Acabem de tenir aquesta breu conversa per mitjà del Facebook:
Com es veu, això ja no és merament un tema de Responsabilitat Social, sinó directament de voluntat de complir o no amb la legalitat vigent. Els topònims, i sobretot quan són aplicats a una ciutat, tenen una importància, per una banda, relativa (són la manera d'entendre'ns i de poder localitzar una adreça) i, per una altra banda, absoluta (formen part de la creació d'una marca de territori singular que suposa un valor compartit per a tots).
Sorprèn que la utilització d'una forma no legal i pròpia de la dictadura sigui entès com a normal en la vida empresarial. De fet, encara és més sorprenent que aquest empresari no s'adoni que és ell que està fent política. I a partir del raonament que fa, diríem que "política compromesa"! Segurament l'aparició en l'escena pública d'un grup com Partido por la Ciudadanía - Ciutadans, malgrat ser molt poc representatiu, ha donat ales a aquells que enyoren altres temps i que estan fins i tot disposats a transgredir el compliment de la legalitat.
No és en va la referència a aquest partit ja que precisament també és habituals en els seus comunicats que facin utilització de formes no legals dels noms dels vials públics.
Afortunadament, aquesta pràctica, aplicada al nom de Vilanova i la Geltrú, té aparença d'acudit. En concret de l'acudit que explicava l'Eugeni:
-Ah, doncs jo a Vilanova i la Geltrú-Vilanova i la Geltrú!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada