Els bombers confosos amb terroristes i altres notes d'actualitat

Acabo de prendre part en la tertúlia 'El primer cafè' de Ràdio Estel, on hem comentat alguns temes d'actualitat.

Bombers catalans confosos amb terroristes (vegeu notícia a 3cat24).

• Crec que ha estat conseqüència de les presses del govern francès per mostrar una reacció ràpida, però ha estat una manca de professionalitat policial. No es pot publicar la foto d'uns ciutadans com a presumptes terroristes només perquè un testimoni ho hagi manifestat així. I qualificant-los amb tota certesa de 'terroristes', no de 'presumptes terroristes'!
• Si el fet és greu, ja no sabem com qualificar que posteriorment a adonar-se de l'error no se'ls anés a comunicar que ja s'havia solucionat el malentès i fins i tot a protegir-los atès la denúncia pública que tenien al damunt. Tan desconcertats estaven que no podien fer aquest pas? 
• Sens dubte, aquesta és una matèria que agafa a contrapeu la seguretat francesa, però la policia espanyola no podia assessorar millor? Diuen que ja ho fan fer, però en canvi les imatges es van divulgar abans al sud dels Pirineus que no allà on hauria d'haver estat més necessari per a facilitar la participació ciutadana. No s'entén.
• A mesura que avancen els esdeveniments encara es torna més impresentable l'actuació de la policia francesa, ja que després que els bombers s'hagin presentat davant la policia, han estat interrogats i, segons afirmen, "Sense cap motiu, de sobte, ens han tractat com a etarres amb tots els prejudicis que això comporta i les preocupacions familiars".
• I el grau més alt de la incompetència, que té a veure amb la incultura i l'obcecació amb les identitats i les llengües. Segons han confirmat fonts policials franceses, els investigadors van donar credibilitat a un testimoni que va trobar sospitós que "un grup de persones amb aparença d'espanyols parlessin una llengua que s'hi assemblava però que no era espanyol". Amb una mínima cultura haurien pogut deduir que aquella llengua era la catalana, llengua de 10 milions d'europeus (alguns dins del seu estat francès!). Amb aquest petit detall tant fàcil de deduir (la policia espanyola també hi hauria pogut ajudar!), haurien pogut enviar les imatges dels sospitosos a les policies catalana i andorrana per a implicar-los en la identificació dels sospitosos. Però hi ha gent que tot ho veu amb clau dels estats i després fan el ridícul confonent dues llengües impossible de confondre com el català i el basc. La seva incultura és la nostra inseguretat. 
• PD: podeu veure l'article 'Espanyols que no parlen espanyol, de Vicent Sanchís. I també l'article 'Van posar el 'feng shui' al revés' d'Iu Forn, on diu molt encertadament "Per molt que vulguin treure-hi importància, això dels bombers catalans confosos amb el perillós comando d’ETA implicat en l’assassinat d’un policia francès és un ridícul mundial que ha unit l’inspector Clouseau i Louis de Funès amb Anacleto, Torrente i Mortadel·lo i Filemó".

Reforma sanitària als Estats Units

• Obama se n'ha ensortit, malgrat que no és el projecte que ell hauria volgut. Vist des d'Europa, ens pot semblar poc però per al context americà és molt. De fet, crec que suposa un desenvolupament dels drets del consumidor i dels drets humans:
• És inconcebible que, tenint una assegurança de salut contractada, el contracte es pogués trencar unilateralment quan la companyia observés que la teva malaltia era greu i que els costaria massa diners fer-hi front. És un enfocament de drets del consumidor.
• Per altra banda, havent-hi tècniques sanitàries disponibles, no és acceptable des d'un punt de vista de drets humans que aquestes no es puguin aplicar al conjunt de la població, quan és possible sense una alteració fonamental de l'american way of life... La prestació segueix sent privada però s'amplien els assegurats i les seves garanties.

Pederastes amb sotana

• Benvingudes siguin les paraules del màxim representant de l'Església i la profunditat amb què tracta el tema sense defugir-lo. Però la gravetat del tema és enorme i no n'hi ha prou amb demanar perdó; cal justícia i cal sobretot evitar que es pugui tornar a repetir.
• És cert que la pederàstia no és un problema de l'església ja que es troba a tota la societat. I també és cert que és un error malintencionat voler-ho relacionar amb el celibat, essent coses difícilment relacionables. Però en el cas d'una institució religiosa i amb un discurs fonamentat en els valors, i amb molta dosi de moralitat sobre els temes de sexes, aquesta és una taca que penetra molt a dins de la identitat i afecta la credibilitat. 
• En moltes ocasions ens hem referit a la necessitat d'una major obervança de la responsabilitat social per part de les organitzacions que la promouen i defensen, com les ONG o les Administracions públiques. Com podem altrament demanar que les empreses privades siguin socialment responsables? De la mateixa manera, hem de demanar a l'Església un plus d'exemplaritat. Més enllà de les disculpes, cal saber com es gestionarà en endavant.
• També és cert que no seria bo anar cap a una cacera de bruixes, amb sospites permanents i denúncies públiques. Cal salvaguardar les formes justes per a tothom. Per això calen canals per a poder abordar les sospites amb rigor. Les empreses més avançades disposen de codis ètics, el contingut del qual és garantit pels comitès ètics. Així, si algú té una sospita que el codi s'està incomplint, però no té proves suficients per denunciar els fets (suposant que fossin denunciables), pot recórrer de manera confidencial a aquest òrgan que analitzarà el cas i el tractarà des d'una òptica serena i profunda. Potser l'organització eclesial ha d'avançar cap a sistemes de gestió de la seva responsabilitat social, com qualsevol organització en el món d'avui....