2.1.14

Definició de Responsabilitat Social. La que he usat durant els darrers set anys

Al 2007 vaig elaborar una definició de Responsabilitat Social que és la que he anat fent servir, amb diferents variants formals, en els escrits:
La Responsabilitat Social és una política d'empresa segons la qual una organització incorpora estratègicament en els seus processos de creació de valor els interessos i inquietuds dels agents que legítimament prenen part en el seu interès (accionistes, treballadors, clients, ciutadans, proveïdors, finançadors, reguladors, agents socials, organitzacions socials...) i específicament un compromís amb la sostenibilitat global (ambiental, social, econòmica).

Aquest comportament basat en el diàleg i en la bona ciutadania corporativa s'orienta a una visió estratègica de millora de la gestió dels seus actius intangibles (talent dels equips humans, confiança dels clients, solidesa de les relacions en la cadena, llicència social per operar, reputació, marca...) i pretén garantir la sostenibilitat del propi projecte empresarial.

Més enllà del compliment de la llei, l'empresa socialment responsable es basa en un bon govern, basat en la transparència i uns principis ètics, i construeix la seva responsabilitat davant la societat tenint en compte l'impacte de les seves operacions, millorant-les i posant-les en valor.
Han passat set anys i la segueixo valorant com a encertada. De fet, crec que és l'única definició que parteix de la consideració de l'RSE com una "política d'empresa". De fet, lliga amb altres consideracions que sempre he fet en el sentit que l'RSE no és tant un resultat com un procés, i que per tant no hi ha empreses socialment responsables sinó empreses que gestionen l'RSE. D'altra banda, per a poder parlar d'RSE cal que n'hi hagi una consciència organitzativa, i que es basi en una metodologia, uns procediments, de manera que la mera agregació d'un seguit de bones pràctiques departamentals no es pot considerar RSE en el sentit estricte de l'expressió. Per tant, l'RSE és una política d'empresa, com parlem de la política de recursos humans o de la política d'expansió.
Sóc conscient que la aquesta definició té un parell de qüestions discutibles pel que fa a la força o rellevància que els assigno. Va ser deliberat en el sentit de voler reforçar aspectes que sovint es perdien en algunes aproximacions dominants en la pràctica:
  1. Hi incloc la paraula "estratègicament", fet que de vegades podria ser discutible. És a dir, estic convençut que l'RSE, perquè mereixi aquest nom, ha de formar part del model d'empresa. Però una cosa és el model d'empresa i l'altra si hi pren un caràcter estratègic o no. L'RSE ha d'anar lligada a l'estratègia, i l'estratègia corporativa ha d'estar tenyida d'RSE. Però això no necessàriament permet dir que l'RSE és estratègica. Potser és qüestió de matís, sens dubte, i es fa difícil desenvolupar els matisos en una definició, però introduir-hi el concepte d'estratègia facilita marcar una diferència respecte a altres enfocaments que es limiten a una lògica molt operativa que es basa en disposar d'algunes normes de gestió ambiental, de la qualitat, de la salut i la seguretat i el complement d'alguna acció social. De vegades no és fàcil traçar la divisòria entre el que és o no RSE, i a canvi de no ser gaire restrictius davant un model en evolució i desenvolupament sí que cal situar la centralitat en un enfocament molt connectat amb l'estratègia.
  2. Hi poso "els interessos i inquietuds dels grups d'interès" al capdavant. Aquesta va ser una aposta en el sentit que crec que és un dels elements metodològics més determinants per a comprendre què és l'RSE i per a diferenciar-la d'altres disciplines com l'Ètica del negoci o merament l'ètica aplicada. Atorgar-li tal força en la definició ve a ser una manera de marcar la diferència, d'atorgar-li un sentit diferencial, un perfil propi, accentuant allò que li dóna valor i que la fa singular.
Altres elements potser no tan discutibles però que donen el toc a la definició són:
  • La incorporació dels interessos i inquietuds dels grups d'interès es fa no sols estratègicament sinó en els processos de creació de valor.
  • En aquell moment vaig decidir evitar triar un mot per a referir-me al stakeholders, grups d'interès, parts interessades, partprenents o com en vulguem dir, i vaig usar la perífrasi "els agents que legítimament prenen part en seu interès (accionistes, treballadors, clients, ciutadans, proveïdors, finançadors, reguladors, agents socials, organitzacions socials...)". D'alguna manera introduia l'expressió prendre part (que porta a partprenent) i el matís rellevant del legítimament.
  • Donat que avantposo els "grups d'interès" queda en un segon terme (last but not least!!) el fet que també incorporen específicament un "compromís amb la sostenibilitat global". I s'hi detalla que aquesta sostenibilitat integra els tres grans vectors: ambiental, social, i econòmic, fet que queda reforçat amb l'adjectiu global sobre el concepte de sostenibilitat. El fet d'usar l'expressió responsabilitat global fins al punt d'haver-ne fet la marca pròpia hi devia influir, en aquesta necessitat permanent de destacar que tant el mot responsabilitat com sostenibilitat, en el nostre àmbit conceptual i la nostra activitat professional s'han d'interpretar en el sentit global que integra els tres vectors coneguts del triple compte de resultats, o quíntuple, com es vulgui.
Més discutibles, si es vol, poden ser alguns dels elements que s'hi introduia en els dos paràgrafs complementaris següents. 
  • Es tracta d'un comportament i de ciutadania corporativa.
  • L'orientació a la millora dels actius intangibles, que prové de l'origen que entenc que té l'RSE, vinculat estretament a la gestió d'intangibles en el marc de l'economia del coneixement.
  • Garantir la sostenibilitat empresarial, és a dir, la viabilitat, permanència i rellevància del projecte empresarial en el context del mercat i societat del segle XXI.
  • S'hi introdueix el concepte de bon govern, un dels cinc vectors de l'RSE que sovint han quedat menys visible sota l'èxit de la fórmula dels tres vectors més citats.
  • Finalitza amb la idea de construir l'RSE davant la societat, que inclou les idees del diàleg, la transparència, la interacció, la millora dels impactes... és a dir, no una RSE autista. 
Em disposo ara, aprofitant que han transcorregut set anys des d'aquest redactat i que fa deu anys que va néixer Responsabilitat Global, a formular una nova definició de Responsabilitat Social, no com a alternativa a altres sinó per poder fer ús d'un redactat amb què em senti plenament identificat i que alhora el pugui proposar als altres agents com a reflexió a compartir.
(la publicaré properament)

0 comentaris: