15.3.10

Deu ser que és un establiment exclusiu per a llatinoamericans

La Vanguardia publica avui les dades d'un estudi sobre la percepció de la immigració, encarregat a Noxa, on es diu que un 80% defensa que tothom ha de tenir els mateixos drets, i un 52% opina que hi ha massa immigrants a Catalunya, però no volen restringir-ne els drets.

A la notícia titulada "La mayoría rechaza que los catalanes tengan más derechos que los extranjeros" s'hi explica que:
Los catalanes mantienen intacto su apego a los valores de igualdad y solidaridad, pero se manifiestan abiertamente críticos con la cifra de inmigrantes en Catalunya. En otras palabras: una abrumadora mayoría de la opinión pública catalana rechaza cualquier tipo de discriminación con los extranjeros, pero más de la mitad de los ciudadanos considera que el número de inmigrantes en el Principado es excesivo. 

He de manifestar que és tranquil·litzador constatar que les actituds xenòfobes no troben manera de penetrar a Catalunya i que, malgrat el fet que el nombre d'immigrats ha crescut molt en el marge d'uns pocs anys, i afegint-hi encara la situació de crisi que se'ns ha girat, res d'això està provocant que la societat catalana perdi el seu capteniment serè en aquesta matèria.

És bo per als drets humans que majoritàriament es consideri que tothom ha de tenir els mateixos drets i aquesta és una dada que ens ha de fer enorgullir com a societat, més enllà d'estar alerta dels riscos que no podem menystenir i de les polítiques concretes que cal anar portant a terme per a facilitar que la integració de les persones al país sigui efectiva i amb les mínimes friccions. 

Però donat que aquestes anàlisis solen fer-se solament a partir de la hipòtesi que la part feble és la que arriba, afegim una reflexió que solament deu ser vàlida per a un país tan peculiar com el nostre. I ho volem fer a partir de la dada curiosa que a Catalunya es discrimina laboralment més, pel que fa a la llengua, a una persona procedent de la Catalunya Nord que parli català i no castellà, que no a un llatinoamericà que parli castellà i no català, cosa que mostra unes pautes de comportament empresarial discriminatòries. 

Sols hem d'analitzar com algunes ofertes laborals -per exemple de cambrers- demanen el castellà com a obligatori i el català com una habilitat a valorar. Entenem que en aquest cas el comportament no discriminatori seria que es demanés com a mínim català o castellà i el compromís d'aprenentatge de l'altra llengua en un termini determinat. Encara que el mercat laboral atorgui més amplitud a un cas enfront de l'altre, els criteris de no discriminació i el contingut pedagògic i normalitzador que té tot missatge públic hauria de posar en consideració aquestes prevencions.

Aprofundim-hi una mica més a partir d'un pensament per a provocar a la reflexió i el debat.

Deu ser que és un establiment exclusiu per a llatinoamericans

En aquests darrers anys el català ha retrocedit estadísticament o percentualment com a conseqüència de l'arribada d'un gran nombre de persones immigrants. És un retrocés puntual del qual el país se n'hauria de refer amb rapidesa per tal que la cohesió social no se'n vegi afectada i els nous ciutadans puguin disposar de totes les oportunitats per a progressar en la nova societat d'acollida.

Curiosament, bona part d'aquests immigrats (els llatinoamericans) tenen la sort de veure com en aquest territori anomenat Catalunya se'ls respecta la seva llengua mentre que la llengua catalana pròpia dels indígenes reiteradament és trepitjada. És una curiositat que es podria comentar en termes històrics: un català descobreix Amèrica però als catalans se'ls prohibeix anar-hi en qualitat de tals, de manera que avui cap territori d'ultramar parla català. Els castellans van imposar-hi la seva llegua i els nadius van veure com les seves parles quedaven minoritzades i empobrides. Avui els que van imposar la llengua castellana tornen a Europa juntament amb els descendents dels que van perdre la seva, i col·laboren ni que sigui involuntàriament a minoritzar el català...

Però la responsabilitat no és en absolut seva sinó de la nostra societat que no sap comunicar-los què és el que se'ls demana, i s'accepta amb normalitat que no aprenguin d'entrada la llengua pròpia del país i que aquesta 'habilitat social' quedi posposada en el temps sense data de caducitat. Bona part dels nouvinguts observen amb lògica normalitat -i per què no dir-ho, superioritat- que el coneixement de la llengua catalana no és necessari per a viure aquí i que amb entendre'l ja n'hi ha suficient.

Les responsabilitats són múltiples però cal valorar que moltes empreses han renunciat a col·laborar en la integració i l'acolliment lingüístic. Tant internament com per mitjà de la presència normal del català al carrer. Quan avui una empresa opta per prioritzar la llengua castellana i sovint deixar de banda per complet la catalana, en moltes ocasions ho fa amb el convenciment que en castellà arriba a un percentatge de població més gran que en català. Aquesta és una apreciació no correcta, en primer lloc perquè és insignificant, en segon lloc perquè l'ús de la llengua catalana no genera distància, i en tercer lloc perquè molta gent, més enllà de la seva llengua i origen, valoraran el compromís amb la llengua del país. L'opció unilingüe en castellà no convida a la normalització, no facilitar l'aprenentatge de la llengua catalana, no promou la igualtat. Però el més punyent d'aquesta opció i el seu raonament és que avantposa el respecte a les persones vingudes de fora que els dels catalanoparlants.

En absolut pretén desvetllar aquesta anàlisi cap animadversió envers les persones vingudes de fora. Tot el contrari. Aquesta és una anàlisi sobre els drets dels catalanoparlants i el respecte per als actius intangibles del propi país. I res més. És, per tant, sense cap insana intenció, i sols per a sacsejar la consciència mercantil d'algun comerciant que no té res en català en el seu establiment, que m'hi refereixo com un establiment per a immigrants. Si sols està en castellà, deu ser que és un establiment exclusiu per a llatinoamericans, oi? Suposo que si fos per a tota mena de gent del país ho tindrien almenys en la llengua pròpia del país!

Afortunadament i en defensa de les persones vingudes de fora, cada cop estan comprenent més intensament allò que han de fer per a integrar-se al país, progressar i promocionar, malgrat que des del primer dia no els ho haguem sabut explicitar. I per cert, diuen els estudis (el de la UOC per exemple) que entre els nouvinguts hi ha més tendència a creure que la independència de Catalunya és possible que entre els propis autòctons.

0 comentaris: