11.9.07

Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya

Donada la commemoració, avui onze de setembre, de la Diada Nacional de Catalunya, us oferim la relació d'escrits publicats sobre continguts d'RSE ubicats a Catalunya pel Think Tank o Laboratori d'Idees Responsabilitat Global. Podeu accedir-hi aquí.

Alhora no ens podem estar d'afegir algun petit comentari, amb algun contingut especialment dirigit als lectors i lectores de fora, que llegiran aquest escrit traduït a d'altres llengües.

Totes les persones tenen dret a una identitat, a una nacionalitat, a una manera singular de formar part del món. No hi ha cap nació que sigui millor que una altra, però cadascuna té la seva lògica interna, la seva manera d'aproximar-se a la comprensió d'allò que ens envolta. Cada terra ha donat lloc a una cultura, a unes llengües, a unes maneres de ser.

De la mateixa manera que és bo que ens en sentim sanament orgullosos també és bo fer-ne autocrítica, amb un esperit constructiu de millorar, d'evolucionar, de corregir i posar al dia els elements que no tenen prou capacitat per a funcionar correctament avui dia.

Podríem dir que aquest és un esforç de responsabilitat col·lectiva. I és clarament una més de les dimensions de la Responsabilitat Social de les Organitzacions. Quan ens referim a les àrees comunitàries de l'RSE massa sovint s'acaba reduint a us seguit d'accions benèvoles o amb intencions d'orientació marquetiniana.

Tanmateix, el sentit profund de l'RSE en aquesta dimensió rau en com fer evolucionar la pròpia cultura organitzativa de la societat, la cultura social, de manera que finalment acabi aportant una millor base tant per a la cohesió de la comunitat com per a la capacitat productiva del país. L'una reforça l'altra mútuament.

En aquest país, disposem de grans actius històrics des dels moments de la pròpia constitució com a tal. Fou a Catalunya que es va començar a parlar de pau en època de violència, quan l'Abat Oliba convocà les assembles de Pau i Treva, origen de les Corts Catalanes. I molta gent desconeix que Catalunya tingué el primer parlament d'Europa, molt abans que el d'Anglaterra. Tampoc podem oblidar èpoques més sanguinàries de quan l'imperi catalanoaragonès dominà tota la mediterrània (encara avui espanten els infants d'algun lloc de Turquia amenaçant-los que vindran els catalans). Però en general aquest ha estat un poble de pau i amb fama de dialogants fins i tot amb el tarannà polític de 'pactistes'. Un poble que, a més, fruit de les vicissituds de la història li ha tocat més demanar respecte als seus drets que tenir l'oportunitat de conculcar els dels altres. Vegeu les paraules en anglès de Pau Casals davant l'assemblea general de les Nacions Unides.

Sigui com sigui, però, avui el paper d'un país en el món ja no es fa només per la via dels governs. Més aviat es fa per la via de les empreses. Si bé moltes empreses no tenen pàtria, altres actuen clarament com a veritables ambaixadores. Ja no parlem només de la imatge de precisió dels suïssos vinculada als seus rellotges, ja no parlem només d'atributs de qualitat... Parlem de responsabilitat social. De la mateixa manera que algunes empreses de països del nord d'Europa vinculen sinèrgicament la seva reputació i els seus valors responsables i de sostenibilitat a la pròpia imatge i reputació de la comunitat i el país d'on són originaris.

Serveixi aquesta reflexió, feta amb motiu del dia en què en el meu país commemorem una de les derrotes militars de conseqüències més greus, per proclamar la necessitat que els països es plantegin com millorar la seva aportació a la humanitat, en termes constructius i de sostenibilitat, a partir d'un esforç conjunt i de sinèrgies entre tots els sectors i molt especialment amb les seves empreses més internacionalitzades.

Avui que les guerres ja han perdut tot sentit (Déu ens escolti!), i els processos d'interrelació global són manats per l'economia, hem d'esperar i desitjar que valors sòlids elaborats des de cada comunitat cultural facin aportacions constructives al món, des d'un sentit de responsabilitat envers les pròpies comunitats i envers el conjunt de la humanitat.

Aquest és el component més elaborat i ambiciós del que en podríem dir un Territori Socialment Responsable, amb un alt contingut polític (no partidista!). Però què podem desitjar a l'RSE sinó una gran capacitat de repensar les societats, millorar-les i promoure la seva millor aportació a la construcció d'un món global, sostenible i respectuós amb les identitats. L'RSE forma part del somni, perquè si no fos així, estaríem condemnant-la a un model de meres tècniques de màrqueting avançat.

Traducir CASTELLANO # Translate ENGLISH # Traduire FRANÇAIS # Übersetzen DEUTSCH # Arrevirar ARANÉS #

1 comentaris:

F. Xavier Agullo ha dit...

Molt maca, sí senyor, la reflexió. Amb gens de sucre i la quantitat justa de sal (tot i que jo hi hagués ficat una mica de pebre, ja em coneixes).

Això del 'coco' català sembla que també es deia a Grècia, tot i que quan hi vaig ser, a part de trobar-hi els únics vestigis d'una construcció catalana que hi queda (quatre pedres d'un antic castell que ara formen part d'una casa), no vaig poder trobar a ningú que se'n recordés de la dita del 'que vindran els catalans', tot i que els llibres asseguren que era encara així a finals del s. XIX.

En tot cas que ens serveixi aquest record per a aportar pau, senderi i harmonia al món.

Salut.