10.6.14

[REFLEXIÓ] Atendre discapacitats visuals en un establiment

He vist que en Francesc Mateu publicava al seu Facebook una observació sobre un establiment comercial que m'ha semblat interessant:
Francesc Mateu Hosta amb David Viñolas i Rebost Montse

Avui al BonPreu de Centelles he vist com entrava una persona cega a comprar. Portava una llista a la mà feta amb Braille. Una treballadora del Bon Preu l'acompanya cada cop que vol comprar i l'ajuda a trobar el que li cal.

No se si el protocol d'atenció dels clients de Bon Preu i els altres supermercats tenen previst aquesta atenció o es fruit de la iniciativa personal de les treballadores del supermercat. Pero de tant en tant veure que en aquests espais on tot esta tant mesurat per l'eficiència i l'eficàcia algu "perdi" el temps per atendre a un client, és recomfortant!!
Tampoc sé si és un tema que tinguin codificat però el que sí que és segur és que una empresa que codifica els valors de responsabilitat social és més probable que mostri un comportament alineat per part dels seus treballadors sense que aquest sigui una casualitat. Dit d'una altra manera, potser hi ha empreses on els treballadors tenen una actitud positiva malgrat la manca de proposta de valors positius, o fins i tot davant el risc que puguin ser alertats per perdre el temps fent una acció que no els pertoca.

En el cas del Grup BonPreu, em consta la vocació per marcar una línia, que és coneguda i reconeguda per exemple en referència a tracte lingüístic, en què després de la salutació en la llengua del país, el treballador que atén el públic té l'obligació de seguir la conversa en la llengua del client, com a mostra de respecte cap a aquest, una actitud de respecte i amb ple sentit comercial però que poques cadenes d'establiments codifiquen!

A més, en el cas d'aquest grup, cal dir que ja fa temps que van mostrar sensibilitat envers els clients amb discapacitats. Retallo de la memòria del 2008:
El Grup vetlla per aconseguir l'accessibilitat dels clients en cada un dels seus establiments. Per aquest motiu s’han eliminat barreres arquitectòniques tant en l'accés als comerços com als productes. Algunes de les mesures que es porten a terme en aquest sentit en els establiments que es reformen i també en els de nova construcció, són l'ampliació dels passadissos, els pàrquings, els carrets de la compra, lavabos adaptats a les persones amb minusvalidesa, pàrquings per a gent gran i famílies nombroses i l'eliminació d'escales allà on és possible, entre d'altres.
La qüestió interessant és com es passa de complir els marcs normatius amb l'eliminació de barreres a fer que els valors de l'empresa es mostrin amb la relació entre grups d'interès, en aquest cas entre treballadors i discapacitats visuals.