24.1.11

La Generalitat edita ‘Empresa i llengua', una guia per ajudar les companyies a incorporar els aspectes lingüístics en les seves polítiques de responsabilitat social

Els diaris L'Econòmic i El Punt recullen en una notícia la publicació de la guia "Empresa i Llengua", elaborada per Josep Maria Canyelles i editada per la Generalitat de Catalunya:

L'ús del català -i altres idiomes- en els negocis
La Generalitat edita ‘Empresa i llengua', una guia per ajudar les companyies a incorporar els aspectes lingüístics en les seves polítiques de responsabilitat social

Aparador d'una botiga de Girona retolat en català. Foto: LLUÍS SERRAT.
Aplicar el multilingüisme com un estil fa l'empresa més atractiva
Les empreses s'han de moure entre els eixos legal, comercial i de responsabilitat
“La relació positiva amb els territoris on l'empresa opera i amb la seva cultura, llengua i personalitat esdevenen una manera de guanyar ciutadania corporativa”, assenyala Josep Maria Canyelles, autor del manual Empresa i llengua de responsabilitat social empresarial (RSE). El mercat català expressa una sensibilitat favorable a rebre productes, serveis i la comunicació en la llengua pròpia per part de les empreses, fins i tot amb la valoració positiva per part de persones d'origen no catalanoparlant, que consideren com un acte de normalitat la presència del català en el mercat, però no obstant això es podria parlar d'una fallada de mercat, perquè l'oferta de productes en català per part de la iniciativa privada és insuficient, ateses les característiques lingüístiques de la població i les seves preferències. En canvi, l'ús del català en les petites i mitjanes empreses s'ha generalitzat dins del món professional i s'ha convertit en la llengua més emprada en les relacions comercials a Catalunya (97,9% de les empreses), seguida de prop pel castellà (81,3% de les empreses). També en l'àmbit intern, el català, amb un 94,1%, és la llengua vehicular de les empreses, seguit del castellà, amb un 87,7%, i l'anglès, amb un 12,2%.
Davant una matèria tan sensible com la llengua, les empreses haurien de moure's entre tres vectors: el legal (garantir-ne el compliment), el comercial (incorporar criteris de mercat), i el de responsabilitat social (ser sensibles a les inquietuds de la societat), i la prioritat de les bones pràctiques és diferent segons el tipus de negoci. En algunes empreses prendrà un caràcter primari, perquè la llengua serà un fet constitutiu del propi producte o servei, en d'altres prendrà un caràcter secundari, perquè formarà part de les relacions amb els grups d'interès, i, finalment, en algunes altres també es considerarà un factor terciari en la mesura que constitueix una realitat sensible del territori on operen tot i que no afecti directament l'operativa de l'empresa. Per a les empreses internacionalitzades, ja siguin d'aquí o de fora, l'aprenentatge que poden obtenir a Catalunya amb referència a la gestió del multilingüisme i la diversitat cultural en un context de democràcia i llibertat, de respecte i creativitat, de societat cohesionada i vertebrada, pot representar un actiu molt positiu que l'empresa pot aprofitar en altres indrets. Per a les multinacionals establertes a Catalunya, la gestió de les llengües des d'una òptica de RSE pot aportar-los un coneixement d'interès global.
El codi ètic de l'empresa, que desenvolupa els valors corporatius de RSE en referència amb cada grup d'interès, és l'espai adequat on incorporar els criteris de respecte lingüístic, de manera que se li atorgui la rellevància que mereix, el sentit ètic, i les garanties internes per a assegurar-ne el compliment. El manual inclou exemples de bones pràctiques.
-Com a mostra de respecte, és una bona pràctica atendre els clients en la seva llengua entre les disponibles al país. És aconsellable que l'empresa ho protocol·litzi facilitant el desenvolupament d'aquesta habilitat social per part de la seva plantilla.
-Sempre que es pugui, atendre en català. Per ajudar els nouvinguts a integrar-se, l'establiment es compromet a fer la primera atenció a la clientela en català i mantenir la conversa en aquesta llengua, sempre que sigui possible.
-Comunicar obertament a la plantilla que les habilitats lingüístiques, i especialment la llengua pròpia, són un criteri de promoció, és una pràctica que forma part de la transparència, la codificació ètica, i el respecte a la comunitat. L'empresa pot fer evident aquestes pràctiques per mitjà d'instruments com el manual d'acollida, però sobretot amb l'exemplaritat i la sensibilització. Un bon compromís és facilitar al personal cursos de formació, perquè avanci en el domini del català.
-Aplicar el multilingüisme com un estil empresarial i una actitud personal. Portar a terme accions multilingües dins l'empresa, en el marc de la capacitació, trobades, jornades, presentacions, etc. reforça el canvi d'actituds, construeix uns valors de futur per a la companyia potents, aposta pels nous valors que Europa necessita, fa de l'empresa una organització més atractiva per al millor talent.
Per a l'empresa és fonamental que el seu personal disposi de la capacitat de poder parlar com a mínim en les llengües oficials.
-Coresponsabilitzar-se del paisatge lingüístic. Les senyalitzacions corporatives haurien de mantenir la mateixa prelació que les oficials, amb el català en primer lloc i fins i tot aplicant criteris de subsidiarietat, segons els quals allò que es pugui indicar amb la llengua local no cal repetir-ho de manera redundant: no cal posar la traducció d'informació a altres llengües, perquè s'entén perfectament, com tampoc caldria posar la d'aquelles indicacions que tot visitant ha d'adquirir (carrer, sortida, etc.).
-Fer compra socialment responsable. Si l'empresa fa explícits els criteris de compra, incloent l'opció lingüística, està normalitzant la llengua catalana i situant-la al mateix nivell d'exigència de mercat que altres.
-Fer marca vinculada al territori. La proposta de valor que una empresa formula per captar l'interès del públic pot incorporar altres atributs més enllà del preu, la qualitat o la funcionalitat. Per exemple, incorporar les llengües oficials en l'etiquetatge dels productes distribuïts en el mercat espanyol.
-Aplicar coherència interna. D'una cadena de distribució alimentària que retola exclusivament en català, n'esperem que el personal respecti la tria lingüística dels clients.
Darrera actualització ( Divendres, 21 de gener del 2011 07:28 )
Publicat a

Josep Maria Canyelles - Responsabilitat Global

0 comentaris: