M'he adherit a [Catalunya, nació de pau]

[Catalunya, nació de pau] Com enfocar la defensa i la seguretat en un nou Estat d'Europa

Aquest document pretén ser una contribució al diàleg social sobre la seguretat i la defensa dels estats i, en aquest sentit, donar arguments perquè, tant els estats existents com els de nova creació, com podria esdevenir Catalunya en el futur, abordin els conflictes des d’una perspectiva no militar i abandonin la defensa armada com a pilar de la seguretat.

Tots els estats en l’Europa del segle XXI poden i s’han de plantejar un nou sistema de seguretat i de defensa que faci front a la complexitat de riscos, perills i amenaces que els afecten. Si Catalunya esdevé un nou estat tindrà una oportunitat històrica per plantejar un nou model de seguretat i de defensa, que serveixi, fins i tot, de model per a d’altres estats de l’entorn.

Catalunya és avui una nació oberta al món, amb esperit constructiu i tarannà pacífic i dialogant a favor de l’entesa i l’harmonia entre els pobles. Això s’ha palesat sovint de maneres diferents, en molts diversos àmbits i, també, en pronunciaments institucionals del nostre Parlament, o en les paraules de Pau Casals en el marc de les Nacions Unides l’any 1971, reafirmant la seva identitat catalana i la de Catalunya com a nació de pau.

Aquests trets de la identitat catalana ja es manifestaven en temps medievals, en realitats com Pau i Treva, el Consolat de Mar o les Corts Catalanes. En les darreres dècades, s’han mantingut en la lluita noviolenta de l’Assemblea de Catalunya i de la Marxa de la Llibertat, inspirades, entre d’altres, per Lluís Mª Xirinacs; en els nostres dies, s’han expressat en multitudinàries mobilitzacions pacífiques, com Volem l’Estatut de 1977, Campanya del No a l’OTAN en el Referèndum de 1986 (en què Catalunya va dir NO majoritàriament), Aturem la Guerra d’Iraq 2003, pel Dret de Decidir 2006, contra la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut al 2010, o els centenars de consultes sobre la independència 2009-2011. El poble català ha preservat la seva identitat, tot descartant la violència per a la seva afirmació nacional i mostrant respecte cap a altres pobles, cultures, llengües i identitats.

La convivència, el respecte, el diàleg i la cooperació són valors vigents i compartits, majoritàriament i de forma molt transversal, per la societat catalana, com ho mostra l’esperit democràtic, pacífic, cívic i noviolent de la manifestació de l’11 de setembre de 2012 i la cadena humana del proppassat 11 de setembre de 2013, esdeveniments històrics no només per la seva magnitud sinó també pel seu desenvolupament modèlic, per la seva claredat en la reivindicació a favor de Catalunya i en contra de ningú.

[continuar llegint]