8.3.14

[ARTICLE] El motorista que va ajudar CEO d'HTC a arribar al MWC i els valors socials

Una de les microanècdotes que han quedat d'aquest Mobile World Congress 2014 ha estat la que va protagonitzar un motorista, que va ajudar el conseller delegat de HTC, Peter Chou, a arribar a temps al MWC.
El 24 de febrer aquest motorista va passar conduint la seva motocicleta pel costat del taxi en què estava atrapat en un embús el conseller delegat de HTC i aquest li va demanar ajuda perquè el traslladés fins al Congrés de Mòbils, on tenia una reunió. El motorista li va deixar un casc i va accedir a portar-lo fent ziga-zagues entre els vehicles per arribar a temps i després va rebutjar els diners que Peter Chou li va oferir pel viatge.

Al finalitzar el congrés, el màxim dirigent de HTC va demanar als seus col·laboradors que busquessin el motorista i els va facilitar les poques dades de què disposava: era una moto Honda Scoopy verda i amb matrícula groga. HTC va iniciar una campanya a les xarxes socials per buscar al pilot d'aquella motocicleta que altruistament va portar Chou a l'MWC rescatant-lo de l'embús i deixant-li el casc de la seva filla que portava sota el seient. [Font: El Periódico]
El motorista ha estat finalment identificat. Es diu Obdulio Herrera, té 53 anys i ha estat convidat per l'empresa a Londres com a agraïment pel seu gest altruista. Segons la companyia, Obdulio, que no vol més protagonisme, pensa que "la vida és plena de petits moments on tots hauríem d'ajudar-nos sense esperar res a canvi i sense preguntar qui ets". És una cosa que, segons ha dit, ha après de la seva feina amb persones amb deficiència auditives i que el reafirma en la convicció que, "quan algú té problemes per comunicar-se, hem de posar tots els nostres mitjans per millorar la seva vida, encara que només sigui durant uns minuts".

El gest té valor en ell mateix. Potser no n'hauria de tenir i no caldria que hi donéssim més importància, però en la nostra societat individualista, competitiva i crematística, de vegades aquestes actituds no són prou habituals. O si ho són, no gaudeixen del protagonisme i difusió de les pràctiques que impliquen egoisme, interès privatiu i cops de colze. Per això, també convé que atorguem reconeixement a l'actitud quotidiana, simple, humana, col·laborativa... Segur que cada dia n'hi ha milers però aquesta ha transcendit i té un valor més exemplar pel fet que la persona que estava necessitada d'ajut era un càrrec directiu que s'havia trobat indefens davant el trànsit i que podria haver recompensat a qui l'ajudés.

Se m'ocorren un parell de reflexions:

a) Causes. Al marge que l'actitud col·laboradora i de no acceptar la recompensa es degui als valors de l'individu, vull fer notar que ell mateix afirma que ha tingut aprenentatges de la seva feina amb persones amb deficiència auditives. D'alguna manera, un entorn laboral i social sensible amb la diversitat i que desenvolupi el sentit de responsabilitat envers les persones permet que les actituds positives i els valors humanístics que s'hi reforcen s'estenguin a altres esferes de la vida de les persones. Estic afirmant -efectivament- que les empreses poden ser -i algunes ho són- un entorn creador o reforçador de valors positius, que les seves persones retornin a la societat.

b) Efectes. Accions com aquestes reforcen els valors del compartir, cooperar, ajudar. I en aquest sentit, creen capital social, ajuden a reforçar valors comunitaris i de confiar en l'altre. En un context d'esdeveniment internacional, encara té un altre efecte, relacionat amb la marca de país. El fet d'haver generat notícia, fa una petita aportació a una imatge de Barcelona i Catalunya com a espais on hi ha un capital social sòlid i una cultura del treball, on la gent es guanya la vida honestament per la seva feina i no per l'atzar.

Sovint es diu del catalans que som un poble avar, garrepa. De tant sentir-ho potser ens ho hem arribat a creure i tot. El fet de ser una societat emprenedora i creadora de riquesa ha estat ridiculitzat sota l'acudit fàcil per part d'altres societats que valoraven més la hidalguía. Però no som solament una societat emprenedora sinó una societat generosa, com mostra l'existència d'una gran tradició d'entitats no lucratives o esdeveniments solidaris com la Marató de TV3, entre altres. Nota al marge, deixeu-me dir que els mateixos que adulteren la imatge dels catalans amb aquests acudits també se'n foten de Lepe, la zona d'Andalusia més emprenedora i que, ben curiosament, són tractats de tanoques.

No ens emmirallem sols en la tecnologia que ens aporta el MWC sense pensar que la fortalesa del país és el nostre capital social, allò que ens fa una societat forta, cohesionada, amb confiança. Sense el capital social que tenim com a país potser no seríem capaços de tenir la capitalitat mundial del mòbil i potser fins i tot ja hauríem deixat de ser un país fa moltes dècades.

Sens dubte, això del motorista és una anècdota. Però és real, és vida. Potser cal aprofitar-la, junt a moltes altres, per fer reflexionar. Si els nanos de les escoles consideren que aquest senyor ha estat babau de no acceptar diners pel seu favor és que potser no anem bé. Estem en un món digital i de microimpactes. Aprofitem-los per a fer pedagogia i per a captar l'interès.

Cada dia quantitats infectes de tele-porqueria ens comuniquen que l'èxit es construeix a partir de fer espectacle execrable, mancat de valors socials, mancat de respecte, mancat de cultura. Ens comuniquen l'èxit fàcil, els diners sense esforç. Com els jocs d'atzar, també, però encara pitjor perquè afecta molt més transversalment a tota la societat. Si volem sortir d'aquesta mediocritat que ens enfonsa com a país, cal posar per davant els valors del treball, de la recompensa per l'esforç, la meritocràcia, la dignitat i el valor de la feina ben feta. 

0 comentaris: