Qui paga no mana

La dita catalana segons la qual 'qui paga mana', no es compleix en el cas del futbol i de la capacitat de les seleccions de fer ús de part de la 'plantilla' sobre la qual no assumeix cap cost.

És aquest un tema per a aquest bloc? Certament! La competitivitat accelerada que afecta les empreses també afecta tota mena d'organitzacions, públiques, socials i, per descomptat, les esportives. Tothom competeix, des de tots els punts de vista. I aquesta major competitivitat és font de conflictes, desencontres, i necessitat de posar certs límits ètics, així com reflexionar sobre com es crea valor per a les parts i com la nostra acció afecta el valor i els interessos de les altres parts.

Joan Laporta, el president del F.C.Barcelona, acostuma a tenir una actitud calmada i saltar poc. Però de tant en tant salta, i ara ho ha fet. El màxim dirigent del Barça, un dels pesos pesants del G-14, grup de pressió format pels principals clubs europeus, va decidir cridar ben alt que "és una vergonya i una presa de pèl que haguem de cedir jugadors internacionals perquè les seleccions juguin els seus partidets amistosos, guanyin diners i nosaltres no rebem res. És un tema que s’hauria de parlar amb la UEFA i amb la FIFA i, si no hi ha un canvi, hauríem de plantejar-nos no cedir els futbolistes", va remarcar Joan Laporta.

Algú es pot imaginar que les empreses patissin una sostracció d'hores de personal similar, amb el risc afegit de lesions? Les federacions juguen amb el fet que presumptament és d'interès per als jugadors ser seleccionats ja que així milloren la seva carrera professional, però això no dóna tots els drets a aquelles.

Les organitzacions al voltant de l'esport mouen molts interessos, diners, passions, i necessiten, potser com cap altre àmbit, un fair play, una ètica i una responsabilitat davant els partprenents i el conjunt de la societat.

Traducir CASTELLANO # Translate ENGLISH # Traduire FRANÇAIS # Übersetzen DEUTSCH # Arrevirar ARANÉS #