27.1.13

Falten dues setmanes pel Carnaval de Vilanova i la Geltrú




Vilanova i la Geltrú - Carnaval (Foto: Ajuntament de VNG)

El Carnaval de Vilanova i la Geltrú, amb més de 250 anys d’existència, va ser declarat per la Generalitat de Catalunya com d’Interès Nacional.

A més dels seus valors lúdics, el carnaval vilanoví ha tingut i té un paper enorme en la integració de les persones a la comunitat, en el sentiment de pertinença, i sobretot de totes les persones que al llarg del segle XX van arribar d'altres terres. És la mateixa funció que el Barça ha fet en el nivell nacional, però a nivell local: si el Barça ha estat un camí de catalanitat per a molts nouvinguts, la Comparsa i el Carnaval han estat la porta del vilanovisme.

I les festes, com tots els esdeveniments, també són un espai on introduir-hi millores a partir de la responsabilitat social i la sostenibilitat. En alguna ocasió hem fet alguna reflexió sobre la necessitat d'incorporar l'RSE també a la cultura popular i tradicional. La introducció de l'RSE aplicada a les festes populars promoguda des dels diferents agents que hi tenen algun paper rellevant pot ajudar a millorar-ne la sostenibilitat i sobretot pot facilitar la comprensió de mecanismes bàsics d'RSE que la societat ha d'anar entenent. Podeu veure el butlletí sobre RSE i Cultura Popular (en català, en castellà), articles sobre aquesta matèria (La nit de Sant Joan és nit d'alegria, RSE i cultura popular i tradicional, Sant Jordi, allibera la princesa... de les roses!) i una proposta (Compensem el foc de la revetlla de Sant Joan!). A més, les reflexions sobre cultura i RSE han abastat altres àmbits com la tauromàquia (Catalunya afronta el debat sobre la prohibició del patiment dels toros) o la construcció (Masies sostenibles). Però quedem-nos avui en Carnaval i en el valor que té, fins i tot relacionat amb la llibertat:

El 3 de febrer de 1937, una ordre datada a Burgos prohibia el Carnaval en tot el territori que controlaven les tropes franquistes. L’any 1939 aquesta ordre es faria extensiva a tot l’Estat Espanyol amb el triomf de les forces faccioses del general Franco. Però no a tot arreu van fer cas d’aquesta ordre, tal com feren els gals d’Asterix a la seva petita població d’Armòrica, algunes ciutats es resistiren a l’estúpida ordre dictada pels feixistes, refractaris a tot el que pugui representar motiu de tolerància entre els homes i bon humor i enemics de tota mena de llibertats.


Vilanova i la Geltrú - Carnaval (Foto: Ajuntament de VNG)

La població de Vilanova i la Geltrú no va fer cas a aquesta ordre i va seguir celebrant el Carnaval, discretament, però obertament. De primer van recomençar els balls de màscares a les societats recratives i culturals, per, a la dècada dels cinquanta, acabar sortint al carrer amb la cara tapada el Dissabte de Mascarots. Durant aquells anys, les dècades dels cinquanta, seixanta i setanta, el Carnaval de Vilanova va esdevenir el Carnaval de Catalunya i la mena de festa que era el Carnaval i de la manera de celebrar-la que tenien els vilanovins van aprendre molts catalans i catalanes, i també grups escènics com ara els Comediants, que van passar per aquells Dissabtes de Mascarots més de quatre i cinc anys seguits, i els primers membres de la Fura dels Baus. No direm que Vilanova fos l’única població del Principat on se celebrés aquesta festa, altres poblacions també van seguir celebrant-la malgrat la prohibició, algunes passant les festes a la Primavera, altres canviant-li el nom ¾cosa que durant un temps també va fer-se a la nostra ciutat, el Carnaval passà a denominar-se Festes d’Hivern (Fiestas de Invierno), però la diferencia entre el carnaval vilanoví i el de la majoria d’aquestes altres poblacions estava (i encara segueix estant-ho avui) en que Vilanova continuava celebrant la festa seguint el calendari tradicional dels actes carnavalescos, que d’any en any augmentava de dies.


Vilanova i la Geltrú - Carnaval (Foto: Federació d’Associacions pel Carnaval de Vilanova i la Geltrú)

Llegir més a: www.festacatalunya.cat

0 comentaris: