Recull avui la premsa internacional que l’estafador Madoff es declararà culpable de tots els càrrecs que se li imputen, cosa amb la qual, i malgrat que calgui esperar la sentència, fa que ja puguem deixar de dir el presumpte estafador i ja puguem, sense embuts, atribuir-li l’adjectiu que millor el defineix.
Madoff, ex-president del mercat electrònic d'accions Nasdaq, va defraudar centenars de famílies riques nord-americanes i una bona pila de fons d'inversió. A més, va aconseguir d’amagar l'estafa durant anys i d’enganyar entitats financeres amb sistemes de control sofisticats. El financer va ser detingut al desembre. Des d'aleshores ha aconseguit evitar la presó pagant una fiança de de milions de dòlars, que li permetien d'estar sota arrest domiciliari en el seu apartament de Manhattan, valorat en set milions de dòlars, i sotmès a vigilància constant a través d'un braçalet electrònic. Des d’ara, però, estarà a la presó sense fiança.
Vist de d’una certa distància, fa gràcia la cosa. Cada cop que he de pronunciar el seu nom no puc deixar de pensar en el significat ocult en anglès. Madoff, pronunciat "meidoff", sona igual que “made off”, és a dir, el temps passat del verb anglès “make off”, que vol dir precisament fotre al camp, sortir corrents, robar, endur-se alguna cosa... No sé si el nostre amic Màrius Serra, expert en enigmística, n’ha parlat i hi ha cercat una explicació, però certament hi ha personatges que fins i tot amb el seu nom ja duen la marca de la perversió. Potser ja havia assumit que ho tenia tan gravat en el seu ADN que ara ja no pot fer res més que reconèixer el pecat.
Tant de bo que aquest reconeixement del pecat permeti conèixer amb exactitud els fets, ja que, a diferència de molts escàndols en què es coneix el pecat però no està clar qui és el pecador, aquí tenim un culpable clar però encara cal escatir exactament com ho ha fet per enganyar a tothom i quin és l’abast real del frau. Serà bo i necessari treure’n l’entrellat i aprendre’n molt d’un expert d’aquesta categoria, ja que ha sabut aixecar la camisa d’economistes, inversors, analistes, auditors, i tota la patuleia d’alts directius bancaris que han cregut que era possible oferir un rendiment per sobre del mercat de manera sostinguda durant anys i panys.
Entre les coses que s’haurien d’anar sabent hi ha els diners afectats que per part de cada banc. Per exemple, els experts del sector ja van intuir des del primer moment que quan el Santander reconeixia tenir 3.000 milions invertits a can Madoff no deia tota la veritat ja que possiblement són el doble d’aquesta quantitat. Ja anirà sortint tot. O no. En tot cas, no solament ens preocupa la veritat del cas sinó com és possible que tots els experts que anaven a ‘comprovar’ la destinació dels fons no sospitessin de res... El mateix banc a què hem fet referència hi enviava cada any més de deu analistes i auditors, que tornaven cantant les excel·lències del senyor Madoff i la seva reduïda però virtuosa estructura. Per ser generosos, direm que devien estar a la lluna de València, és a dir, amb un estat de distracció i incapacitat manifesta de dur a terme la seva funció.
PD: Madoff insinúa desde la cárcel que ciertos bancos fueron ‘cómplices’ de su fraude. 16 Febrero 2011
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada