28.1.14

Homenatge a Franco que es manté dia a dia

El New York Times va arrossegar un error durant més d'un segle a la portada. Del 1898 al 2000 la numeració del diari va portar un desfasament de cinc-cents números

Del 7 de febrer de 1898 a l'1 de gener de 2000, la portada del New York Times va portar una errada a la portada que va passar inadvertida de tothom. Tal com recorda aquest article de The Atlantic, el 6 de febrer de 1898 un treballador del conegut diari nord-americà va cometre un error a l'hora de posar el número del diari de l'endemà. En comptes del 14.500 (14.499 + 1), per algun motiu va acabar apareixent a la portada del 7 de febrer el número 15.000.

És a dir, el diari va saltar mig miler de números… durant més d'un segle, fins que un jove assistent de premsa, Aaron Donovan, se'n va adonar en l'últim canvi de mil·lenni. L'1 de gener de 2000, així, el New York Times va passar del número 51.753 directament al 51.254 i va publicar una esmena ('A Correction; Welcome to 51,254') en què el diari reconeixia l'errada, explicava com s'havia descobert i es disculpava perquè el 14 de març de 1995 havia celebrat l'arribada del número 50.000, cinc-cents dies abans de la data correcta: el 26 de juliol de 1996.

Aquesta notícia que apareixia fa uns dies a Vilaweb va anar tot seguit acompanyada d'aquesta altra: La Vanguardia també té malament la numeració, però per honorar Franco. L'endemà de l'entrada de les tropes franquista a Barcelona va posar al diari el número del 22 de juliol del 1936 i mai no ho ha canviat.
L'error que va arrossegar el New York Times a portada durant un segle té un paral·lelisme al nostre país. Però amb motivacions ben diferents. Si en el diari americà el desfasament de la numeració va ser degut a una equivocació, La Vanguardia encara avui porta un número d'edicions de portada que no es correspon amb la realitat... per a honorar Franco.

El primer número del diari del comte de Godó aparegut durant la guerra de 1936-1939 fou el 22.575 (corresponent al 22 de juliol de 1936) i l'últim fou el 23.357 (corresponent al 25 de gener de 1939). Tanmateix, l'endemà de l'entrada a Barcelona de les tropes franquistes (el 27 de gener de 1939), La Vanguardia va renumerar l'exemplar del diari amb el 22.575 per a honorar Franco, de manera que 'esborrava' els diaris apareguts durant el període de guerra. I, a diferència del que ha fet The New York Times, el diari del grup Godó encara no ho ha rectificat fins avui i arrossega el desfasament en la numeració.




Així ho va alertar al 2009 (Per una reparació històrica de La Vanguardia) sense cap resposta. Hi ha, doncs, 773 edicions de La Vanguardia que, segons la numeració, no existeixen. Més d'una vegada, hom ha demanat als responsables del diari que ho corregissin i recuperessin la numeració real que li correspon, però les peticions no han servit de res.


El canvi de numeració va ser un gest de cara a esborrar els dos anys i mig anteriors, que segons el diari van ser un “malson horrible” del qual el “gloriós exèrcit alliberador del Generalísimo” els va salvar, segons apunta en la portada d’aquell 27 de gener del 1936. Així, La Vanguardia va passar de ser el “diari al servei de la democràcia” a el “diari al servei d’Espanya i del Generalísimo Franco”, tal com apuntava sota el nom de la capçalera.

Malgrat el temps que ha passat des de la fi de la dictadura, el diari de Godó segueix obviant la numeració original i manté la instaurada amb l’arribada de Franco.


Articles anteriors sobre "perdó" i reconciliació:

0 comentaris: