- La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, s'ha mostrat a favor de prohibir la venda de productes de pastisseria industrial, llaminadures i refrescos als centres escolars, com una forma de combatre l'obesitat infantil i per evitar convertir les escoles en "aparadors" de productes poc saludables.
- Ha afirmat que "no hi haurà cap supressió de llocs de treball escolar". Respecte a la retallada de despeses dels centres, la consellera ha dit que només es demanarà reduir les despeses de material, com ara d'aigua, paper, llum...; mesures d'estalvi.
- La titular d'Ensenyament també s'ha manifestat més partidària dels treballs socials per als alumnes més conflictius que de l'expulsió dels centres, de forma que es prioritzin les "mesures de compromís socials" i de voluntariat, per davant de les punitives. Des de la conselleria, en canvi, no es farà cap regulació de la forma de vestir als centres per implantar l'uniforme.
Sobre el tema dels productes de pastisseria industrial, urgeix que es reguli i es limiti. Sobre les retallades, sembla tranquil·litzador que afirmi que no se suprimiran llocs de treball i, d'entrada, pot ser interessant en termes de sostenibilitat una aposta per l'estalvi energètic i de consums, tot i que cal veure com es podrà portar a terme de manera adequada.
En una òptica educativa i de valors, em sembla interessant el darrer punt. No podem educar si la solució fàcil és l'expulsió. Aquestes mesures alternatives aporten una visió més pedagògica, tot i que lògicament demanen més recursos humans que l'expulsió, o bé demanen portar a terme convenis de col·laboració amb entitats socials.
Sobre l'uniforme hi hauria molt a dir. Jo hi estic totalment a favor, en el benentès que estem parlant de fomentar el debat i que cada centre decideixi. Però em sembla que en aquest moment és la decisió més progressista. Parlar d'uniforme vol dir recuperar un sentit necessari de la igualtat de la qual toca parlar-ne, junt amb altres temes relacionats amb la recuperació de l'autoritat dels mestres. L'uniforme permet estalvi econòmic i permetria un acord amb la indústria tèxtil catalana. Un uniforme no cal que sigui carca, pot ser perfectament adequat als estils actuals. Permet gestionar adequadament valors educatius i fer front a diferències socials, religioses, etc. La llibertat de pensament requereix disciplina i exigència. La pikheria que hi ha a les escoles actuals és l'avantsala del pensament feble.
2 comentaris:
Avui he vist pel carrer un bebè q començava a caminar. Ha caigut, els pares han esperat a que solet s'aixequés. Era un nen afectat d'enanisme. Als nens amb discapacitat ja no els invalidem, els exigim superar-se, ens sembla un progrés. Als pares q tenim la sort de tenir fills sense dificultats també ens hauria de semblar un progrés exigir superació als nostres fills però sovint no és així.
Exigim com a consumidors i usuaris però els regalem la vida als infants. Q no s'esforcin ara no vol dir q tindran la vida més fàci, sinó la patacada més tard.
Sols una certa rigidesa i una autoexigència ens fa lliures per decidir què i com volem ser. Què és si no l'educació? Hi ha qui ha cregut que educar és sols socialitzar. O ensinistrar. L'educació és un camí i no de roses precisament. Que no vol dir que hagi de ser cap suplici. Però no ha basar-se en la facilitat, el deixar fer, el consentir... sinó en donar pautes, mostrar camins, extreure el millor que hom pugui donar.
Publica un comentari a l'entrada