20.4.11

La final de Copa posarà en perill la salut del públic

  • L'himne espanyol sonarà a un volum per sobre del permès al llindar del dolor
  • L'actitud nacionalista de la Federació pot afectar el públic de la final de la Copa del Rei
  • 120 decibels és més que un concert de rock i equivalent al soroll d'un avió volant a baixa altura
  • Experts indiquen que a partir dels 55 decibels s’entra en uns nivells molestos per les persones
La Real Federación Española de Fútbol, actuant més com a força política nacionalista espanyola que com a organisme esportiu, pretén garantir, per damunt de qualsevol altre criteri, que se senti l’himne espanyol en el moment que la família reial faci entrada al camp.

Per això, els tècnics de so tindran a la seva disposició 100.000 watts de potència extres que la Federació ha contractat perquè l’himne no quedi deslluït per els xiulets dels catalans.

Cal recordar que fa dos anys, en la final que va enfrontar el FC Barcelona i l'At.de Bilbao, totes dues aficions catalana i basca van ofegar amb xiulets i una forta escridassada la interpretació de l'himne. En aquell moment, la Televisió Espanyola va ocultar els fets, cosa que va comportar la destitució del cap d'Esports de la cadena pública estatal.

Des d'aquest bloc on reflexionem sobre la responsabilitat social d'empreses i organismes, ara ens toca fer-nos dues preguntes:

a) Aquest objectiu de la Federació, ha de passar per damunt de la salut del públic?

La resposta sembla evident, però no solament és tracta d'una qüestió de si superen o no el llindar del dolor. És també un tema de sentit comú. El criteri de la Federació és desmesurat, és prepotent i és provocador.

Estem davant d'un partit de futbol. Per més important que sigui, no deixa de ser un joc on les passions esportives s'han de controlar amb seny. Però els factors polítics també hi tenen un paper que no es pot menystenir. Molts catalans volen mostrar el seu desafecte amb Espanya i en aquests esdeveniments es fa difícil no fer-ho perquè el mer fet de no fer-ho pot semblar una legitimació del que està succeint a l'Estat.

Una federació esportiva hauria de comprendre que per a molts catalans, aquest és un partit en el qual s'interpretarà l'himne que correspon solament a un dels equips, malgrat que legalment correspongui a tots dos. Davant els sentiments i les legítimes interpretacions, la federació hauria d'actuar amb sensibilitat i limitant-se a fer complir la llei, sense entrar en la guerra del volum, fet que pot enrarir el partit des del seu inici. De fet, algunes penyes madridistes han demanat a la seva afició que animin el Reial Madrid amb banderes espanyoles, fet que no deixa de evidenciar que, més enllà del que l'Estat estableixi oficialment, les banderes espanyola i catalana representen realitats nacionals diferents.

b) És legítim que un esdeveniment esportiu s'utilitzi per a finalitats polítiques?

Podríem dir que en el nostre context és indestriable: el mateix sentit de cadascun dels dos clubs està carregat de contingut polític, en el sentit més ampli i deslliurat de connotacions partidistes. De fet, no es podria entendre que Barça i Madrid siguin dos dels millors clubs del món si no fos per l'oposició que mantenen i perquè cadascun d'ells representa una afirmació nacional diferent.

El conflicte existeix a partir del moment que l'Estat espanyol es nega a reconèixer la nació catalana, cosa que amb tota naturalitat es fa en altres estats plurinacionals amb una democràcia avançada com al Canadà, on l'Estat reconeix la realitat nacional del Quebec. A més, a Catalunya ha augmentat molt el desig de recuperar un estat propi, fins al punt que la meitat de la població ja hi podria estar a favor en aquest moment segons les enquestes. En estats amb una democràcia avançada com el Regne Unit, molts unionistes, malgrat ser contraris a la independència d'Escòcia, defensen que els escocesos puguin decidir democràticament el seu futur.

Com a dada de gran valor, cal dir que entre els no partidaris, hi ha un gran desconeixement sobre el que costa mantenir l'Estat espanyol. Moltes nous catalans vinguts de fora en els darrers anys i, per tant, sense altres consideracions afectives, han esdevingut independentistes pragmàtics, al no entendre com pot haver-hi tanta pobresa en aquests moments en un dels països que si fos independent tindria major riquesa de la Unió Europea.

Tornem al futbol i als esdeveniments esportius. Si el feble sistema democràtic espanyol no permet decidir sobre el futur del nostre país, no és normal que un poble pacífic i democràtic vulgui aprofitar els esdeveniments esportius, aquells que poden tenir més repercussió mediàtica global, per a fer saber al món  quines són les seves aspiracions.

Si poble de Catalunya decideix de manera majoritària en els propers anys assumir les regnes del seu futur com a nació lliure dins d'Europa, els altres Estats hauran de fer el pas de reconèixer el nou Estat, recuperat després de tres segles. És normal que Catalunya vulgui fer veure al món quin és el sentiment, el qual no podria ser una sorpresa per a la comunitat mundial. Espanya, com a Estat, disposa de molts canals per a fer valdre el seu missatge i donar la seva versió. Catalunya disposa de molts pocs mitjans per a fer-ho. ¿Algú pot considerar que no és legítim aprofitar aquells canals que de manera pacífica permeten fer veure el món que continuem existint com a nació? Potser fan més política aquells que, fent ús dels mitjans que l'Estat els dóna, ofeguen el sentiment nacional de Catalunya i intenten eliminar la nostra realitat.

Afortunadament, Catalunya existeix encara, i en un món on la transparència es fa inevitable i la democràcia insubstituïble, 120 decibels o les detencions indiscriminades de joves que portin banderes o pancartes no podran ocultar al món un esperit de llibertat i una vocació per a exercir el dret a decidir.

Article publicat a:
Jornal.cat (català)
Expoknews (castellà)

PD: Oferim algunes notícies aparegudes sobre aquest afer. Sorprén la del ministre Rubalcaba (El govern espanyol demana no barrejar esport i política) quan és precisament el govern espanyol qui, en contra de l'esperit olímpic i esportiu, ha jugat brut i ha tingut un comportament deslleial enfront de les seleccions esportives catalanes, les quals són organitzacions privades i esportives perfectament aptes per a les competicions internacionals. Són unes declaracions carregades de cinisme davant la permanent politització que el govern espanyol fa de l'esport.

0 comentaris: