Acabem de llegir una notícia al Periódico que, malgrat que no es refereix pròpiament a RSE, sí que ens sembla igualment oportú de referenciar atès el que suposa respecte la humanitat dels éssers que ens han precedit en l'evolució.
RAFAEL TAPOUNET
BARCELONA
L'Homo antecessor era un tros de pa. Millor que alguns dels que l'han seguit en la cadena evolutiva, si s'ha de jutjar per la manera com s'ocupava dels nens i els discapacitats. Fins a una època relativament recent, han estat nombroses les cultures en què els nadons que naixien amb malformacions eren abandonats o sacrificats. No passava el mateix entre els homínids del plistocè mitjà, que dispensaven atencions a aquells congèneres seus que patien alguna mena de discapacitat, encara que fos greu. L'anomenat Crani 14 d'Atapuerca (Burgos) així ho constata.
Entre els anys 2001 i 2002, els investigadors que treballaven al jaciment de la Sima de los Huesos van descobrir nombrosos fragments d'una calavera que, una vegada acoblats (un procés laboriós que va durar anys), van donar lloc al Crani 14. Estudis posteriors van atribuir la caixa òssia a un nen que va viure fa ben bé 530.000 anys i que, segons un informe que acaba de ser publicat a l'últim número de la revista nord- americana Proceedings of the Nacional Academy of Sciences, patia una alteració congènita anomenada craneosinostosi (que consisteix en el tancament prematur de les sutures que separen els ossos del crani) que li va causar greus deformitats i dany cerebral. Aquest és el cas de craneosinostosi més antic que s'ha documentat mai.
Igualtat d'oportunitats
Un dels aspectes més rellevants de la troballa és que, segons les conclusions de la investigació, en el moment de morir el nen del Crani 14 tenia més de 5 anys i menys de 12 (l'edat més probable se situa entre els 8 i els 10). I com que la malformació es va produir durant la gestació, és indubtable que l'individu va requerir unes atencions específiques per arribar a aquella edat.
BARCELONA
L'Homo antecessor era un tros de pa. Millor que alguns dels que l'han seguit en la cadena evolutiva, si s'ha de jutjar per la manera com s'ocupava dels nens i els discapacitats. Fins a una època relativament recent, han estat nombroses les cultures en què els nadons que naixien amb malformacions eren abandonats o sacrificats. No passava el mateix entre els homínids del plistocè mitjà, que dispensaven atencions a aquells congèneres seus que patien alguna mena de discapacitat, encara que fos greu. L'anomenat Crani 14 d'Atapuerca (Burgos) així ho constata.
Entre els anys 2001 i 2002, els investigadors que treballaven al jaciment de la Sima de los Huesos van descobrir nombrosos fragments d'una calavera que, una vegada acoblats (un procés laboriós que va durar anys), van donar lloc al Crani 14. Estudis posteriors van atribuir la caixa òssia a un nen que va viure fa ben bé 530.000 anys i que, segons un informe que acaba de ser publicat a l'últim número de la revista nord- americana Proceedings of the Nacional Academy of Sciences, patia una alteració congènita anomenada craneosinostosi (que consisteix en el tancament prematur de les sutures que separen els ossos del crani) que li va causar greus deformitats i dany cerebral. Aquest és el cas de craneosinostosi més antic que s'ha documentat mai.
Igualtat d'oportunitats
Un dels aspectes més rellevants de la troballa és que, segons les conclusions de la investigació, en el moment de morir el nen del Crani 14 tenia més de 5 anys i menys de 12 (l'edat més probable se situa entre els 8 i els 10). I com que la malformació es va produir durant la gestació, és indubtable que l'individu va requerir unes atencions específiques per arribar a aquella edat.
"Malgrat la seva minusvalidesa, aquest nen va rebre la mateixa atenció i les mateixes oportunitats que qualsevol altre nen de la seva comunitat --explica la paleontòloga Ana Gracia, responsable de la conservació dels fòssils de la Sima de los Huesos--. Va ser cuidat de la mateixa manera que cuidem avui els nostres nens, amb independència del seu grau d'autonomia".
Tota una revelació. I encara més si es té en compte el comportament de civilitzacions més recents, que no han dubtat a desfer-se dels individus considerats no aptes a edats ben joves.
L'estudi que ara es publica fa referència al cas d'un hospital medieval de Chichester (Regne Unit) que cap al segle XV acollia nadons abandonats i al seu cementiri s'hi ha trobat nombroses restes de nens amb craneosinostosi i altres malformacions similars. Hi ha més exemples. Per contra, en la línia apuntada per altres descobriments fets en jaciments de l'època neanderthal, el Crani 14 revela que els homínids d'Atapuerca sí que s'ocupaven dels seus, encara que estiguessin malalts o no es poguessin valer per si mateixos. El plistocè mitjà encara té moltes coses per ensenyar-nos.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada