20.2.14

Aigua de mar de Palencia

He comprat una ampolla d'aigua de mar per a usos alimentaris, i m'he endut una sorpresa quan he mirat quina empresa la comercialitzava, ja que estava ubicada a Palencia (Castella i Lleó), bastant allunyada del mar.

No he pogut resistir la temptació de mirar si hi havia alguna explicació del fet, i certament l'he trobada. Resulta que l'empresa fa el recorregut per a transportar llet de Castella a Astúries, de manera que pot aprofitar el recorregut de tornada dels camions, un cop netejat l'interior de la cuba, per a portar l'aigua cap a l'interior.

L'ús de l'aigua de mar és molt interessant per a la cuina, especialment per a peixos, mariscs, i molts altres plats que es preparen amb aigua salada. A banda del gust més intens, implica disminuir l'ús d'aigua dolça i alhora suposa un estalvi ambiental en termes d'evitar separar la sal de l'aigua del mar per a afegir-la de nou a l'aigua dolça, quan en molts casos aquest procés és una despesa inútil.

A banda de la cuina, o fins i tot l'ús com a beguda, en termes d'impacte és molt important el que es pot estalviar fent servir aigua salada per a netejar espais i instal·lacions com pugui ser les zones de venda de peix de grans superfícies. De fet, una empresa catalana, que és un centre especial de treball, subministra aigua de mar amb aquesta finalitat a grans espais de venda i aconsegueix un gran estalvi.

Per altra banda, respecta a l'aprofitament dels camions de tornada, també cal destacar-ho com una pràctica interessant. Per a moltes empreses catalanes i europees ha estat una oportunitat el fet que grans vaixells provinents de la Xina vinguin carregats de productes als nostres ports, ja que la seva tornada al punt d'origen permet disposar de transport i oportunitat d'exportar a preus molt avantatjosos.

Per descomptat, aquestes pràctiques, tant part del sentit comú, s'han fet sempre en la història de la humanitat, i sols cal pensar en grecs i fenicis i el comerç a les nostres costes. Em ve al cap també un cas del que vaig parlar fa uns anys, en referència als vaixells que fa dos segles portaven el salnitre del nord de Xile cap a l'Amèrica del Nord, i de tornada aprofitaven per portar pi d'Oregon. Amb aquest pi de tan bona qualitat es van fer durant el segle XIX i XX moltes cases de fusta, com les d'Iquique, que avui dia encara es mantenen dempeus (-> [ca] Una aventura d'indianos; [es] Una aventura de "indianos"). La raresa és més aviat avui dia quan es comenten les aberracions de fer tornar de buit un vaixell o un camió!

0 comentaris: