Iniciativa "Ajudeu-me a acabar amb l'ecocidi
abans del 2020", demana la líder de la iniciativa Eradicating Ecocide.
Com a primera advocada que com a únic client té la Terra, el 2010 va
proposar a l'ONU que l'ecocidi fos considerat el Cinquè Crim contra la
Pau
CRISTINA ROS |
Des que va agafar les regnes de la defensa de la Terra,
l'advocada d'origen escocès Polly Higgins no descansa. La seva proposta
d'eradicar l'ecocidi abans del 2020 ( www.eradicatingecocide.com)
mitjançant la consideració legal de crim internacional no ha fet sinó
sumar adhesions i reconeixements, tot i la reticència inicial de bona
part dels governs del món, sotmesos al poder dels diners. La setmana
passada va ser a Mallorca, al Predi de Son Rullan (Deià), per parlar-ne.
Valenta però prudent, no dubta a mostrar-se tan optimista com realista.
Com que és una paraula que encara no està inclosa al nostre diccionari, ¿ens pot definir ecocidi ?
La definició finalment consensuada diu que l'ecocidi és el dany,
pèrdua o destrucció dels ecosistemes d'un territori determinat, provocat
per la intervenció humana o per altres causes, fins al punt que el
gaudi pacífic dels habitants d'aquest territori s'hagi vist o s'hagi de
veure severament reduït.
Com a advocada, vostè lluita per tenir un marc legal internacional que consideri l'ecocidi com a crim. ¿És imprescindible?
En no existir un marc legal per lluitar contra els atacs massius a
l'ecosistema, no hi ha força per eradicar-ho. Si el Protocol de Kyoto no
ha funcionat és precisament perquè no té mecanismes de força perquè
s'apliqui. Així ni es fa res ni es pot fer res, perquè cada país signant
pot actuar com vulgui. És imprescindible que l'ecocidi sigui considerat
internacionalment un crim, que els responsables siguin condemnats, com a
única via efectiva per defensar la Terra.
De quina mena de crim està parlant? Si les persones hauríem de tenir
dret a viure en un ecosistema saludable, ¿es pot considerar un crim
contra la humanitat?
Absolutament,
l'ecocidi no només és un crim contra la natura, sinó contra la
humanitat, perquè atempta contra el dret humà a la vida. És també un
crim contra les generacions futures perquè se les posa en un risc greu.
I, més important encara, és un crim contra la pau, perquè el territori
que està afectat per un ecocidi viu en permanent conflicte, no hi pot
viure pacíficament.
En què basa la seva defensa de la Terra per fer-la efectiva?
La Terra es pot mirar des de dues maneres gairebé contraposades. Una
via és mirar-la com un objecte del qual pots fer ús, que pots comprar i
vendre, fer i desfer, tenir-ne cura o destruir-lo. És considerar-la com
una propietat, com una cosa privada. L'altra opció és contemplar la
Terra com un ésser viu, i, com a tal, no es pot destruir. Com a ésser
viu, tenim l'obligació legal de protegir-lo. Fins ara s'ha mirat la
Terra com un objecte, però és un ésser viu.
Vostè, el 2010, va proposar a l'ONU que l'ecocidi fos considerat el
Cinquè Crim contra la Pau. ¿Li han fet més cas que a la Cort Penal
Internacional amb l'Estatut de Roma?
Vam
lluitar molt per intentar aconseguir que l'Estatut de Roma el considerés
un dels crims internacionals. De fet, el van incloure al projecte
durant onze anys. Finalment, els Estats Units, els Països Baixos, França
i el Regne Unit van forçar que s'eliminés. En tot cas, això no té marxa
enrere, l'ecocidi ben aviat serà considerat un crim internacional.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada