De fet, si una força neoliberal radical volgués acabar amb l'Estat del Benestar, la tàctica més intel·ligent evitant l'oposició de la ciutadania seria precisament provocar-ne el col·lapse. Vet aquí com algunes forces que s'anomenen d'esquerres han fet (innocentment?) la feina bruta als neoliberals.
Veig absolutament justificades les retallades si no ho ha diners. Una altra cosa és com es facin. I encara una altra cosa és si un país ric com Catalunya ha de retallar tant perquè per altra banda hem de regalar el 10% del nostre PIB. I també veig necessari fer-ho de manera que es llanci un missatge clar a la població: en primer lloc en el sentit que molts han viscut per sobre de les seves possibilitats. Però sobretot en el sentit que si no retrobem la cultura de l'esforç i la combinem amb la creativitat, la innovació, i la globalització no ens en sortirem, o almenys no podrem mantenir les cotes d'Estat del Benestar que hem tingut i les que voldríem tenir.
Us mostro uns retalls de l'article que trobareu sencer a l'ARA:
Benestar, mentides i finançament
XAVIER ROIG. 15/04/2011
Si viatgen entre Sant Feliu de Codines i Moià travessaran, en 18 minuts, un territori d'uns 14.000 habitants -menys, si hi compten els que només hi viuen entre setmana-. En aquesta àrea hi ha quatre poliesportius coberts, més altres de descoberts. També hi trobaran 17 centres d'ensenyament (13 de públics, alguns amb poliesportiu cobert propi). Aquesta imatge és normal a Catalunya. I molts pensaran que tot plegat forma part de l'"estat del benestar". Jo considero que constitueix un menyspreu absolut vers la hisenda pública. Un atemptat a la democràcia social de dret...
Massa mentides. M'explica un amic que treballa en un important hospital, i al qual li han reduït el salari un 5%, que ha costat anys convèncer metges i auxiliars perquè, tal com fan a Alemanya, s'esterilitzi i es reutilitzi determinat utillatge de quiròfan, en lloc de llençar-lo cada cop...
Finançament proporcional. Per mantenir aquesta bogeria (fragmentació excessiva d'instal·lacions, actuacions municipals innecessàries, ús irracional dels serveis públics, etc.), les administracions s'han endeutat en excés. Mirin, l'estat és com una família. Si no té prou diners per fer una cosa, demana un préstec. El gran error és demanar-lo no pas per superar una situació transitòria o per fer grans adquisicions puntuals (una casa, un cotxe, etc.), sinó per mantenir el "ritme de vida". Els que han governat fins ara han fet això: demanar préstecs per poder seguir vivint com no ens tocava. L'estat del benestar no és un dret natural. L'estat del benestar té la mida de la butxaca del país...
Demanar perdó. Com deia, per poder viure com no ens corresponia, els governs s'han endeutat en excés. Per interessos electorals, per por a una població malcriada, per manca de coratge davant el corporativisme... Per comoditat. S'ha comès una greu injustícia: s'han compromès els recursos econòmics de les futures generacions. Un egoisme social sense precedents...
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada