22.3.14

[REFLEXIÓ] Els missatges positius del govern espanyol emmascaren una realitat molt més crítica

  • Les dificultats de l'Estat espanyol per sortir de la crisi segueixen sent grans malgrat el missatge que vol donar el govern espanyol. 
  • La concatenació de tres eleccions contribueix a emmascar la realitat. 
  • Si fins ara no s'ha fet front als problemes, la proximitat de les eleccions europees i el risc que els resultats poden suposar per als dos grans partits espanyols fan que qualsevol decisió s'ajorni.
  • La manca de transparència, la imatge deformada de la realitat que comunica tant el govern com la premsa espanyola, faran que el retorn a la realitat sigui més contundent.
Mogut per aquesta sensació, anoto tot seguit algunes afirmacions o consideracions, que em semblen evidents:

El nivell de dèficit anual encara és molt gran, insuportable, però malgrat tot el govern espanyol ja ha anunciat que no cal fer més retallades, cosa que causa gran estupefacció als aliats europeus, especialment als que paguen. Espanya segueix tirant de la targeta de crèdit.

Ni una crisi tan greu ha aconseguit que s'eliminin les duplicitats administratives que suposen no solament una greu ineficiència sinó un insult a la intel·ligència. Malgrat el desenvolupament autonòmic i la cessió de competències, els ministeris han mantingut les seves costoses estructures.

Des de fora es percep amb incredulitat que, malgrat les ajudes exteriors i la incapacitat de sortir de la crisi, encara es continuï invertint en AVE, enlloc de fer-ho en l'economia productiva. Espanya sap que en dos o tres anys la UE controlarà els pressupostos i vetarà que es produeixin aquestes disfuncions. Però el govern espanyol s'apressa a fer totes les concessions abans, per a assegurar-se la "vertebración nacional" i repartir els recursos entre els seus amics de les grans empreses de la capital, alimentades des del BOE.

A Europa es monitoritza què passa a l'Estat espanyol, i cada cop amb major desconfiança sobre les capacitats pròpies. Saben que 7 punts d'aquest increïble atur ve directament causat pel retard en el pagaments. I sabent que la transposició de les directives europees es fa tramposament, quan a Espanya es fa la norma i s'introdueix el termini corresponent "salvo acuerdo entre las partes", fent que les grans empreses acabin carregant-se tot el teixit de pimes.

Respecte al procés català, en pocs mesos han canviat radicalment el seu punt de vista. Si bé no veuen amb simpatia els moviments de fronteres, ja comprenen quina és la situació. I el més important: saben que els passos del procés català són previsibles, perquè som un país seriós, i perquè s'està complint fil per randa tot el full de ruta que el president Mas va anunciar fa dos anys a Brussel·les. Els europeus respecten i valoren els polítics que exposen de manera transparent el que pretenen fer, per difícil que sigui, i són, per tant, previsibles.

Per contra, desconfien de l'Estat espanyol, que no és previsible, que no explica què vol fer, que no fa res, que deixa podrir els problemes. Europa ha llançat missatges clars perquè es negociï, tant a porta tancada com en públic, quan Redding va demanar que es negociés sense línies vermelles. Immensa plantofada a Madrid.

Entre els diaris que llegeixen a Europa, no n'hi ha cap d'espanyol. La informació que els arriba no és la dels diaris espanyols sinó que ara ja tenen la seva pròpia informació directa i la capacitat d'interpretar-la. A les darreres eleccions catalanes, la premsa espanyola va interpretar la davallada de CiU com el final del procés català, mentre que la premsa més influent del món va anunciar que el procés català anava endavant amb el triomf dels partits que hi donaven suport. Més enllà d'Espanya ningú es va assabentar de les interpretacions nacionalistes espanyoles, però a Espanya sí que van aconseguir enredar la gent, que van perdre la capacitat de preveure i d'interpretar el que ha anat venint després, com ara la fixació de la pregunta i la data de la consulta.

En aquest mateix sentit, el govern espanyol -i per extensió la societat espanyola- viuen fora del món quan afirmen que la consulta no es produirà, ja que enlloc del món ho posen en dubte. Sols cal mirar la premsa internacional per veure que la data forma part de les eleccions i referèndums previstos al món per al 2014. Està fora de lloc que en un estat democràtic l'estat no podrà impedir que la consulta es produeixi. Espanya viu fora del món.

De fet, hi ha afirma que Espanya se situa fora de la civilització quan promulga lleis amb caràcter retroactiu que perjudiquen empreses estrangeres que hi han fet inversions. El cas de l'electricitat és paradigmàtic. Grècia no ha fet res d'això. Ni quan la Veneçuela chavista nacionalitzava empreses estrangeres no els causava pèrdues, sinó que en tot cas pagava el preu de mercat. Això d'Espanya és molt més greu.

Amb preocupació, els think tanks europeus estudien què passa a Espanya, i observen la composició dels darrers governs espanyols, amb personatges sense estudis universitaris, sense domini de llengües, sense experiència professional més enllà de l'obediència al partit, i ho comparen amb uns països llatinoamericans que es van desenvolupant, i que han tingut una presència més marcada de ministres amb formació internacional, amb llengües, amb experiència professional. A Espanya no hi ha ni es preveu que hi hagi les capacitats i les condicions per a gestionar el canvi, per a sortir del model.

La incomprensible obsessió espanyola per fer passar la línia d'alta velocitat pel mig dels Pirineus ja va provocar que a Europa es comprengués de manera diàfana que les preses de posició espanyoles tenen una deriva nacionalista que les fa ineficients en termes econòmics. La decisió de donar un revés a les aspiracions espanyoles i optar contràriament pel corredor mediterrani ja suposar més que un toc d'alerta, i va marcar un punt de prevenció respecte a les maneres de fer poc civilitzades en termes d'interès general per part del govern espanyol.

Ara per ara, el retorn a la manifestació d'una eufòria espanyola, que afirma que ja no cal emprendre més mesures per retallar el dèficit públic, està posant en estat d'alerta els think tanks i els governs europeus, que preveuen que el govern espanyol s'ha relaxat en espera que ens els propers mesos calgui fer una condonació del deute grec que acabi generalitzant-se per efecte contagi a l'Estat espanyol. Les coses no són ni de bon tros tan positives com les pinten. I la percepció de la Marca España ha caigut en picat. En aquest context, pot passar que aïllar i fer més petit el problema espanyol acabi sent el més recomanable. 

PD: Entrevista a Ramon Tremosa al Periódico «La 'marca Espanya' cotitza zero a la Unió Europea»

0 comentaris: