Quan ens referim a l'RS del sector públic no ho fem solament damunt l'administració pública territorial, sinó que també ens referim a les empreses públiques, consorcis, fundacions públiques i tantes estructures sota la intencionalitat d'un presumpte interès públic, i també a universitats públiques, també als exèrcits, al món de la justícia, i a les persones: funcionaris, jutges, polítics, etc.
En algunes ocasions hem palat específicament de la necessitat que el món de la justícia incorpori criteris de responsabilitat social i ètica, precisament perquè en aquest pilar de l'estat descansa una de les bases de la nostra confiança en l'estat de dret i en la democràcia. Si per a una empresa industrial un dels aspectes més rellevants de la seva RSE poden ser les emissions de CO2, en el cas del sistema judicial els aspectes més rellevants potser estarien en la legitimitat i l'eficiència. Si perden legitimitat i hom no hi confia s'esquerda el sistema. Si no són eficients i una resolució tarda anys i anys finalment no val la pena anar a una justícia que sempre acabarà sent injusta ni que sigui pel lapse de temps transcorregut.
En aquest sentit, volem mostrar dues notícies recents, una de negativa (que reflecteix aquesta realitat d'ineficiència manifesta) i una d'esperançadora (perquè mostra que dins el sistema hi ha qui és conscient de la magnitud de la tragèdia i comencen a assumir les seves responsabilitats ni que sigui per a fer pressió):
Notícia: Després de 16 anys, el tribunal ha absolt tots els acusats en el cas de l'explosió de la pirotècnia Brau, de Vidreres, que va causar quatre morts entre els seus treballadors el 3 de juny de 1993.
Notícia: 1.400 jutges s’adhereixen a un escrit per a la despolitització de la justícia: Els gairebé 1.400 jutges que han subscrit el Manifest per la despolitització de la justícia i la independència judicial, presentat ahir a Madrid, reclamen un gran pacte d’Estat per recuperar la «dignitat» del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), que, afirmen, cada vegada és més permeable a les influències polítiques. «Volem allunyar al màxim possible el CGPJ de la disputa política», va dir Viguer, que, acompanyat per un centenar de magistrats, va qualificar l’òrgan de ser «un clon del Parlament».Està molt bé l'eufemisme quan diuen que el CGPJ és cada vegada més permeable a les influències polítiques, una manera políticament correcte d'afirmar el que tothom sap, que està absolutament polititzat. Per no parlar de la vergonya del Tribunal Constitucional, davant el qual les evidències ja fan tècnicament inviable per ridícul l'ús d'eufemismes.
I encara un darrer comentari que no ha estat notícia però que ho hauria de ser. Veiem aquests dies enregistraments dels judicis que s'estan celebrant relacionats amb el cas Palau de la Música, i veiem com totes les parts (presumptes culpables i presumptes afectats) no es poden expressar en la seva llengua en el seu país, sinó que ho han de fer en la llengua del senyor jutge o la senyora jutgessa. Segurament els afectats han pensat sobre què calia fer i han pensat que si optaven per parlar en català a Catalunya davant una autoritat que té el poder de prendre decisions rellevants aquestes es poden veure afectades per l'estat d'ànim judicial si algú gosa parlar-li en la llengua oficial que no és la seva.
Atesa la realitat de les pors reals que existeixen en aquest país encara, és inqüestionable que la mínima ètica professional hauria de portar aquest jutge a recordar a les parts que tenen tota llibertat per expressar-se en les seves llengües pròpies. No explicitar-ho és legal però no és ètic perquè juga amb les conegudes temences al fet que parlar en català pugui suposar un desavantatge. Sovint és una coacció invisible. I no és socialment responsable perquè no aporta cap valor a la voluntat de la societat catalana de normalitzar la llengua pròpia en tots els àmbits de la vida social, tal com expressen també les normes legals i les convencions internacionals. No atén el que la societat li demana i col·labora a mantenir un statu quo que va imposar el règim dictatorial del general Franco.
Cap jutge a Catalunya no pot al·legar desconeixement de les prevencions que hi ha a parlar-los en català si aquesta no és la llengua pròpia del jutge, ja que és un fet evident, constatat dia a dia als jutjats. En conseqüència es produeix un abús de poder i una situació en què les parts renuncien de facto als seus drets legalment reconeguts. Exactament igual que hi ha persones -molts immigrants- que renuncien a tenir contracte laboral perquè saben que denunciar l'empresa suposaria no trobar cap més feina. Molts jutges i jutgesses són còmplices d'un règim de la por del qual no solament en tenen plena consciència sinó que consideren que sotmetre els ciutadans a plebeus que han de canviar de llengua per dirigir-s'hi és una manera de remarcar el seu poder.
PD (8-3-10): resposta corporativista a El CGPJ exigeix als polítics el màxim respecte a la funció dels jutges. Els magistrats adverteixen de l'''immerescut efecte deslegitimador'' que algunes manifestacions fetes els últims dies poden provocar en un poder bàsic per a l'Estat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada