'entrada a Barcelona de moment. Tot amb un objectiu: poder tallar la cinta inaugural el dia 21 de desembre, el dia abans de la Grossa (Loteria). Doncs aquesta sí que n'és de grossa!

b) Els obrers treballen mesos sense cap descans. La mare d'un treballador de les obres del TGV, que ha intervingut en el programa Els matins de TV3, ha denunciat que el seu fill treballa dotze hores diàries sense descans setmanal com a encofrador a les obres de l'AVE al Prat. També ha explicat que aquests treballadors "no tenen vida familiar i no treballen amb totes les facultats degut a l'estrès" que pateixen i ha afegit que aquest ritme laboral "no l'aguanta ningú i fa mesos que treballa a aquest ritme". Per últim, ha dit que "jo em llevo al matí i el meu patir és: no han trucat, no ha passat res", en referència a què les obres del tren d'alta velocitat ja s'han cobrat tretze vides fins el moment. Veure video mare de treballador

c) Malgrat que s'ha dit (finalment) que la seguretat ha de passar per sobre de les presses, les mesures de seguretat són nul·les i qualsevol subjecte amb males intencions, enmig d'aquest desgavell, podria entrar dins el recinte de les obres i fer-hi qualsevol bestiesa. La prova és que un reporter de Catalunya Ràdio, sense 'experiència' en peripècies d'aquesta mena i senzillament tirant pel dret, va entrar dins les obres, va filmar durant tres quarts d'hora, va saludar la gent que hi havia, i fins i tot va fer veure que treballava... "Tothom em va veure, no em van dir res i el més alarmant és que podia haver-hi entrat amb una motxilla i amb altres intencions", denuncia el periodista. Veure el video del periodista

Ens preguntem amb gran tristesa si és possible demanar des dels governs que les empreses actuïn responsablement quan el sector públic (amb noms ben concrets) està actuant de manera que vulnera principis bàsics de l'RSE. Conciliació? Seguretat? Drets Humans? Impacte econòmic en el territori? Impacte social? Diàleg amb els partprenents?

¿Podem demanar a les empreses que exigeixin i controlin unes condicions laborals al llarg de la cadena de subcontractació quan veiem aquest espectacle, el qual solament es justifica per una trista i lamentable data?

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

30.10.07

El passat de les empreses importa?

Canal Solidari s'ha fet ressò de l'article "El passat de les empreses importa?", publicat per Josep Maria Canyelles a xarxanet.org. I també Altereconomia.

El podeu trobar tan en la versio original com en la traducció al castellà:



¿El pasado de las empresas importa?

Reproducimos un artículo publicado en Xarxanet que se cuestiona la importancia del pasado de una compañía empresarial a la hora de afrontar los retos del futuro: irregularidades, imagen y Responsabilidad Social.

Josep Maria Canyelles/ Xarxanet* (28/10/2007)


¿El pasado de las empresas importa? Seguramente no es uno de los aspectos más relevantes en la gestión de la responsabilidad social, ¡básicamente por la obviedad de no poderse gestionar! Pero tampoco se puede pasar página de manera inmediata. [llegir article en castellà]



Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

¿El pasado de las empresas importa?

Canal Solidari se ha hecho eco del artículo "El passat de les empreses importa?", publicado por Josep Maria Canyelles en xarxanet.org. Y también Altereconomía.


¿El pasado de las empresas importa?

Reproducimos un artículo publicado en Xarxanet que se cuestiona la importancia del pasado de una compañía empresarial a la hora de afrontar los retos del futuro: irregularidades, imagen y Responsabilidad Social.

Josep Maria Canyelles/ Xarxanet* (28/10/2007)


¿El pasado de las empresas importa? Seguramente no es uno de los aspectos más relevantes en la gestión de la responsabilidad social, ¡básicamente por la obviedad de no poderse gestionar! Pero tampoco se puede pasar página de manera inmediata. [leer artículo]

Davant la crisi de mobilitat a Barcelona cal unitat d'acció

TV3 - La Nit al Dia

Avui ha tingut lloc una concentració a la Plaça de Sant Jaume de Barcelona amb convocatòria informal per a protestar per la situació que viuen els transports públics d'accés a la capital catalana com a conseqüència de les obres del TGV.

Mostrant la preocupació de la ciutadania davant aquesta immensa crisi de mobilitat, tota la distància que separa les seus de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Barcelona ha quedat ben ple de persones. El que succeeix aquests dies, i de fet durant tot l'any, no és cap broma i està provocant pèrdues empresarials, problemes laborals, dificultats de conciliació, i un quadre que algú va definir com "el català emprenyat".

Malauradament, aquesta emprenyamenta, com totes, s'ha de saber articular en respostes, propostes, accions. I sobretot, les organitzacions que volen assumir-hi un lideratge han de saber trobar el seu rol, la seva distribució de protagonismes, i el seu grau de corresponsabilitat, per tal de servir als interessos del país més que no als interessos particulars.

Avui hem tingut la sensació d'un esperpèntic speakers corner, una escenografia amb diferents focus d'interès en funció de la capacitat de les diferents organitzacions de captar l'interès dels concurrents i dels mitjans de comunicació.

La dificultat per la qual aquest territori està travessant demana de les organitzacions que es creuen legitimades per a tenir un paper en la seva defensa que actuïn amb un gran sentit de la seva responsabilitat social.

Quan una part afectada -en aquest cas milers i milers de ciutadans, i també empreses i institucions- es vol fer valer ha de tenir capacitat per actuar conjuntament i per demanar les actuacions reparatòries i compensatòries adequades. Les associacions empresarials del Baix Llobregat, per exemple, no descarten que les companyies afectades procedeixin a valorar las pèrdues causades en aquestes circumstàncies i efectuin les reclamacions pertinents a les empreses o institucions que puguin demostrar-se responsables de la situació. És el que toca.

Però la sensació que en general, i sobretot en aquesta concentració, partits polítics, plataformes reivindicatives, representacions veïnals, i altres, anaven excessivament -i en ocasions de manera excloent- a defensar els seus punts de vista parcials no és un bon punt de partida.

Notícia a la Vanguardia: Caótica manifestación contra el caos de Renfe

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Polèmic video sobre la política de cooperació d'un ajuntament, una invitació a la reflexió

Amb aquest títol, Canal Solidari publica una notícia que volem reproduir en tant que mala pràctica del sector públic, tot estalviant-nos de fer qualsevol comentari.


Una revista va acusar de corrupció amb l'ajuda al desenvolupament a l'alcaldessa de Lasarte, qui és a més presidenta de la comissió de cooperació al desenvolupament de la Federació Espanyola de Municipis. Un video recull la seva reacció.

Redacció (27/10/2007)

El video ha provocat l'empipament d'alguns internautes, persones de l'àmbit de la cooperació i veïns de Lasarte. Més enllà del cas judicial obert sobre una possible malversació de fons, la polèmica la suscita, per les formes i el contingut, el discurs proclamat per l'alcaldessa de Lasarte, Ana Urchueguía, davant el poble de Somoto (Nicaragua), supòsit beneficiari d'ajudes al desenvolupament de l'Ajuntament de Lasarte.

A l'enregistrament l'alcaldessa llança una amenaça contra les persones que van parlar amb els periodistes de la revista Época, amb frases com "Roma no paga traïdors", condicionant així l'ajuda al desenvolupament a l'absència de crítiques per part dels beneficiaris.

Veïns de Somoto escolten en silenci a l'alcaldessa i els plors d'algun nen de la comunitat. Assisteixen després al repartiment d'ajudes que l'alcaldessa, sempre en primera persona, anuncia i atorga en públic, amb frases com "li vaig a fer lliurament –i vull que tregui la foto perquè vaig a posar una exposició en el poble-".

La cinta mostra que durant l'acte l'alcaldessa va lliurar entre els assistents un total equivalent a 14.000 euros i que el 45% d'aquesta quantitat va ser per a un equip de futbol de primera divisió nicaragüenca. A més de la corresponent abraçada del president de l'equip amb Urchueguía, en el video es pot veure també l'anunci de la donació de l'equivalent a 20.000 euros destinats, en paraules de l'alcaldessa, a "peticions personals de gent que anem a ajudar". Altres donacions es donen a organitzacions socials.

Primera part del video

Si vols veure la segona part del video, que recull el repartiment de diners, clica aquí.

Ana Urchueguía és la presidenta de la comissió de cooperació al desenvolupament de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies.

Font: CanalSolidari-OneWorld 2007

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Polémico video sobre la política de cooperación de un ayuntamiento, una invitación a la reflexión

Con este título, Canal Solidario publica una noticia que queremos reproducir en tanto que mala práctica del sector público, ahorrándonos hacer cualquier comentario.

Una revista acusó de corrupción con la ayuda al desarrollo a la alcaldesa de Lasarte, quien es además presidenta de la comisión de cooperación al desarrollo de la Federación Española de Municipios. Un video recoge su reacción.

Redacción (27/10/2007)

El video ha provocado la molestia de algunos internautas, personas del ámbito de la cooperación y vecinos de Lasarte. Más allá del caso judicial abierto sobre una posible malversación de fondo, la polémica la suscita, porpara las formas y el contenido, el discurso proclamado por el alcalde de Lasarte, Ana Urchueguía, delante del pueblo de Somoto (Nicaragua), supuesto beneficiario de ayudas al desarrollo del Ayuntamiento de Lasarte.

A la grabación el alcalde lanza una amenaza contra las personas que hablaron con los periodistas de la revista Época, con frases como "Roma no paga traidores", condicionando así la ayuda al desarrollo a la ausencia de críticas por parte de los beneficiarios.

Vecinos de Somoto escuchan en silencio al alcalde y los llantos de algún niño de la comunidad. Asisten después al reparto de ayudas que el alcalde, siempre en primera persona, anuncia y otorga en público, con frases comocómo "le voy a hacer entrega -y quiero que saque la foto porque voy a poner una exposición en el pueblo-".

La cinta muestra que durante el acto el alcalde entregó entre los asistentes un total equivalente a 14.000 euros y que el 45% de esta cantidad fue para un equipo de fútbol de primera división nicaragüense. Además del correspondiente abrazo del presidente del equipo con Urchueguía, en el video se puede ver también el anuncio de la donación del equivalente a 20.000 euros destinado, en palabras del alcalde, a "peticiones personales de gente que vamos a ayudar". Otras donaciones se dan a organizaciones sociales.

Primera parte del video

Si quieres ver la segunda parte del video, que recoge el reparto de dinero, cliquea aquí.

Ana Urchueguía és la presidenta de la comisión de cooperación al desarrollo de la Federación Española de Municipios y Provincias.

Fuente: CanalSolidari-OneWorld 2007

29.10.07

Responsabilitat de caixes i bancs en dubte


L'ONG Intermón ha denunciat que les persones d'origen immigrant paguen fins a un 5% més en les seves hipoteques.


Tot i que les dades definitives de l'estudi no es coneixeran fins al 2008, segons les dades aportades per ara per l'organització, els titulars immigrants d'hipoteques paguen de mitjana entre el 3% i el 5% més que els autòctons pels seus crèdits.


Si es demostra que això és així les entitats financeres, ja siguin bancs o caixes hauran de fer una profunda reflexió sobre el sentit de la seva responsabilitat social. Per a les caixes d'estalvis, programes com els microcrèdits constitueixen un pedra angular de la seva RSE donada la realitat de moltes persones que no poden accedir al crèdit convencional. Però les dades que aporta Intermón no serien compatibles amb una veritable política d'RSE, ja que constituiria una discriminació en tota regla.

Són moltes i diverses les accions d'aquestes entitats que fan qüestionar el seu compromís amb la responsabilitat social. Alhora plantegen actuacions força interessant en la seva política d'RSE. Tot plegat ens dóna una imatge poc definida però amb una tendència vers la millora de la gestió de l'RSE. La realitat ambivalent, però, es manifesta constantment, com ara amb aquesta denúncia que fa Intermón Oxfam.

El millor antídot contra aquestes sospites és la transparència. Tant de bo que les mateixes entitats finaceres s'apressessin a aportar les seves pròpies dades!


Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

28.10.07

Prohibit el gerundi als funcionaris brasilers

En aquest espai tractem de la Responsabilitat Social tant de les empreses, com de les organitzacions socials com del sector públic. Darrerament el dia a dia ens ha portat a parlar més del que seria el nostre desig del sector públic (i sobretot d'alguna empresa pública).

Ara també volem parlar de l'RSA (Responsabilitat Social de l'Administració Pública) però des d'una perspectiva més simpàtica i curiosa. Vilaweb publicava ahir aquesta notícia:



Prohibit el gerundi als funcionaris brasilers
Les autoritats afirmen que mostra la ineficàcia del servei públic

'Estamos fazendo, estudando, preparando, examinando, terminando...' . Aquestes expressions han quedat prohibides als funcionaris de Brasilia per ordre del governador,
José Roberto Arruda, segons informava fa pocs dies el Correio Braziliense. La màxima autoritat de la capital del Brasil considera que una expressió d'aquest tipus emmascara la ineficàcia del servei públic i que la fan servir els funcionaris per dir que fan allò que els han sol·licitat, però que no saben quan acabaran.

La norma s'ha oficialitzat en el decret número 28314, que vol ésser, segons Arruda, 'un missatge simpàtic contra la ineficàcia'. Però no tothom ha vist amb bons ulls la norma, el president de la Sindicatura de Comptes de Brasília, Paulo César Avila, diu que el governador s'hauria de sotmetre a un 'examen de salut mental'.


Potser un examen de salut mental seria excessiu però gaire normal no és de fer un decret d'aquestes característiques. Ara bé, no es pot negar que una certa raó sí que la té i que afronta, ni que sigui lateralment, un dels temes forts del sector públic: la seva eficiència.

Aquesta norma només deu ser d'aplicació a Brasília, però si voleu provar-ho al vostre ajuntament, sols heu de provar de fer referència al "Decret 28314". A partir d'ara "hem fet" o "volem fer", però res d' "estem fent"!


No li donem llarga vida a aquest decret...

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Tecnologies i protecció de la infància


El sector tecnològic marca el progrés de la nostra societat i de l'economia. De fet, és un dels elements fonamentals de la Nova Economia. Aquest liderat confereix al sector un poder i, conseqüentment se'n deriva una responsabilitat.

Només de llegir la notícia de fa uns dies segons la qual Microsoft està experimentant interfícies que puguin llegir el pensament ja ens podem posar a tremolar sobre l'ús que se'n pugui fer. Però el progrés no es pot deturar. El que cal és que aquestes empreses i el conjunt del sector apostin per mesures de Responsabilitat Social, que poden tenir moltes derivades...

Aquesta setmana en un seminari a Mataró precisament sobre RSE i empreses tecnològiques (veure escrit anterior) parlàvem del paper informatiu i assessor dels establiments, davant les dificultats que tenen molts usuaris i usuàries per a sortir-se'n amb els programaris i maquinaris.

I moltes altres són els àmbits per a l'RSE en aquest sector: seguretat, accessibilitat, base de la piràmide, costos, ambientals...

Una de les dimensions en què el sentit d'RSE hauria de ser excel·lent és en tot allò que es refereix a la protecció de la infància. És positiu que professionals del sector dediquin energies a la prevenció de conductes de risc i protecció dels menors. És per això que saludem el llibre de l'autora valenciana Mar Monsoriu, titolat "Técnicas de hacker para padres".

Aquest és el primer llibre a nivell estatal que proporciona als pares -tant a aquells que tenen algun coneixement en informàtica com als qui ni tan sols saben engegar un ordinador- les eines necessàries per a assegurar que els seus fills realitzen un bon ús d'internet i protegir-los d'alguns dels perills que es troben a la xarxa, tant sexuals, addictius com de ciberbullying.

Segons l'autora, llicenciada en Ciències de la Informació i amb formació en enginyeria superior, "quan s'aborda el tema de l'ús de l'ordinador i el telèfon mòbil els nens i adolescents solen tancar-se en banda". "Quan la comunicació falla, l'alternativa que els queda als pares és convertir-se en un veritable espia informàtic, ja que, igual que els ´intrusos´ bons, l'objectiu dels pares ha de ser detectar les vulnerabilitats dels seus fills i protegir-los mentre els ensenyen a fer un ús adequat de les noves tecnologies", va exposar l'especialista.

Més informació


Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Un estudi assegura que rebaixar el límit de velocitat no redueix el nombre d'accidents

• L'estudi aposta per un límit de velocitat variable que s'adapti a les circumstàncies reals de la via en cada moment

EFE
MADRID
Un estudi recent del professor titular de transports de la Universitat Politècnica de València, Juan Dols, desmenteix que una hipotètica rebaixa dels límits de velocitat a la carretera comporti una reducció dels accidents de trànsit ni tampoc de les emissions de gasos contaminants a l'atmosfera.

En el seu estudi Velocitat i Medi Ambient el professor Dols fa notar que només el 13% dels sinistres són causats per superar els límits de velocitat i que no està demostrada una relació directa entre la velocitat màxima assignada a cada via i la freqüència d'accidents en aquests trams.

De fet, l'expert considera que conduir a baixes velocitats genera més congestió vial que pot incrementar les situacions d'estrès i frustració dels conductors i, com a conseqüència, més situacions de perill.

Per això, i davant la imminència de l'operació sortida del pont de Tots Sants, el professor Dols aconsella que se circuli a una velocitat uniforme, ajustant la velocitat a aquella en què se circuli més còmodament, ja que així els conductors es tornen menys impacients i avancen menys.

Conseqüències de circular a 80 quilòmetres per hora

L'informe fa una simulació del que passaria si es reduís a 80 quilòmetres per hora la velocitat màxima a l'àrea metropolitana de Barcelona. Segons les seves conclusions, a menys velocitat no es retallarien les emissions de substàncies a l'atmosfera perquè la contaminació no depèn en gran mesura de la velocitat, sinó del nivell de congestió de la via i sobretot del règim de gir del motor i del nombre de frenades i arrencades.

Pel professor Dols, es podria donar la paradoxa que limitant la velocitat a 80 quilòmetres per hora, alguns cotxes contaminessin més que a 120, perquè això els obligaria a anar en quarta marxa o fins i tot en tercera, cosa que provocaria que el motor estigués girant a més revolucions i, per tant, contaminant més.

L'estudi aposta per un límit de velocitat variable que s'adapti a les circumstàncies reals de la via en cada moment. "Amb un sistema de senyalització variable es podria regular la velocitat dels vehicles en funció de la quantitat de circulació que hi hagi a la carretera", assegura. A la Unió Europa ja s'estan desenvolupant almenys dos sistemes de limitació variable de la velocitat.

L'eSafety és capaç de determinar de manera òptima la velocitat depenent del tipus de via, les condicions exteriors i l'estat del trànsit i després informar els automobilistes mitjançant la senyalització exterior o els mitjans de comunicació presents. Per la seva part, l'ISA -Intelligent Speed Adaptation- és un sistema dissenyat per proporcionar al vehicle i al conductor informació sobre el límit de velocitat existent en cada punt del recorregut. No obstant, l'informe reconeix que aquests sistemes no es podran posar en marxa a curt termini, ja que un sistema intel·ligent de limitació de velocitat necessita l'esforç conjunt de totes les administracions, la indústria de l'automòbil i els investigadors públics i privats.

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=453846&idseccio_PK=1021&h=071028

27.10.07

Pèrdua de reputació: menys valor per a OHL i menys legitimitat per a l'Estat

En la Nova Economia el valor de les empreses té un alt component basat en els seus actius intangibles, entre els quals el valor de la marca i la reputació. És per això que per a les empreses cotitzades l'RSE actua com un fixador de valor, disminuint-ne la volatilitat per la via de la gestió del risc.

Des d'aquest punt de vista, es fa interessant observar com els agents implicats en el desastre del TGV s'estan veient afectats.

Per una banda els agents públics, que amb actuacions manifestament tan greus pel que fa al seu impacte, i presumptament pel que fa la mala gestió, no perden un valor borsari que no tenen però perden el seu equivalent, que en aquest cas seria legitimitat.

Per altra banda, l'empresa més directament implicada, OHL, va perdre més d'un 2% de cotització fa un parell de dies i la taca en la seva reputació no serà fàcil d'esborrar.

Potser hauria estat més raonable per a l'interès de les dues parts mirar d'arribar a un acord pactat de rescissió del contracte, que no afectés la reputació mútua. Però aquesta possibilitat ja s'ha fet inviable quan s'han produït les acusacions respectives i fins i tot les sospites d'actuació deliberada.

Finalment és possible que el tema acabi als tribunals i que, després d'un llarg període, l'Administració es vegi obligada a pagar el que està estipulat en el contracte, import al qual se li pot afegir una indemnització per danys a la imatge corporativa. I és que té més valor aquesta imatge que el contracte que es pugui perdre! El que succeeixi aquests dies i la imatge que se'n desprengui i els ressentiments que quedin, afectaran la seva cotització borsària i -és prou evident- futurs contractes amb les administracions socialistes.

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS

Pérdida de reputación: menos valor para OHL y menos legitimidad para el Estado

En la Nueva Economía el valor de las empresas tiene un alto componente basado en sus activos intangibles, entre los cuales el valor de la marca y la reputación. Es por ello que para las empresas cotizadas la RSE actúa como un fijador de valor, disminuyendo la volatilidad por la vía de la gestión del riesgo.

Desde este punto de vista, se hace interesante observar cómo los agentes implicados en el desastre del TGV se están viendo afectado.
Por una parte los agentes públicos, que con actuaciones manifiestamente tan graves con respecto a su impacto, y de forma presunta por lo que hace la mala gestión, no pierden un valor bursátil que no tienen pero pierden su equivalente, que en este caso sería legitimidad.

Por otra parte, la empresa más directamente implicada, OHL, perdió más de un 2% de cotización hace un par de días y la mancha en su reputación no será fácil de borrar.

Quizás habría sido más razonable para el interés de las dos partes mirar de llegar a un acuerdo pactado de rescisión del contrato, de lo que afectara a la reputación mutua. Pero esta posibilidad ya se ha hecho inviable cuando se han producido las acusaciones respectivas e incluso las sospechas de actuación deliberada.

Finalmente es posible que el tema acabe en los tribunales y que, después de un largo periodo, la Administración se vea obligada a pagar lo que está estipulado en el contrato, importe al cual se le puede añadir una indemnización por daños a la imagen corporativa. ¡Y es que tiene más valor esta imagen que el contrato que se pueda perder! Lo que suceda estos días y la imagen que se desprenda y los resentimientos que queden afectarán a su cotización bursátil y -es bastante evidente- futuros contratos con las administraciones socialistas.

És LU que hi ha

La coneguda empresa de galetes LU, de Granollers, ha estat condemnada per la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per haver discriminat una treballadora. Aquesta hi feia funcions de coordinadora i va ser destituïda per l'empresa per haver demanat la reducció de jornada de quatre hores per poder cuidar el seu fill.

Ara la firma de galetes Lu haurà de restituir aquesta persona al seu lloc, després d'haver estat provat que va ser discriminada per raó de sexe. A més, haurà de ser indemnitzada amb 4.200 euros.

Aquesta és una resolució pionera, tal com han fet evident fonts jurídiques, la qual ha tingut lloc havent de revocar la sentència dictada el mes de gener passat per un jutjat de Granollers, en la qual desestimava la demanda interposada per l'empleada de la fàbrica vallesana de galetes. El TSJC, per contra, ha determinat "l'existència en la conducta de l'empresa demandada d'una discriminació per raó de sexe".

S'ha provat que l'empresa inicialment va aprovar la petició de reducció de jornada i l'acumulació de la mitja hora per lactància. Tanmateix, posteriorment i de manera verbal se li va comunicar que se la separava de les seves funcions de coordinadora de línia, i perdent per tant el plus econòmic corresponent, sense perjudici de tornar a col·locar-la al mateix lloc un cop acabés la reducció de jornada. La demanda es va produir en no estar-hi d'acord i fracassar l'acte de conciliació.

La sentència de l'Alt Magistrat indica que apareix amb una "claredat meridiana" que l'"única raó" per la qual aqeusta persona es va veure apartada de les seves responsabilitats va ser "que es va acollir al dret de reducció de jornada per cuidar un menor". En conseqüència el tribunal considera que s'ha produït discriminació i que s'ha vulnerat la Constitució.

Sentències com aquestes són necessàries per tal de fer notar que això de la conciliació i la igualtat d'oportunitats va de debò. Que no es pot quedar en una llei de cara a la galeria. Sorprèn i molt que hagi hagut d'intervenir el TSJC ja que el jutge havia desestimat la primera denúncia. No s'entén com la judicatura pot fer interpretacions tan lliures del marc legal. Ja sabem que la justícia no és una ciència, però tampoc hauria d'estar tan propera a les disciplines artístiques!

Sincerament, ens agafen més ganes de criticar el jutge en qüestió que la mateixa empresa. Moltes empreses tenen unes inèrcies, unes maneres de fer més pròpies d'un altre temps i no s'han parat a pensar ni perquè ho fan: senzillament creuen que si una dona demana reducció d'horari el normal és llevar-li responsabilitats. Així de rudimentari. Per això, unes quantes sentències com aquesta els faran replantejar certes qüestions. Encara que molts ho facin sols per evitar litigis, altres ho aprofitaran com una oportunitat per a fer un salt en la seva cultura corporativa.

I un cop criticada l'empresa i el jutge, cal felicitar el TSJC i sobretot la demandant, perquè no és fàcil portar un cas als tribunals, perdre-ho i continuar la lluita. És una situació difícil perquè després i mentrestant hauràs de compartir el trajecte amb les persones causants... i fins i tot pot haver-hi companys -i companyes!- que no entenguin la teva postura. Per això, cal tenir un gran coratge i estar disposat a poder patir situacions incòmodes durant una temporadeta. La seva valentia, però, té una gran funció social i ajuda a evitar que altres persones s'hagin d'empassar la "galeta". Que les empreses s'hi vagin acostumant perquè és el que toca (és LU que hi ha!).

Traducir CASTELLANO Translate ENGLISH Traduire FRANÇAIS Übersetzen DEUTSCH Arrevirar ARANÉS