26.1.13

Crisi a l'esport català

  • La Seguretat Social reclama fins a 700.000 euros a algunes institucions amateurs
  • Una campanya d'inspeccions colla els clubs de futbol catalans
  • Si no s'hi posa remei un gran nombre de clubs poden desaparèixer

L'esport sempre ha estat un sector propici a un cert descontrol. El fet de tenir una gran base social amateur i no lucrativa, de funcionar amb una barreja d'assalariats, voluntaris i col·laboradors diversos, tenir clubs que mouen molts diners, i alhora no sentir-se objecte de fiscalització, ha donat lloc a un sector molt descontrolat en el compliment normatiu.

Podem discutir si una funció determinada i en nivell determinat s'ha de fer amb voluntariat o amb assalariats. O si les dietes que es paguen permeten parlar de voluntariat o ja seria una altra mena de col·laboradors. Es podria discutir si els jugadors s'han de donar d'alta a la Seguretat Social o no... El problema és que s'ha anat avançant sense cap marc de reflexió conjunta ni cap proposta concreta a les Administracions, alhora que aquestes han fet la vista grossa i han mirat cap a una altra banda, per deixadesa, despreocupació, interès polític o no complicar-se l'existència. Manca de consciència i de rigor en la gestió d'uns, qui dia passa any empeny, si tothom ho fa jo també, aquí segur que no s'atreveixen a venir... Manca de rigor en les polítiques públiques per part dels altres, millor no ens hi fiquem, algú altre ja s'ho trobarà...

Sempre hem sentit a dir que en aquests clubs s'hi movia molt diner negre, cosa que no vol dir que ningú s'embutxaqui res, sinó que hi ha una gestió poc regularitzada i que no es paguen els impostos corresponents. Sempre hem sentit a dir que moltes persones no estaven assegurades, cosa que no prejutja cap mala fe, però que fa créixer de manera anòmala i amb peus de fang tot un sector. Tots hem sentit a parlar de l'opacitat de les comissions i del joc d'interessos personals en els grans clubs. La qüestió és que no s'ha abordat la qüestió. La qüestió era damunt la taula i tothom ho sabia. Però durant anys i panys, excepte l'episodi de la conversió en societats anònimes, ningú no ha abordat amb profunditat fet res.

El problema encara el veig més greu que l'econòmic. La manca de compliment en el món de l'esport no ha estat solament de terminis de pagament. És un gran problema de base ètica. L'esport va associat a valors competitius, que haurien d'anar lligats a un paradigma de base profundament ètica. I això hauria d'afectar no solament la pràctica esportiva sinó la gestió esportiva. I aquí es produeix una divergència que acaba contaminant els mateixos valors de l'esport.

I parlar d'ètica en una organització ens porta a defensar que qualsevol organització, pública, privada o social, empresa o club esportiu, hauria de gestionar activament la seva responsabilitat social. Vull dir que si parlem d'ètica la gent ho associa a valors -que presumptament tothom creu tenir- i no avancem ni gota. Si parlem de com es gestiona la responsabilitat en una organització ja concretem algunes qüestions. I de pas deixem clar que no tot és blanc o negre, sinó que gestionar la responsabilitat social és un procés de millora contínua que implica un progrés en àrees com la transparència i el bon govern, els afers laborals, la gestió econòmica, els impactes ambientals, les relacions amb la comunitat i la societat, etc.

Al món de l'esport li ha passat el mateix que a moltes organitzacions públiques i no lucratives: com que se suposava que els valors ètics ja en formaven part d'una manera fonamental, no es considerava necessari gestionar-los. La gestió de la responsabilitat social s'ha considerat  -i es considera!-  supèrflua en aquesta mena d'organismes tan importants per a la nostra societat, per a la creació de valor social i valor institucional. I així anem. Ara les entitats esportives demanaran el suport i la comprensió, però dubto que n'hi hagi que facin un acte de constricció i facin el pas a incorporar criteris ètics i de sostenibilitat per tal que no es torni a arribar a l'estat actual, de difícil sortida.

Sempre es pot argüir que ningú podia pensar que el context seria tan dolent. Que sense aquesta crisi ja ens n'hauríem sortit! Però aquest és el gran mal de la nostra estructura ètica organitzativa i social: tothom creu que la culpa és dels altres, del context. No pensem que el context el fabriquem nosaltres, amb la suma de les nostres accions. La preguntaria seria: han aportat prou les organitzacions esportives per a construir una societat més ètica i un entorn més sostenible? I encara: què ha aportat cada club o organització en concret per a transformar el sector en un model de bona gestió, ètica i sostenibilitat?

Concloc afirmant que s'ha donat una manca de coratge per a abordar el repte de la sostenibilitat del sector, la seva gestió ètica i responsable.

L'Administració que baixa de la figuera

Feta aquesta reflexió crítica sobre els clubs esportius, també cal fer referència a la mala pràctica de l'Administració. En primer lloc per deixadesa durant molts anys. Sabem que el desconeixement de la llei no n'eximeix del compliment. Segurament l'incompliment sectorial generalitzat tampoc n'eximeix, però genera una responsabilitat pública. L'Administració hauria d'haver abordat el tema.

No havent-ho fet, ara la manera de procedir esdevé irresponsable. Es tracta d'unes inspeccions planificades: després de trobar "irregularitats en un club es va decidir estendre les inspeccions a altres". "Ha aflorat molta economia irregular" i "hem detectat jugadors que estaven treballant jugant partits i no estaven donats d'alta de la Seguretat Social", assenyala l'Administració. L'Administració pot permetre's de fer veure que ara baixa de la figuera, però això no és responsable!

La Inspecció de Treball i Seguretat Social està inspeccionant a diversos clubs de futbol catalans amateur de Segona Divisió B, Tercera Divisió i categories inferiors. Es reclama que futbolistes, entrenadors, monitors de futbol base i altres cotitzin a la Seguretat Social. Es demana documentació d'anys anteriors i en alguns casos sol·liciten grans quantitats de diners, com al Futbol Club Santboià (3a Divisió) a qui es reclama 700.000 euros pels últims cinc anys.

Molts d'aquests clubs que ara estan en perill fan una funció social. La Unió Esportiva Sant Andreu (2a Divisió B) té 53 equips de futbol base amb 800 nens. El seu president afirma que "no ens poden donar el mateix tracte que una empresa normal i corrent, estem donant un servei social al barri". Certament, els clubs d'esport base no es poden considerar com una empresa amb finalitats lucratives. De fet, el seu problema és paral·lel al de moltes organitzacions que presten un servei no lucratiu a la societat i que han de regir-se per les normes concebudes per a les empreses mercantils. És cert que l'Administració central espanyola mai ha estat sensible a aquesta realitat que forma part de la societat civil, ja es tracti d'entitats socials, culturals o esportives. Una altra mostra de la desconfiança que sempre ha tingut envers el teixit social són les successives lleis de mecenatge.

I parlant de mecenatge, els clubs catalans reben aquestes inspeccions en un dels seus moments econòmics més complicats per la reducció d'ingressos, de patrocinis, d'espectadors... de manera que les conseqüències del pla administratiu sense pal·liatius pot comportar directament la desaparició dels clubs. Segurament l'únic que importa a l'Administració central en aquest moment és quadrar els seus números a costa del que sigui, encara que sigui ofegant l'economia, com podem apreciar cada dia. I aprofitant la crisi, potser també es poden apreciar altres interessos. Per exemple, encara que enfonsin el sector de la cultura, se'ls apuja l'IVA, en una mesura que encara reduirà més la recaptació. Però a aquest govern potser ja li va bé aprofitar la força major per a afeblir un sector incòmode.

A més, com passa també en l'àmbit empresarial, les inspeccions en produeixen a Catalunya en un percentatge molt superior al d'altres nacions de l'estat espanyol. Les inspeccions s'estan realitzant d'ofici a Catalunya, mentre que en altres llocs es fan quan hi ha hagut alguna denúncia. A la Federació de Futbol de Madrid, per exemple, encara no ha arribat cap cas de club inspeccionat. Les diferents nacions que conformen l'Estat i  que la Constitució va anomenar "nacionalidades" com a màxima concessió dels militars, són una realitat no desenvolupada normativament però sí per la via dels fets: sols algunes reben les ràtzies que la formalitat democràtica permet, sota forma de majors càrregues impositives, més inspeccions i, sobretot en aquest darrer període, els intents d'anar desarticulant el teixit empresarial i social i trencar la cohesió social.

Com procedir

Em sembla evident que les inspeccions no es poden aturar si hi ha evidències, però caldria demostrar que s'actua amb igualtat a tots els territoris. I la càrrega de la prova hauria de correspondre a la pròpia Inspecció si vol tenir alguna legitimitat, perquè de confiança d'entrada ben poca.

Ara bé, més que actuar club a club, en aquest moment caldria tenir la foto de la tragèdia global, i mirar com es pot refer amb garanties de sostenibilitat. Per a la pròpia economia, per a la societat, per a les persones, seria pitjor el remei que la malaltia si aquests clubs -alguns centenaris- acaben desapareixent.

Les organitzacions que tinguin una finalitat social i no lucrativa, i sempre que es donin garanties de gestió responsable i sostenible, haurien de tenir un marc especial en els àmbits fiscal i laboral, de manera que poguessin disposar d'un perfil de col·laboradors amb una regulació especial, o amb menors càrregues en virtut de la no lucrativitat i del valor que aporten a la societat.

La Federació Catalana de Futbol ha reunit els clubs catalans, que s'han començat a mobilitzar per fer un front comú. S'estan preparant propostes i possibles solucions. M'agradaria que no fossin solament solucions de contingència per a solucionar la crisi de les inspeccions, sinó que s'abordessin els dos fronts: les polítiques públiques que no faciliten el desenvolupament del sectors no lucratius, i la gestió transparent, ètica, sostenible i responsable per part d'aquests.



Altres reflexions sobre RSE i esport publicades a Responsabilitat Global

Veure notícia sobre la crisi a la Vanguardia

PD: El 80% de les inspeccions fiscals s'han fet a clubs catalans 


0 comentaris: