11.3.12

On portar EuroVegas

El mes passat vaig fer un article amb motiu de la possible inversió per crear EuroVegas titulat Dilemes ètics en plena crisi. Em preguntava si seria acceptable que, forçats per la crisi, acceptéssim crear una mena d'enclavament dins del país amb una regulació diferent, amb estàndards més baixos en diferents matèries.

Fa un parell de setmanes vaig assistir a un sopar col·loqui a la Fundació ACIDH on el president Pujol es mostrava prudentment distant amb aquest projecte. "No forma part del nostre model de país", va dir. Tot i així, es mostrava comprensiu amb el fet que, en un moment com aquest, el govern no podia renunciar a explorar les possibilitats.

Aquesta setmana, l'alcalde del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, ha fet una intervenció en el ple municipal que crec que té gran valor per la manera com s'expressa i el fons del que hi argumenta.


Untitled from El Prat on Vimeo.

Té tota la raó Tejedor, i també la té Jordi Pujol, tot i que es manifesti de manera més cauta. I segurament el govern es troba en una situació difícil en la qual no pot renunciar fàcilment a la temptadora oferta.

El que sí que està fora de discussió és que la inversió hauria de respectar plenament el marc legal, laboral, fiscal, ambiental, social...  Això no s'hauria de tocar, amb l'excepció si es vol d'alguns avantatges fiscals en el moment de la inversió, cosa que també s'ha fet en altres grans inversions a molts territoris.

Un altre tema és la implicació dels municipis, i sembla evident que per lleialtat i afectació, aquests haurien d'estar-ne informats i expressar els seus punts de vista.

Però el debat de fons és sobre el model d'economia que volem per a Catalunya, sobre el que implica fer aquest equipament i sobre el que impedeix de poder desenvolupar en el futur, i sobre la pèrdua de sostenibilitat alimentària per la desaparició de terres fèrtils importantíssimes i segurament estratègiques.

Segurament el debat també queda presoner de la desesperació pel fet que l'alternativa a Catalunya, sigui que la inversió es faci a Madrid, amb el que suposa d'enorme concentració d'inversions públiques i privades, condicionades en altres casos  -no en aquest- per un interès polític nacionalista que pretén construir una enorme capitalitat seguint el model de París i que aconsegueixi de retruc eradicar les diferències nacionals.

Jo em posionaria al costat de Tejedor i de Pujol. Però Pujol ha fet un pas que Tejedor encara no ha fet. I és que si no podem gestionar la nostra economia amb plena sobirania nacional i amb plena disponibilitat dels recursos econòmics que genera el país costa de poder tenir la valentia per renunciar a aquests projectes en moments com aquests.

Per mi, reinvertim en el model econòmic que volem tot allò que ara és dèficit fiscal, fem-ho amb planificació a llarg termini i no condicionats per aquesta eterna trifulca amb Espanya que ens fa perdre temps i energies, i diem-los als inversors americans  -aquests- que se'n poden anar a Madrid sense problema.

0 comentaris: