15.10.13

Sobre les primàries

En Nacho Corredor fa un article a El Periódico donant suport als processos de primàries per a elegir els candidats. És un article contra el que anomena la "ditocràcia".

Estic d'acord que les primàries són una mesura interessant en la línia d'explorar l'aprofundiment democràtic, i que l'atzucac on s'han ficat els partits polítics, fruits de moltes males pràctiques, requereix ser valents i tenir el coratge de provar nous mecanismes.

Dit això, me'n guardaria molt d'afirmar sense matisos que les primàries són la gran solució o que suposen netament un model molt més democràtic que el de designació interna. Són models diferents. Una altra cosa és la nominació per part del líder sortint, que òbviament suposa una pitjor opció. En tot cas, no és el que més em preocupa dels partits.

La democràcia interna ha de venir de moltes altres coses i aquesta en pot ser una conseqüència. Si només és això però sense altres canvis interns, fàcilment pot donar lloc a uns lideratges falsos, enganyosos, donats a la demagògia, o bé que si no són els desitjats per l'aparell finalment siguin descavalcats, com ja ha passat.

Estic intentant introduir una dosi de relativisme a una exageració de les bondats de la proposta. Crec que quan es diu que "fins ara mai abans un candidat haurà comptat al nostre país amb tanta legitimitat per poder concórrer a unes eleccions. Mai" s'està exagerant, sobretot perquè hi ha molts altres factors que donen legitimitat a un candidat.

I per això encara ho faré una altra comparació en referència al partit sobre el què Corredor reflexiona. Estem parlant d'un partit que en moltes poblacions importants, entre les quals la mateixa capital, ha tingut una pràctica habitual de substituir l'alcalde a mig mandat, de manera que el proper canditat no hagi de passar per l'aval de les urnes abans de tenir la vara del poder.

Al meu entendre, aquesta és una mala pràctica. I sobretot quan no es deu a unes circumstàncies personals o circumstancials sinó a una estratègia calculada i reiterada. La reflexió final és: la qualitat de la bona pràctica de les primàries elimina el valor negatiu de la mala pràctica que suposa atorgar l'alcaldia sense haver passat per unes eleccions? I en conseqüència, s'ha de permetre que els qui controlen el partit donin aquest avantatge als candidats dels altres partits i fins i tot als candidats alternatius interns en unes primàries?

Interaccions:

  1. Conté coses inter., alguna massa reglament., i falta abordar temes import (portes giratòries...
  2. De vegades les solucions fàcils maten el fons. Saber les propietats dels polítics evita parlar dls temes imp
  3. En tot cas, em preocuparia que es veiés com la gran solució sense abordar dem.interna
  4. D'acord q atorga molta legitimitat però relativa, no absoluta. Si ja s'ha fet canvi a mig mandat...(exemple)
  5. Estem d'acord. Sols m'ha semblat que ho magnificaves ;)


  1. en termes comparats, de debò que podem defensar més legitimitat en origen d'altres candidats?
  2. llegit! ni de lluny és la gran solució, però més democràtic... si, no? d'acord, però, amb gairebé tot... ;-)

0 comentaris: