29.3.10

Els diputats i diputades tindran un període de sessions més llarg per aparentar millor

Aquesta solució cosmètica no aborda el fons de la qüestió

Si una empresa no es vol ficar en RSE que no s'hi fiqui, però aleshores que no intenti apuntar-se medalles que no li corresponen. Aquest sembla un punt de vista raonable davant les empreses que sols ens volen vendre imatge. I és que quan algú ens intenta donar gat per llebre, en el camp de l'RSE, pot passar que li surti el tret per la culata ja que els enganys es poden pagar més cars.

La sensació d'actuar solament davant les crítiques socials i no segons unes raons i conviccions la tenim sovint, però no solament davant les grans empreses. El sector públic també ens en dóna motius. I com que l'ètica hi hauria de ser més exigible, tant pels valors públics, la coherència del discurs i l'exemplaritat davant la societat, ens agradarà fer ara un breu apunt crític envers una mesura controvertida.

EL CONGRÉS I EL SENAT NOMÉS TANCARAN DURANT EL MES D’AGOST. Els diputats acullen la pèrdua de vacances amb escepticisme. Els parlamentaris al·leguen que al gener i al juliol cuiden les seves circumscripcions.

No neguem que per a molta gent la notícia pot semblar positiva, ja que la sensibilitat envers la política és altament crítica i quan hom veu que l'hemicicle és hemivacu, o sigui mig buit, és fàcil pensar que molts diputats i diputades s'escaquegen de les seves responsabilitats. Alhora, el fet que els períodes d'activitat parlamentària tinguin una durada marcada per la Constitució i que deixi lliures alguns mesos on els altres mortals penquem també causa una sensació no prou positiva, i més en un període de crisi econòmica i de crisi de la política.

Però la solució de convocar algun ple extraordinari durant aquest període per a evitar aquesta sensació no va al fons de la qüestió, i no és més que una acció cosmètica davant una crítica que no està ben fonamentada però que tampoc es vol rebatre. Que no hi hagi sessions no vol dir que no treballin ja que hi ha altres tasques que han de portar a terme a banda d'estar al Congrés. I per a qualsevol diputat és tant important estar allà fent valdre els seus punts de vista com atendre els grups d'interès de la seva circumscripció per a entendre les seves inquietuds, conformar-se un punt de vista i donar resposta als seus drets legítims.

Era més fàcil explicar què fan ses senyories en els períodes i els temps que no seuen a l'escó. Però també era més compromès perquè pot suposar un pas cap a la transparència i la rendició de comptes. Doncs aquí és cap on vaig. Un sentit d'RSE aplicat al món de la política parlamentària hauria de comportar una capacitat de mostrar transparentment quina és la feina que fa cada diputat/diputada, quantes reunions manté amb grups d'interès, quins són aquests, etc.

És a dir, fer més reunions del Congrés o cobrir un període més ampli no aporta més valor ni a la ciutadania, ni a la seva feina, ni al territori, ni a la dignificació de la política. És pura imatge que no aborda els problemes de fons ni les raons subjacents a la deslegitimació creixent. Per què els partits i les cambres no ens mostren uns indicadors aplicats a cadascun dels seus membres electes? Recordo que el vicepresident Bargalló ho fa fer (va servir per a mostrar una agenda de relacions públiques més aviat limitada). Suposa posar el polític contra la realitat, però no per a acusar-lo de res sinó per a rendir comptes positivament.

Per descomptat, caldria mirar quins són els indicadors, què i quan es pot explicar (per seguretat, per confidencialitat). Sens dubte, s'ha de plantejar en positiu i de manera dialogada, que tothom s'hi trobi còmode, que els bons polítics puguin rendibilitzar la seva feina i el seu esforç, i que els mateixos partits es trobin en la tessitura d'haver de purgar o justificar els menys treballadors.

Potser no tinc prou clars els indicadors. Tampoc hi he pensat gaire. El que sí que tinc clar és que és possible i necessari. El que sí que tinc clar és que les mesures que es prenen són una puntada i endavant, per a distreure i fer passar el temps. He volgut ser-hi crític de la mateixa manera que ho vaig ser contra algunes mesures igual de cosmètiques sobre les propietats dels càrrecs públics:

27.1.10 No n’he de fer res de les propietats del diputat!

16.9.08 No n’he de fer res de les propietats del meu alcalde!

Nota: Aquest article s'ha publicat a Jornal.cat

0 comentaris: