31.3.14

Canyelles entrevistat al programa "Sense afany de lucre" de Ràdio Kanal Barcelona

Tal com havíem anunciat, Josep Maria Canyelles va ser entrevistat a RKB Ràdio Kanal Barcelona
  • Josep Maria Canyelles va intervenir dijous 27 de març al programa "Sense afany de lucre" de Ràdio Kanal Barcelona.
  • Manel Martí, president de l'Associació Discapacitat Visual Catalunya B1+B2+B3, i de l’Aula d’Estudis Socials, va entrevistar l'expert en Responsabilitat Social.
Aquí podeu sentir l'entrevista.

Sense afany de lucre és un programa entorn de les entitats del Tercer Sector, i s’emet els dijous de 21 a 23 hores. És un espai obert a totes les associacions i entitats del Tercer Sector i als problemes dels quals s’ocupen.

Prèviament en el mateix programa es va entrevistar Eva Vicens, que ha tingut la responsabilitat de la comunicació de la Homeless World Cup, un torneig de futbol per a persones sense llar que s'organitza anualment en diverses ciutats amb equips participants de 50 països d'arreu del món. Tot seguit s'entrevista Enric Lluch Rué, intèrpret de signes en llengua catalana, espanyola i internacional.

El programa és una iniciativa de l’Aula d’Estudis Socials, que s’especialitza en la formació i la divulgació d’aquests temes, presentat, tal com ja va fer en la seva anterior etapa, per en Manel Martí, president de l’entitat i també de l’Associació Discapacitat Visual Catalunya: B1+B2+B3.

Bàsicament és un programa d’entrevistes obertes a tothom, unes, més en profunditat, amb persones molt coneixedores de la matèria de la què en parlaran (discapacitat, medi ambient, Tercer Món, Quart Món, economia social, política, etc.); però també volem donar la paraula a les entitats del Tercer Sector, als nostres representants a les Administracions i als grups polítics, per tal que tothom pugui mostrar la seva posició

El nou programa radiofònic “Sense afany de lucre”, des de l’emissora Radio Kanal Barcelona (RKB), al 106.9 FM i s’emetrà tots els dijous, de 21 a 23 hores. La seva emissió estarà disponible com a podcast a www.radiokanalbarcelona.com i a https://www.aes.cat/ca/radioaes.html

29.3.14

Es posa en marxa el programa Cercles per a la reinserció dels interns amb delictes sexuals

Es posa en marxa el programa Cercles, del qual us vam parlar fa un any i on Vector 5 va col·laborar:

27.2.13 Proposta d’implicació en un projecte extraordinari de Voluntariat d’Empresa
  • Presentem una proposta de Voluntariat Corporatiu d'alt impacte 
  • Si alguna empresa vol més informació ens ho pot demanar 
  • Es pot participar en un seminari sense compromís 
L’acció social de les empreses ha evolucionat de manera enorme en la darrera dècada, i actualment es porten a terme, entre d’altres, projectes que permeten crear un impacte social alhora que hi ha una implicació més profunda més enllà de les aportacions econòmiques. [continuar llegint]

Justícia posa en marxa el programa Cercles per a la reinserció dels interns amb delictes sexuals

  • L’elecció de Catalunya, conjuntament amb Bulgària i Letònia, la converteix en el primer territori de l’Estat espanyol que acull aquest programa d’àmbit europeu
  • Cercles, que es desenvolupa com un projecte pilot de dos anys de durada, té com a objectiu donar suport a interns amb delictes sexuals que es troben en règim de semillibertat o llibertat condicional en el seu procés d’incorporació a la societat
  • 15 voluntaris fan possible que Catalunya tiri endavant tres Cercles, que compten amb el suport de l’Obra Social de La Caixa i la Universitat de Barcelona

Programa Cercles: projecte pilot per a la reinserció dels interns amb delictes sexuals que es trobin en règim de semillibertat

El Departament de Justícia ha posat en marxa el programa europeu Cercles per a la prevenció de la reincidència i per a la reinserció en la societat d'interns condemnats per delictes sexuals que es troben en règim obert o llibertat condicional. Es tracta d'un model de transició de la presó a la llibertat definitiva, mitjançant el suport de voluntaris i professionals amb l'objectiu d'evitar que hi hagi més víctimes i amb la supervisió intensiva de la seva activitat a l'exterior.

La intervenció del programa Cercles es fa mitjançant un grup de voluntaris que, sota la supervisió d'un professional, ofereix suport a un delinqüent sexual a l'hora que es fa control social de la seva adaptació a la vida en llibertat, amb la finalitat que es mantingui allunyat de les situacions de risc de reincidència. S'intercanvia informació entre els voluntaris i els serveis de tractament dels centres penitenciaris mitjançant el coordinador i al mateix temps amb altres serveis comunitaris com ara policia o serveis socials. A Catalunya es van presentar un total de 110 aspirants a voluntaris dels quals, finalment, 15 van ser seleccionats per a formar part de tres Cercles pilot.

Per tal d'aconseguir els objectius, el grup de voluntaris i el penat (membre central del Cercle) es troben regularment per valorar els progressos i les dificultats en la intervenció social d'aquest. Totes les activitats i acords del cercle són supervisades pel coordinador que resol qualsevol incidència que es pugui produir i comparteix informació amb els professionals, recursos i autoritats encarregats del tractament i control del penat.

324: La Generalitat impulsa un programa de voluntariat per ajudar a rehabilitar els delinqüents sexuals

xarxanet.org publica una entrevista a Josep Santacreu sobre la posada en marxa de la iniciativa @respon_cat

xarxanet.org publica una entrevista a Josep Santacreu sobre la posada en marxa de la iniciativa respon.cat


Cap a l’empresa i el consum responsable

Josep Santacreu, conseller delegat de DKV assegurances,El concepte de Responsabilitat Social Corporativa fa temps que sona i cada vegada són més les empreses que aposten per una gestió responsable.


Amb el propòsit de donar-les a conèixer i promoure aquesta pràctica s’ha creat Respon.cat

Respon.cat és una iniciativa empresarial promoguda per la Consell de Cambres de Comerç de Catalunya que té com a principal objectiu ajudar les empreses a millorar la seva Responsabilitat Social Corporativa (RSE). Aquesta proposta, liderada per Josep Santacreu, conseller delegat de DKV assegurances, es va presentar el passat dia 5 de febrer a la mateixa Cambra.

- Sr. Josep Santacreu, què és respon.cat?

Respon.cat és una iniciativa empresarial que pretén implicar les empreses més compromeses amb la societat, amb l’objectiu de promoure un salt qualitatiu i quantitatiu de la gestió de la Responsabilitat Social a Catalunya.

Es tracta d'un pas molt rellevant per a l'RSE a Catalunya. A nivell quantitatiu ens agradaria doblar en els propers quatre anys el nombre d'empreses que gestionen l'RSE; però els grans reptes són d'ordre més qualitatiu, ja que hem de fer un salt en l'aprofundiment.

- Amb quin país model s'ha inspirat?

Si mirem al nostre voltant, veiem que a tots els països més desenvolupats el compromís de les empreses envers la societat és una constant. I a Catalunya sempre hi ha hagut un gran sentit de compromís, que s'ha vehiculat al llarg de la història amb implicació social, amb filantropia, i en els nostre dies tenim empreses amb una gestió de l'RSE molt avançada.

Ara l'important és que aquests compromisos siguin sostenibles i molt consistents, i que sàpiguen donar resposta als reptes que planteja el nostre entorn. Per això diem que hem de fer un gran salt endavant perquè aquest enfocament de gestió ha de formar part del model de competitivitat i de la manera catalana de fer empresa.

Volem que respon.cat sigui un referent per a les empreses catalanes en la gestió responsable, perquè finalment quan tu veus que s'està tirant endavant un model excel·lent d'empresa i es fa amb sentit de responsabilitat cap a la societat, això convida a entendre que no parlem només de filantropia sinó d'alguna cosa, d'un estil de gestió, d'una manera de fer.

- La seva creació implica alguna repercussió per les entitats socials?

Catalunya té la immensa fortuna de tenir un teixit social molt intens, que ajuda a vertebrar el país, i que en moments tan difícils com aquests ha ajudat a proveir un coixí social. Però no solament s'ha de valorar per l'atenció que presten sinó que el voluntariat que acullen també suposa una manera d'exercir la ciutadania, de facilitar que cada persona pugui trobar maneres de ser part activa de la societat.

De fet jo mateix provinc del sector associatiu i en concret de la cooperació internacional, ja que vaig ser gerent de Medicus Mundi fa ja uns quants anys. He viscut intensament el sentit del voluntariat i també la combinació de professionalitat i vocacionalitat.

Respecte a respon.cat, l'impacte que hem de tenir ha de ser sobretot respecte a les empreses, ja que aquest és el nostre objectiu. Hauríem de tenir més empreses compromeses i amb una millor qualitat d'aquest compromís. I això també vol dir un esforç per totes dues bandes, per trobar les maneres d'innovar per ser més efectius en la manera de col·laborar i generar millors impactes socials.

Vaig tenir l'oportunitat de participar en una taula rodona del 2n Congrés Europeu del Voluntariat, el 2011 a Barcelona, i precisament vam debatre sobre com havíem de fer una evolució en el model de relacions entre empreses i entitats. Hem de repensar en termes de quines són les necessitats prioritàries i quines són les maneres més efectives.

Des de respon.cat sí que podem ajudar a repensar i fins i tot es podria donar el cas de promoure algun projecte conjunt entre diferents empreses, tot i que no és d'entrada un objectiu que tinguem damunt la taula. D'altra banda, estem pensant de crear un Consell Social de respon.cat per tal de facilitar l'intercanvi de punt de vista amb diferents agents i organitzacions socials com pugueu ser la pròpia FCVS.

- Per què hem d'apostar per l'RSE?

Les empreses no som un món a part, el mercat no és un entorn diferent de la societat, tot està connectat i tots generem impactes mutus. La societat avança i ara ens toca repensar com fer empresa en el segle XXI, que lògicament no pot ser la mateixa manera que un segle enrere. Ara no podem mirar cap a una altra banda perquè sabem les conseqüències dels impactes ambientals de la nostra activitat; però ara també sabem que un clima humà positiu és una manera socialment responsable de liderar una organització que alhora la fa més capaç d'assolir l'èxit.

Avui ningú dubta que les empreses s'han de gestionar bé. El que hem de saber explicar és que gestionar de manera responsable també forma part d'aquest gestionar bé, i que una empresa no podrà tenir èxit a termini mitjà si no aspira a ser una empresa ciutadana, una empresa que assumeixi la seva presència dins la societat.

I el repte va més enllà de cada empresa en particular. Com va dir el professor Lozano a l'acte de presentació de respon.cat, no hi ha empreses reeixides en països fracassats, ni països d'èxit amb empreses fracassades. Per això, cal que desenvolupem una RSE estretament lligada al model de competitivitat que volem per al país, i que posem l'RSE al servei d'un país millor. respon.cat ha de facilitar que aquestes empreses compromeses també abordin aquesta responsabilitat vinculada al compromís amb el país i la seva societat en general, més enllà dels aspectes que formen part de la singularitat de cada empresa.

xarxanet.org publica una entrevista a Josep Santacreu sobre la puesta en marcha de la iniciativa @respon_cat

 
xarxanet.org publica una entrevista a Josep Santacreu sobre la puesta en marcha de la iniciativa respon.cat

Hacia la empresa y el consumo responsable


Josep Santacreu, consejero delegado de DKV Seguros,El concepto de Responsabilidad Social Corporativa hace tiempo que suena y cada vez son más las empresas que apuestan por una gestión responsable.
Con el propósito de dar a conocer y promover esta práctica se ha creado Respon.cat  
Respon.cat es una iniciativa empresarial promovida por la Consell de Cambres de Comerç de Catalunya que tiene como principal objetivo ayudar a las empresas a mejorar su Responsabilidad Social Corporativa (RSE). Esta propuesta, liderada por Josep Santacreu, consejero delegado de DKV seguros, se presentó el pasado día 5 de febrero en la misma Cámara.  

- Sr. Josep Santacreu, qué es respon.cat?

Respon.cat es una iniciativa empresarial que pretende implicar a las empresas más comprometidas con la sociedad, con el objetivo de promover un salto cualitativo y cuantitativo de la gestión de la Responsabilidad Social en Cataluña.

Se trata de un paso muy relevante para la RSE en Cataluña. A nivel cuantitativo nos gustaría doblar en los próximos cuatro años el número de empresas que gestionan la RSE, pero los grandes retos son de orden más cualitativo, ya que tenemos que hacer un salto en la profundización.  

- ¿Con qué país modelo ha inspirado? 

Si miramos a nuestro alrededor, vemos que en todos los países más desarrollados el compromiso de las empresas hacia la sociedad es una constante. Y en Cataluña siempre ha habido un gran sentido de compromiso, que se ha vehiculado a lo largo de la historia con implicación social, con filantropía, y en nuestros días tenemos empresas con una gestión de la RSE muy avanzada.

Ahora lo importante es que estos compromisos sean sostenibles y muy consistentes, y que sepan dar respuesta a los retos que plantea nuestro entorno. Por eso decimos que tenemos que hacer un gran salto adelante para que este enfoque de gestión debe formar parte del modelo de competitividad y de la manera catalana de hacer empresa.

Queremos que respon.cat sea un referente para las empresas catalanas en la gestión responsable, porque finalmente cuando tú ves que se está llevando adelante un modelo excelente de empresa y se hace con sentido de responsabilidad hacia la sociedad, esto invita a entender que no hablamos sólo de filantropía sino de algo, de un estilo de gestión, de una manera de hacer.  

- Su creación implica alguna repercusión para las entidades sociales?

Cataluña tiene la inmensa fortuna de tener un tejido social muy intenso, que ayuda a vertebrar el país, y que en momentos tan difíciles como estos ha ayudado a proveer un cojín social. Pero no sólo se debe valorar por la atención que prestan sino que el voluntariado que acogen también supone una manera de ejercer la ciudadanía, facilitar que cada persona pueda encontrar maneras de ser parte activa de la sociedad.

De hecho yo mismo provengo del sector asociativo y en concreto de la cooperación internacional, ya que fui gerente de Medicus Mundi hace ya varios años. He vivido intensamente el sentido del voluntariado y también la combinación de profesionalidad y vocacionalidad.  

Respecto a respon.cat, el impacto que debemos tener debe ser sobre todo respecto a las empresas, ya que este es nuestro objetivo. Deberíamos tener más empresas comprometidas y con una mejor calidad de este compromiso. Y esto también significa un esfuerzo por ambas partes, para encontrar las maneras de innovar para ser más efectivos en la manera de colaborar y generar mejores impactos sociales.

Tuve la oportunidad de participar en una mesa redonda del 2º Congreso Europeo del Voluntariado, en 2011 en Barcelona, ​​y precisamente debatimos sobre cómo teníamos que hacer una evolución en el modelo de relaciones entre empresas y entidades. Debemos repensar en términos de cuáles son las necesidades prioritarias y cuáles son las maneras más efectivas.

Desde respon.cat sí podemos ayudar a repensar e incluso se podría dar el caso de promover algún proyecto conjunto entre diferentes empresas, aunque que no es de entrada un objetivo que tengamos sobre la mesa. Por otra parte, estamos pensando crear un Consejo Social de respon.cat para facilitar el intercambio de punto de vista con diferentes agentes y organizaciones sociales como pueda ser la propia FCVS.

- ¿Por qué tenemos que apostar por la RSE?

Las empresas no somos un mundo aparte, el mercado no es un entorno diferente de la sociedad, todo está conectado y todos generamos impactos mutuos. La sociedad avanza y ahora nos toca repensar cómo hacer empresa en el siglo XXI, que lógicamente no puede ser igual que un siglo atrás. Ahora no podemos mirar hacia otro lado porque sabemos las consecuencias de los impactos ambientales de nuestra actividad, pero ahora también sabemos que un clima humano positivo es una manera socialmente responsable de liderar una organización que a la vez la hace más capaz de alcanzar el éxito.

Hoy nadie duda de que las empresas deben gestionar bien. Lo que debemos saber explicar es que gestionar de manera responsable también forma parte de este gestionar bien, y que una empresa no podrá tener éxito a medio plazo si no aspira a ser una empresa ciudadana, una empresa que asuma su presencia dentro de la sociedad.

Y el reto va más allá de cada empresa en particular. Como dijo el profesor Lozano en el acto de presentación de respon.cat, no hay empresas exitosas en países fracasados, ni países de éxito con empresas fracasadas. Por eso, debemos desarrollar una RSE estrechamente ligada al modelo de competitividad que queremos para el país, y poner la RSE al servicio de un país mejor. Respon.cat debe facilitar que estas empresas comprometidas también aborden esta responsabilidad vinculada al compromiso con el país y su sociedad en general, más allá de los aspectos que forman parte de la singularidad de cada empresa.

[REFLEXIÓ] El procés català pot fer una gran aportació a la millora de la governança global

Acabo de llegir l'article How the Voters of Catalonia May Change Europe, de PAUL R. WILLIAMS i ROUSHANI MANSOOR, de l'Atlantic Council, publicat fa dos mesos. Al final conclouen: "Now is the time for the EU to be proactive and develop a policy for dealing with Catalonia's call for self-determination and possible independence".

Llegint les reflexions dels darrers mesos a la premsa i als think tanks d'arreu del món occidental cada cop intueixo més que el procés català tindrà una gran -i positiva- transcendència global. Catalunya s'hi juga la seva dignitat i la seva supervivència com a nació. I això es pot entendre com una qüestió local. O si ho mirem en la perspectiva dels drets humans i dels pobles, també podem dir que té una transcendència global. Però no em volia referir merament a la justícia que suposa que un poble pugui sobreviure, sinó que volia referir-me a un aspecte més prosaic però que serà absolutament central en el món del segle XXI: com manegar els conflictes nacionals, com reduir la conflictivitat, com abordar democràticament les vies de solució.

No m'agradaria transmetre la visió simple que l'exemple de Catalunya facilitarà que arreu del món es pugui abordar democràticament la secessió d'una nació. En primer lloc perquè hi ha molts altres precedents, però també per altres raons que tot seguit exposo.

No es tracta de pretendre que a cada nació li correspongui unívocament un estat i viceversa. La realitat és més complexa. Però sí que forma part d'un desig noble, ètic, i de respecte a la diversitat i als drets humans, que totes les nacions trobin un espai de respecte on poder desenvolupar-se sense amenaces i riscos.

El fet que en el món occidental, enmig de la Unió Europea, de manera democràtica i pacífica, i sense un rerefons nacionalista (en el sentit en què s'entén internacionalment) sinó sota uns models progressistes i europeistes, dues velles nacions, Escòcia i Catalunya es proposin fer el pas a decidir el seu futur suposa una fita enorme i marca un abans i un després. En els altres casos més ubicats en els nostres contextos culturals ens hem de referir a situacions especials fruit de situacions bèl·liques o d'esfondrament del món comunista. La situació d'ara és molt diferent i es deu a anàlisis molt madures i no merament conjunturals.

El fet que els dos casos, català i escocès, tinguin la gran diferència de tenir en un cas l'acord amb l'Estat mentre que en l'altre no, també enriqueix més els processos des del punt de vista de la seva validesa com a exemples en el futur, mostrant que cap legalitat superada pot aturar la nova legitimitat.

La conseqüència no crec que hagi de ser necessàriament la generalització dels processos secessionistes. Més aviat crec que podria tenir un altre efecte: la regeneració dels estats plurinacionals alhora de repensar la seva legitimitat i repensar com millorar la capacitat de donar satisfacció a tots els seus constituents.

De fet, per a moltes nacions sense estat els podria resultat molt complicat accedir a la independència. Sovint seria preferible un model d'acceptació de la diversitat dins els estats, i reestructurar fronteres sols on sigui absolutament necessari. De fet, si el món ha d'anar avançant cap a una major integració, seria desitjable que el pes dels estats fos menor i que les societats nacionals no coincidents amb estats poguessin tenir espais de reconeixement internacionals.

En un context on la secessió, com els casos escocès i català, es demostri que pot ser exercida amb pau i formes democràtiques, amb normalitat, amb garanties de sostenibilitat, i que pot aportar més pau i equilibri al món i més capacitat de creació de riquesa, la governança del món es veurà enriquida i els estats hauran d'avançar cap una aproximació més intel·ligent de la seva diversitat interna.

Expressat en negatiu, el fet que estats com l'espanyol pensin que la secessió d'una part és impossible té com a conseqüència una actitud de prepotència i d'imposició de la majoria nacional dominant respecte a les altres. Si la secessió és una possibilitat difícil però possible, hauran de canviar de manera fonamental la gestió de la diversitat interna. I aquest canvi serà tremendament bo per a la humanitat, començant a trencar un espai que fins ara ha estat molt impermeable a la democràcia, la definició de les fronteres, encara hereva de la sang dels soldats i el semen reial.

27.3.14

[ESDEVENIMENT] Presentació Estudi DIRSE sobre la Funció de Responsabilitat Social

L’Associació Espanyola de Directius de Responsabilitat Social (DIRSE), amb el suport de CaixaBank, us conviden a la presentació del

I ESTUDI DE LA FUNCIÓ DE RESPONSABILITAT SOCIAL A L’EMPRESA ESPANYOLA

el proper dimecres 2 d’abril, de 10:00 a 11:30 hores al Palau Macaya, Passeig de Sant Joan, 108, 08037 Barcelona.

Taula de Presentació:

Ponents:
  • Juan José Almagro, President de DIRSE
  • Fernando Sanchez-Mora, Garrigues
Presentació i Moderació:
  • Àngel Pes, Subdirector General de CaixaBank i Director de l’Àrea de Responsabilitat Social Corporativa i Reputació.

25.3.14

Debat sobre participació social i mecenatge

Avui he assistit a un esmorzar-col·loqui sobre participació social i mecenatge organitzat per Roca Junyent Associats, on David Camps i Jordi Guarch van abordar les perspectives i novetats que pot plantejar el nou avantprojecte de Llei de Participació Social i Mecenatge del govern espanyol.

Alguns assistents qualificats, com el diputat Carles Campuzano, també han fet aportacions destacades al debat. Campuzano preveu que el text per a la reforma de la llei de mecenatge pugui entrar al Congrés durant aquesta legislatura.

Miquel Roca ha presentat l'esdeveniment dient que estem iniciant una nova etapa en el model de col·laboració público-privat, ja que l'Estat no ho podrà fer tot. Cal posar el tema damunt la taula. Als responsables del sector de la cultura se'ls està demanant que facin sense tenir, i als del món social que a sobre no ho critiquin. El problema existeix i creixerà. Fa uns anys intentava fer entendre al ministre d'Hisenda que el patrocini no és una manera de no pagar impostos sinó una manera diferent de pagar-los.

Roca ha indicant que tenim una mala regulació però el sector també hauria de fer un esforç. Fer una fundació sense fons, esperant que ja me'ls donarà una altra fundació... Però és evident que tenim un problema de falta de confiança de l'administració tributària.. Caldria explicar al país el que fa al sector; quanta gent menja gràcies al sector, quanta gent accedeix a la cultura gràcies al sector... Hi ha una actitud col·lectiva de poca valoració del sector.

L'advocat ha estat crític amb el govern destacant que quan s'ha d'abordar una reforma sanitària, es convoquen els grans especialistes del sector; quan s'ha de fer en el camp de l'ensenyament igual (excepte en el cas Wert); però quan s'ha de parlar de mecenatge el tema es passa a Hisenda!

Miquel Roca ha tancat l'acte dient que podem tenir molts esportistes, podem tenir molts investigadors... però finalment és el sentit de responsabilitat social el que dóna la mesura de la qualitat d'una societat i que ens pot garantir la felicitat.

Un dia Co-

Aracoop solAvui ha tingut lloc la presentació del programa aracoop amb la participació de Felip Puig, conseller d’Empresa i Ocupació.

S'hi han explicat els objectius i activitats previstes en el programa. I també s'hi presentat aquest vídeo titulat "un dia Co-".

Saps que l'economia social i cooperativa t'envolta en molts dels fets que et passen cada dia? En un dia com qualsevol altre, però parant atenció, ens n'adonem que, en qualsevol situació, interactuem de més a prop o de més lluny, amb tot tipus d'empreses que formen part de l'economia social i cooperativa.



Piulades enviades al twitter:
  1. Felip Puig: ens calen estructures d'Estar per donar sortida a les il·lusions i necessitats de la ciutadania. També valors de coop
  2. Felip Puig: el sector econ social i coop també ha de guanyar més Excel·lència i Sostenibilitat
  3. Felip Puig: un dels obj del és millorar el valor reputacional del coop i economia social
  4. Felip Puig: els sectors estratègics com turisme, Logistic, tecnològic, també han de saber integrar aq valors
  5. Felip Puig: hem de facilitar accés a innovació de les pimes i coop, preparant-nos per un mercat global
  6. Felip Puig: no parlem dels valors del model cooperatiu només per a les cooperatives sino per al conjunt de la societat i empreses
  7. Felip Puig: estem definint com ens projectem en el futur com a país, com a nació, i l'econ soc aporta valors significatius
  8. Felip Puig: model coop tb té riscos, però té alguns elements de major garantia. Per exemple sentit de compromis i proximitat
  9. Felip Puig: estem revisant el marc legal de les cooperatives, en aq línia de fer q sigui una part estructural d'aq nou paradigma
  10. Felip Puig: tb hi ha hagut crac ètic; per reconstruir aq fonaments l'econ social té valors propis q altres empreses han d'adquirir
  11. Felip Puig: hem d'aprofitar canvi tendència però ho hem de fer bé. No tot ha estat crisi financera... Fem ara millors fonaments
  12. Felip Puig: estem davant un nou cicle q serà incert i continuarà tensionant empreses, org, famílies...
  13. HC Felip Puig: en aq acte sobre cooperativisme també es percep què passa al país; societat viva i la política sap interpretar
  14. convida a compartir la manera cooperativa de fer empresa
  15. : tenim ambició col·lectiva pq creiem q això val la pena. +200 ajuntaments tb hi col·laboren. Estem en marxa!
  16. : "si tenim més empreses co- i més grans som creïbles. Sinó sols som un discurs". Esperonant l'ambició!
  17. : l'econ social crea valor econòmic i social; i remarca: valor social deliberadament positiu!
  18. : el repte d' és situar l'economia social com una possibilitat normalitzada per a fer empresa
  19. : ara que es demana cultura col·laborativa en el món empresarial el cooperativisme ha de seduir com una proposta de futur
  20. : apostem per més empreses cooperatives perquè no creen només valor sinó q aporten valors
  21. cita OCDE per dir que la superació de la crisi no implicarà superar els efectes que ha deixat
  22. El video presentat es diu "un dia Co-" Economia social i coop en el el dia a dia
  23. : DG d'Economia Social: hem de créixer pq el cooperativisme estigui més a l'abast de tothom

El Wall Street Journal es demana com pot afectar la corrupció en el procés d'independència català

  • Vilaweb comenta aquest reportatge del Wall Street Journal, que conté opinions de Francesc Granell i Sala i Martín
  • Xavier Sala-i-Martin, a Columbia University economist and independence-backer: "We have the opportunity to create an institutional environment that is better" in an independent Catalonia, he said, noting that it has taken almost five years to bring Mr. Millet to trial. 
Com poden afectar casos de corrupció com el cas Millet en el procés d'independència? El poden perjudicar? O, en canvi, la independència pot ser una oportunitat per a fer net? Això es demana el prestigiós diari nord-americà The Wall Street Journal en l'article 'Catalan Independence on Trial', que centra l'atenció en l'espoli del Palau de la Música i en el començament del judici a Fèlix Millet. 'El seu cas, i d'altres, són utilitzats com a munició per ambdues parts en el debat polític, amb vista al referèndum sobre la independència prevista per al mes de novembre', diu el diari.

El Wall Street Journal presenta aquestes 'dues parts' a què fa referència, és a dir, l'independentisme i l'unionisme. 'Francesc Granell, un economista de la Universitat de Barcelona que s'oposa a la independència, diu que les acusacions de corrupció desmenteixen l'afirmació que Catalunya es governaria de manera més transparent si fos un estat independent', relata el diari. I recull aquestes declaracions de Granell: 'Els partidaris de la independència proven de vendre una utopia, però aquests casos judicials suggereixen que una Catalunya independent seria dirigida tan malament com ho és ara Espanya'.

En contraposició, recull l'opinió de Xavier Sala i Martín, que diu que la corrupció és fonamentada en un sistema legal feble i en lleis febles sobre el finançament de les campanyes dels partits. I afegeix: 'Tenim l'oportunitat de crear un model institucional millor en una Catalunya independent'.

El diari recorda que molts catalans veuen la corrupció com un problema important, i tot explica els detalls de l'espoli del Palau.

Font: vilaweb