10.1.11

Conclusions de l'estudi sobre RSE i comerç detallista

L'estudi mostra com, al costat de les grans cadenes de distribució, també els petits comerços poden adquirir compromisos d'RSE 


Fa unes setmanes, us presentàvem un estudi sobre responsabilitat social en establiments detallistes que Responsabilitat Global va elaborar per a l'Observatori del Comerç de la Generalitat de Catalunya. Hi vam dedicar el butlletí d'octubre i també us vam oferir el reportatge Compartir valors socials amb els consumidors, de la revista "el Comerç".

Si en aquella ocasió vam publicitar uns primers detalls de l'estudi i les setze fitxes de bones pràctiques, ara us oferim les conclusions i propostes que es recullen a l'estudi.

Llegiu tot seguit les conclusions (i les propostes en aquesta altra entrada).

CONCLUSIONS

L’RSE és un enfocament de gestió apropiat per al comerç
·         L’RSE és un enfocament de gestió apropiat per a totes les organitzacions. És, doncs, un enfocament vàlid per a les empreses mitjanes i àdhuc petites, que no solament focalitza la disminució de greus impactes negatius, sinó que també mira de desenvolupar un model de negoci que des de tots els punts de vista s'adeqüi millor a la sostenibilitat.

El model d’RSE del petit o mitjà comerç detallista correspon a l’addició de bones pràctiques
·         El sector distribució, ple de microempreses i pimes, porta a terme un model d’RSE equiparable a les pimes o microempreses d’altres sectors, fonamentat més en l’addició de bones pràctiques que en un sistema de gestió de l’RSE. Així, de manera general no esperem trobar la sistematització que mostren algunes grans empreses sinó un model d’addició de bones pràctiques que no s’ha de valorar en absolut com a limitat, ja que tendeix positivament a mostrar una vinculació més gran a la cultura corporativa i al model d’empresa.

Les empreses amb RSE solen ser empreses que cerquen l’excel·lència
·         Les empreses que més formalitzen l’RSE (director d’RSE, sistema de gestió, memòria d’RSE, codi ètic...) són lògicament les més grans. Però, quedar-nos en l’obvietat del factor grandària pot reduir la interpretació a uns implícits, i no atendre prou bé altres correlacions que es donen per part de les empreses més orientades a formalitzar l’RSE: es tracta d’empreses que volen reforçar l’excel·lència, empreses que volen desenvolupar-se...

Permet la creació de confiança amb clients i grups d’interès
·         L’RSE és un enfocament concebut no solament per a millorar els impactes, sinó que també pretén millorar la confiança dels grups d’interès a partir de la sensibilitat amb llurs inquietuds. A mesura que es va prenent consciència de la rellevància de saber gestionar coherentment la millora de les relacions amb les parts interessades i la creació de confiança, l’RSE pot esdevenir un estil de gestió més rellevant dins les empreses del comerç detallista.

Gestionar l’RSE del comerç vol dir gestionar emocions i traccionar valors
·         L'acte de compra guanya cada dia més un sentit identitari per a la clientela, ja que el valor de l'adquisició està més en un conjunt d'atributs intangibles que estrictament en el producte físic... Grans segments de la compra ja no tenen només unes expectatives de qualitat del producte que cal satisfer. S'experimenta una comunió de valors que la marca i els atributs associats ajuden a construir, arribant a incorporar valors personals, socials, nacionals, ideològics, vitals...

L’RSE troba un espai en el sector detallista a mesura que la proposta de valor ha esdevingut més complexa
·         Les campanyes de foment del comerç urbà acostumen a basar-se sempre en l’atribut de la proximitat i gairebé sempre en la qualitat de l’atenció, però no és clar que aquests atributs siguin valorats o entesos de la mateixa manera pels ciutadans o clients. Més enllà de certes obvietats, el fet que la proposta de valor hagi esdevingut més complexa obre la porta a grans riscos i grans oportunitats per al sector detallista, el qual pot optar per ser un mer distribuïdor en el territori o bé per incorporar un valor afegir que ha de saber conceptualitzar, desenvolupar i comunicar adequadament. Més enllà de la qualitat/preu o de la proximitat/bon servei, nous conceptes afins a l’RSE aporten un estil i uns continguts que poden ajudar a marcar de manera determinant la diferència.

El comerç detallista pot ser prescriptor de sostenibilitat, accelerador del desenvolupament de l’RSE
·         En els establiments detallistes és on es dóna el moment de la veritat —la compra— enmig d’una trobada entre el consumidor cada cop més conscient i la responsabilitat acumulada de tota la cadena de proveïment. El ciutadà que vol exercir la seva responsabilitat requereix i valora l’existència de prescriptors. Algunes ONG en són, les associacions de consum comencen a ser-ne, i algunes botigues poden incorporar aquest rol.

L’RSE es dreça com una gran oportunitat per al comerç detallista en relació amb la clientela
·         L’RSE s’orienta o ha d’orientar-se sobretot a un model competitiu de màxima confiança amb la clientela. La responsabilitat social de les empreses no solament està concebuda per a minorar els impactes negatius, els quals en un petit comerç no tenen perquè gaire rellevants. El seu èxit i interès empresarial ve donat per la capacitat d’aportar millores en certs aspectes de la seva gestió i la seva comunicació que a la llarga poden suposar un avantatge competitiu intens. L’RSE i els aspectes de sostenibilitat suposen una oportunitat de millorar la satisfacció de la clientela, adreçar-se a segments sensibles i, fins i tot, ajudar a desenvolupar sensibilitats en el mercat que repercuteixin positivament en el planeta i en els models de negoci compromesos.

L’RSE del sector detallista és potencialment rellevant
·         L'RSE troba en la distribució la baula trencada de la seva cadena de valor, ja que es troba just entre les empreses que ja comencen a gestionar la seva RSE i la ciutadania que va incorporant una major sensibilitat. D'altra banda, la responsabilitat social en el comerç pot afavorir el desenvolupament de territoris socialment responsables, en els quals els compromisos d’RSE formin part de la vida socioeconòmica. Tanmateix, les oportunitats que pot trobar i el valor que pot aportar formen part del futur, ja que majoritàriament l'RSE encara no és un atribut que formi part del procés de venda o de l’estratègia corporativa, amb algunes notables excepcions.

La proximitat amb la comunitat ha fet que el sector detallista hagi orientat la seva responsabilitat social tradicional cap a bones pràctiques més vinculades a la comunitat que a la dimensió operativa empresarial
·         El sector detallista sovint no té un impacte directe tan gran com el d’alguns fabricants o com el que de vegades pugui tenir el mateix usuari, de manera que l’orientació de les seves bones pràctiques ha tendit a posar més el focus en el desenvolupament de la dimensió externa de l’RSE que no pas en pròpia operativa empresarial.

El desenvolupament de l’RSE en el sector detallista es relaciona amb l’evolució d’aquest cap a formulacions de base més estratègica
·         El fet que un establiment o cadena d’establiments es concebin a si mateixos com a mers punts de distribució no convida a la incorporació de bones pràctiques d’RSE des d’un punt de vista de model empresarial. Això no treu que no pugui haver-hi casos en què s’hagin donat bones pràctiques de mecenatge o altres, però que s’expliquen més per la filantropia de la propietat que no com a fruit d’un determinat model empresarial.
·         Quan la distribució incorpora amb major determinació línies estratègiques, ja sigui en aspectes de comercialització, aspectes laborals, aspectes reputacionals, etc., es creen les condicions per mitjà de les quals l’RSE pot desenvolupar-se dins del model empresarial.

L’RSE en el sector detallista requereix una relació al llarg de la cadena de proveïment i de valor que sigui més intensa que merament comercial
·         En el recorregut del producte al llarg de la cadena, s’hi va incorporant valor afegit però es va perdent informació sensible sobre els impactes que l’elaboració del producte ha generat. Així, en una botiga difícilment podran informar sobre elements relacionats amb l’RSE associada al producte i sobre aquest poca cosa solen aportar més que certes dades de la qualitat del material o informacions sobre com s’ha d’usar (per exemple: com es pot combinar, si es tracta d’una peça de roba, etc.).
·         En canvi, a partir del moment en què es produeix una integració vertical de la cadena, aquestes informacions sobre l’RSE passen a ser exigibles davant un client interessat, i requereixen una gestió de la transparència i la traçabilitat. Ja sigui quan el fabricant crea les pròpies botigues com quan es donen altres estratègies de competència per marca de canal, difícilment en el punt de venda es poden desatendre les qüestions relacionades amb l’RSE.

0 comentaris: