12.10.13

Un dia més... treballant

Avui és 12 d'octubre. Oficialment és festa però molts catalans pensem que no tenim res a celebrar. I per això, de manera cívica i pacífica, avui treballem o, senzillament, no fem cap mena de celebració.

De fet, aquesta "Fiesta de la Raza" ara reconvertida en "Fiesta de la Hispanidad", més aviat em provoca un sentiment de rebuig, tant pel seu origen, per tots aquells que l'han utilitzada, i per tot allò que significa avui. En aquests moments, moviments espanyolistes, sorgits de la foscor dels temps, es manifesten a Barcelona en contra del dret dels catalans a decidir el nostre futur col·lectivament i democràticament. Molts d'aquests grupúscles són declaradament feixistes, i llueixen símbols que en paísos amb la democràcia més consolidada estarien prohibits. Altres no són feixistes, però defensen una democràcia limitada, on la unitat sacrosanta de l'estat espanyol passa per davant de la democràcia.

A Madrid, fan una festassa militar, que cada any costa prop d'un milió d'euros, i que enguany n'han reduït el pressupost en un 15%. Hi ha marxes militars i avions fent la bandera espanyola a l'aire. Però no és una demostració nacionalista, no! Com que ells defensen l'statuquo d'un estat constutuït, allò que fan ells no és mai nacionalisme, i tenen dret a atorgar-se les lleis que vulguin, de manera democràticament majoritària, per a carregar-se la diversitat, que és una llosa difícil de carregar, i que ja cansa que després de tres segles encara es mantinguin aquests provincianismes irreductes tocant els nassos i impedint la glòria plena de la Nació Espanyola.


Mirin, jo només vibro amb una marxa militar. Es tracta del Turuta. És com si fos l'himne de Vilanova i la Geltrú. Durant tot el diumenge de Carnaval els carrers en van plens. Ens agrada molt i saltem al seu compàs. Per això serveixen les marxes militars a casa nostra. I a més, no m'agrada consumir tant querosè i produir tant CO2 amb avions militars que sols pretenen inflar l'orgull d'uns patriotes que si d'alguna cosa no van sobrats és precisament d'orgull. No és sostenible, tant en el sentit ecològic com en el sociològic.

No sé com acabarà la presència de tota aquesta gent a Barcelona. La majoria no són catalans sinó que han hagut de venir subvencionats des de províncies espanyoles. Vénen carregats d'odi per a combatre amb una idea fonamentalista i contra un desig de llibertat que no comprenen, no volen comprendre i possiblement no tinguin la subtilitat per a comprendre. Hi ha molts sentiments primaris en qui enarbora una bandera amb àliga.

De fet, ja van estar preparant aquesta vinguda a Catalunya amb actes tan cívics com la "quema de trapos separatistas", i altres esdeveniments per anar facilitant que l'adrenalina flueixi. Per sort, els catalans no se senten agredits per aquesta mena de diversions, que no fan res més que mostrar la categoria dels que estan més activament liderant l'unionisme ara per ara, per absència dels que podrien fer-ho des d'altres vies basades en una seducció que no saben articular.

També hi ha àligues a la manifestació de la Plaça Catalunya, convocada per partits parlamentaris. Preferirien que no se'n veiessin per tal de donar una imatge més neta davant l'opinió pública i sobretot la internacional, que mira i observa. Però la seva capacitat de convocatòria és la que és, i qui es mou per a impedir la llibertat dels altres, amb aquesta voluntat negativa, basada en la por i la coerció, lògicament no són persones amb una mentalitat i una actitud neta, sana. Qui va contra els altres, contra el dret dels altres a ser ser lliures, a expressar-se i decidir, i intenta fer-ho amb la por i les amenaces i en darrer terme per la força de les armes no és una persona serena, equilibrada.

Per això, sostinc que avui a Barcelona s'hi ha desplegat la barbàrie, la incultura, el totalitarisme, el nacionalisme agressiu... amb formes diferents, des de les formes democràtiques fins a les feixistes, però tots amb un objectiu compartit, fer que la sacrosanta Unidad de Destino en lo Universal estigui per damunt de la llibertat i la democràcia. Hi ha prioritats. Hi ha escala de valors.

El més interessant és que, malgrat declaracions amb interès partidista, avui es demostra que a Catalunya no s'ha trencat la cohesió social. Un milió sis-centes mil persones, pel cap baix, unien el país en una Via Catalana impressionant. Potser unes cinc mil persones hauran estat avui pels carrers de Barcelona, de quals cal veure quants són ciutadans del nostre país... Hi ha més cohesió que mai. 3/4 parts dels ciutadans volen un referèndum per a triar el futur, i estic convençut que bona part del quart restant saben que seria just que fos així.

A veure com se'n surten avui amb el discurs de la majoria silenciosa...

PD: Per cert, molt bé l'article d'Empar Moliner "Si jo em sentís catalana i espanyola...", i la notícia "La Biblioteca de Catalunya obre el 12 d'octubre perquè 25 empleats demanen treballar. Els treballadors no rebran cap compensació econòmica però han anat a la feina perquè consideren que el seu dia nacional és l'11 de setembre"

PD: Em costa d'entendre que els líders de partits parlamentaris com PP i C's no hagin fet pública alguna nota de disculpa o de desmarcar-se de la presència de simbologia feixista a la seva concentració. Hi ha vídeos que mostren com a pocs mentres de Sánchez-Camacho i Albert Rivera hi havia persones fent la salutació feixista, i les banderes franquistes i nazis no eren poques. En qualsevol estat amb una democràcia sana, em sembla que aquests líders polítics haurien fet alguna declaració sobre la qüestió, ja que altrament és com assumir-ho com a normal. Haurien de desmarcar-se'n, de demanar disculpes, de dir que la propera vegada miraran d'evitar-ho, de llançar-los un missatge dient que les seves idees no hi tenen cabuda perquè no són democràtiques... i fins i tot anar més enllà i tractar de raonar per quin motiu el missatge dels seus partits genera aquest efecte de crida als feixistes, però això ja potser seria excessiu per a un context polític en què es pot passar de puntetes per les imatges dels pollastres...

0 comentaris: