Publiquem tot seguit la notícia que ha fet pública el Govern català, fent notar tanmateix la limitació del que representa. El fet d'obligar les empreses que gestionin equipaments i serveis públics de serveis socials té com a reflexió implícita el procés que s'està produint de manera accelerada de substitució de la iniciativa social per la iniciativa privada en el sector d'atenció a les persones.En altres moments ja hem alertat i denunciat aquesta entrada del món empresarial dins la prestació de serveis socials públics. La llibertat de mercat fa que qualsevol persona jurídica hi pugui optar, però és evident que els valors i els impactes que aporta el tercer sector suposen un major benefici per a la comunitat.
L'administració no hauria de deixar de banda les possibilitats que té d'afavorir la contractació del tercer sector. I això no s'ha d'entendre com un favoritisme o una restricció del lliure mercat. Ben al contrari, es tracta d'incentivar el mercat i la competència però sota criteris justos i equànims. No es pot jugar a posar per davant solament els aspectes econòmics.
El problema és que hi ha tot uns sectors econòmics que tenen disponibilitat econòmica, i una administració ofegada econòmicament per un finançament escandalosament reduït. Com a conseqüència, l'administració opta pel sistema conegut com el finançament alemany que vol dir que donen la concessió a una empresa per uns terminis enormes a canvi que assumeixi la inversió inicial.
A Catalunya es paguen peatges a qualsevol autopista, a diferència del que passa a Espanya on la proporció és inversa. El motiu és que a manca d'inversió de l'Estat es van fer les autopistes amb aquest sistema, el qual permet superar les urgències però quedar hipotecats a pagar tota la vida.
Amb la política social anem pel mateix camí: quedarem, tant la ciutadania com els futurs governs, hipotecats en mans d'empreses que hauran fet la inversió que recuperaran més que sobradament. Són inversions magnífiques fruit de les necessitats de l'Administració Pública. En aquest cas tenen un dany col·lateral: l'afebliment del tercer sector, l'economia social, el capital social, les organitzacions de la societat civil.
Vegem què diu la notícia:
Les empreses que gestionin equipaments i serveis públics del Departament d'Acció Social i Ciutadania tindran l'obligació de subcontractar la realització de les tasques accessòries (com els serveis de neteja, restauració o jardineria, entre d'altres) amb empreses del tercer sector social. Això serà possible perquè el Departament incorporarà una clàusula en els contractes de concessió dels seus equipaments i serveis que garantirà la reserva d'aquestes prestacions accessòries a les entitats socials.
La mesura beneficiarà els centres d'inserció laboral de persones amb discapacitat, les empreses d'inserció sociolaboral i les entitats sense ànim de lucre que treballen per a la integració de les persones amb risc d'exclusió social. A Catalunya hi ha actualment unes 230 empreses d'aquestes característiques que pertanyen a una vintena de sectors (arts gràfiques, bugaderia, neteja, fusteria, cuina i càtering, manteniment i jardinera, entre d'altres).
Aquests canvis impulsats pel Departament d'Acció Social i Ciutadania formen part del paquet de mesures incloses al Pla de suport al Tercer Sector Social 2008-2010 aprovat pel Govern el passat mes d'octubre. El Pla, pioner i de caràcter interdepartamental, s'estructura en 3 eixos i té 25 propostes d'actuació. Serveix per ajudar les entitats del tercer sector a consolidar i professionalitzar la seva estructura per afrontar amb garanties els nous reptes en matèria de serveis socials.
El Tercer Sector integra més de 3.000 associacions no lucratives, dóna feina a unes 15.000 persones, disposa de més de 50.000 voluntaris i atén aproximadament unes 800.000 persones.
Font: Gencat.cat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada