28.1.14

Els experts en turisme responsable anticipen una visió de Catalunya per al 2020 de compromís per la sostenibilitat amb la coresponsabilitat de les parts interessades (stakeholders)


La Declaració de Barcelona és el document final de la 7a Conferència Internacional sobre Turisme Responsable que proposa posar més èmfasi en la gestió dels impactes del turisme, la reducció de l’estacionalitat i l’increment d’ingressos, així com també una distribució més equitativa dels efectes positius i negatius. En destaca que el control i la gestió dels impactes ambientals és crucial, no només per a la preservació del medi ambient, sinó també per a la subsistència del turisme mateix.

El turisme juga en general un paper dinamitzador molt important en l’àmbit internacional, i particularment en l’economia i la societat catalanes. L’experiència adquirida en l’assoliment d’aquest punt de maduresa turística ha portat a Catalunya a perseguir nous reptes respecte del futur del turisme a Barcelona i Catalunya.

La nova visió del futur del turisme de Catalunya per al 2020 es basa en la definició de turisme responsable segons la Declaració de Cape Town (2002) i en la Carta de turisme responsable de Barcelona (2010). Aquesta visió prioritza la sostenibilitat econòmica, sociocultural i ambiental, i equilibra la relació entre residents i visitants.

L’esmentada visió es desenvolupa en el document La visió del turisme responsable a Catalunya 2020: la Declaració de Barcelona que recull les conclusions de la 7a Conferència Internacional sobre Turisme Responsable a les Destinacions , que es va celebrar de l’1 al 4 d’octubre a TSI-Turisme Sant Ignasi (Universitat Ramon Llull), a Barcelona. El document traça les línies mestres recomanades per a l’evolució del turisme a Catalunya fins a l’any 2020.

Una evolució cap a un turisme responsable

Aquests últims anys, dels Jocs Olímpics del 1992 ençà, Catalunya s’ha consolidat com una de les principals regions turístiques del món, amb més de 24,5 milions d’arribades de turistes el 2012 gràcies als seus atractius, condicions de seguretat i desenvolupament econòmic. El turisme representa actualment al voltant de l’11% del PIB de Catalunya i genera al voltant de 400.000 llocs de treball.

Avui dia, per a Catalunya segueix essent important el nombre de visitants, però es reconeix que s’ha de posar menys èmfasi en només un nombre creixent d’arribades i més èmfasi en la gestió de l’activitat turística, la reducció de l’estacionalitat i l’increment dels ingressos, així com també en una distribució més equitativa dels efectes positius i negatius. Entre aquests últims, destaca la importància de "fomentar la descentralització dels punts d’interès turístic", concentrats a Barcelona, especialment a l’Eixample i Ciutat Vella, i expandir-los a tota la geografia catalana.

La Declaració de Barcelona insta tots els actors implicats en el sector del turisme a Catalunya a concentrar els seus esforços a "millorar en primer lloc la qualitat de vida dels ciutadans" ja que "els millors llocs per viure són els millors llocs per visitar". A més, la Declaració aposta per "la gestió de la fricció" derivada del desequilibri entre residents i turistes amb "el foment del diàleg entre visitants i visitats".

El posicionament turístic de Barcelona i Catalunya s’ha centrat en els últims anys en la millora de la qualitat de l’espai públic, dels recursos i dels serveis turístics. Tota aquesta tasca ha estat reconeguda amb diferents cartes, compromisos i certificacions que donen continuïtat al compromís cap a la sostenibilitat del turisme. Un bon exemple d’això són la certificació Biosphere World Class Destination (2011) atorgada a la ciutat de Barcelona i que recull el conjunt de criteris del Global Sustainable Tourism Council, i la Carta Europea a diferents parcs naturals de Catalunya.
La Declaració de Barcelona assenyala les etapes següents per implementar la nova visió:
  • Assegurar el consens entre els actors per tal de planificar el turisme més enllà del cicle polític. Catalunya reconeix la necessitat d’una estratègia consistent a l’adequada gestió de la destinació.
  • Canviar la prioritat del màrqueting i la promoció cap a la governança.
  • Exercir un lideratge basat en la promoció de la complicitat dels residents, tot assegurant que els seus interessos són respectats.
  • Distribuir el turisme de manera més uniforme al territori i la societat.
  • Garantir a llarg termini la sostenibilitat econòmica, sociocultural i ambiental del turisme al territori.

Recomanacions finals

La Declaració recull, a l’apartat de conclusions, les recomanacions efectuades pels experts dels diferents grups de treball perquè es tinguin en compte i s’incloguin en l’estratègia turística de Catalunya i els plans que la desenvolupen. Aquestes conclusions, amb les corresponents recomanacions, són a grans trets les següents:
  1. Assumir la responsabilitat dels impactes ambientals del turisme
    El control i la gestió d’aquests impactes és crucial, no només per a la preservació del medi ambient, sinó també per a la subsistència del turisme en si mateix.
    La promoció de l’oferta turística ha d’incloure i prioritzar el "màrqueting de la sostenibilitat", incloent-hi productes locals, la preservació del patrimoni natural i cultural, la cooperació i la integració de les societats d’acollida i la contribució a la millora de la qualitat de vida local i al desenvolupament econòmic.
    Animar les empreses a adoptar un enfocament de gestió i cura de la destinació que vagi més enllà de les activitats de Responsabilitat Social Empresarial (RSE) relacionades amb l’empresa, que impliqui a les associacions veïnals i als partenariats locals per maximitzar els beneficis locals de l’activitat turística.
  2. El paper dels governs en la planificació i la gestió de les destinacions
    Cal reconèixer que la governança de les destinacions va més enllà de l’Administració pública i que per tant cal implicar tots els actors rellevants en un treball col·laboratiu, transparent i amb un esperit de responsabilitat compartida per crear llocs millors per viure i per visitar.
    Correspon d’alguna manera als diferents nivells de l’administració l’impuls inicial de plataformes de diàleg multistakeholder al voltant del fenomen del turisme als respectius territoris, així com la millora de la cooperació entre administracions i de concertació estratègica.
  3. El sentit de lloc: les comunitats locals, la responsabilitat i l’experiència del visitant

    El sentit de lloc és al cor del turisme responsable
    , ja que només podem parlar de turisme responsable quan aquest contribueix a la identitat, l’orgull i la vinculació del propi resident amb el seu lloc i al mateix temps millora les experiències dels visitants.
    Els turistes, els ciutadans, les administracions, les empreses i els mitjans de comunicació entre d’altres contribueixen de forma molt important a formar la imatge de la destinació i són solidàriament responsables del sentit de lloc que s’hi desenvolupa i es transmet.
    Reforçar el sentit de lloc redueix la desvinculació del ciutadà respecte de l’activitat turística i afavoreix la interacció residents – visitants (amfitrions – convidats) que és al cor d’un turisme de gran qualitat humana, cultural i social. El que és veritablement memorable en les experiències turístiques d’alt valor afegit és l’oportunitat d’esdevenir temporalment un ciutadà més del lloc visitat i gaudir de les sensacions i sentiments que el lloc, els seus atributs tangibles i intangibles i, sobretot, la seva gent generen.
  4. L’ampliació de la participació social en el turisme: accés per a tothom
    Tota persona té el dret al descans i al lleure que li permeti desenvolupar plenament les diverses facetes de la seva personalitat i la seva integració social. El dret al turisme és, sens dubte, una expressió concreta d'aquest dret general, existeix el desig de fer-lo universal i accessible a tothom. Per tant, fomentar el turisme inclusiu tant per la via de la millora de l'accessibilitat per als individus o col·lectius amb discapacitats (física, sensorial o intel·lectual), com per la via d’un turisme social obert als sectors de població amb restriccions econòmiques o dificultats geogràfiques és una de les formes més genuïnes de fer el turisme més responsable socialment.
  5. La gestió del turisme de creuers al Mediterrani
    Els experts participants varen destacar les consideracions següents:

    1. La naturalesa del producte de creuers. Bona part del creixement de la indú:tria dels creuers pot ser resultat del fet que els clients no paguen el cost real dels serveis rebuts, ja que s’obvien les externalitats generades a les destinacions visitades. Un producte sostenible internalitza els impactes, i una indústria responsable reconeix aquesta necessitat.
    2. Disseny de producte sostenible. Els creuers i els serveis relacionats han de ser dissenyats amb criteris de sostenibilitat. Entre d’altres, cal incloure-hi l’eficiència ambiental i mesures de protecció, treball just i condicions als proveïdors, incorporades al disseny del producte i dels contractes.
    3. Gestió de la cadena de proveïdors. La majoria d’impactes negatius ocults es produeixen a través de la subcontractació i en les cadenes de subministrament. Els criteris ambientals i socioeconòmics han de ser incorporats pels proveïdors de béns i serveis a creuers i excursions a terra.

Els organitzadors agraïm la contribució de tots els assistents en el debat i la formulació d’aquesta declaració final de la conferència “La visió per al turisme responsable de Catalunya 2020: La Declaració de Barcelona” en la qual el sector públic i privat relacionat amb el turisme ha acordat criteris, directrius i compromisos per implementar en un futur immediat en el desenvolupament del turisme en el nostre territori. Un turisme en pro de l’impuls de “millors llocs per viure, i en conseqüència millors llocs per visitar”, valorant el resident, l’entorn i el ciutadà de trànsit.

Ha estat molt enriquidor escoltar experts internacionals debatre els cinc temes de la conferència i ens comprometem a treballar, juntament amb la resta d’actors, cap a la responsabilitat econòmica, social i mediambiental del turisme en el nostre territori; volem utilitzar el turisme, no ser utilitzats pel turisme. Reconeixem que aquest camí no serà fàcil, però amb el compromís i l’acció de cada un dels implicats en aquests propers anys i amb els mecanismes d’implementació i seguiment de la Declaració dels que ens vulguem dotar, esperem explicar en futures conferències els reptes i progressos realitzats a partir d’aquesta Declaració.

Jordi Ficapal
Copresident RTD7
El document complet es pot llegir i descarregar al web: www.rtd7.org en tres idiomes: català, castellà i anglès.

0 comentaris: