Dues reflexions de Jordi Pujol sobre la crisi

Us proposo aquestes dues reflexions de Jordi Pujol sobre la crisi que patim de manera més profunda a Catalunya i a Espanya. Hi ha elements que resulten interessants per a pensar en termes d'ètica i de responsabilitat social de les Administracions públiques.

Dues reflexions a fons, molt necessàries i urgents. Una sobre Espanya:

A Espanya hi ha una crisi greu. Econòmica i política. Podria arribar a ser social. Una crisi seriosa. De tota manera, i abans d’entrar-hi a fons, cal dir que Espanya és un país important. I que per exemple les comparacions amb Grècia no són vàlides. I que se n’hauria de poder sortir. Però dit això per a posar les coses en el seu lloc no és menys cert que la crisi que hi ha a Espanya és greu econòmicament, preocupant políticament i inquietant socialment. I li afegeix gravetat per la forma com s’ha produït perquè ha posat al descobert unes conductes polítiques de poca qualitat.

I una consciència cívica de voltatge baix. I molta manca de preparació. Molta superficialitat. Molt cainisme en el món polític i mediàtic. En conjunt poca categoria política i social. I poc sentit de la responsabilitat, poc sentit del bé comú i de l’interès general. Dels uns i dels altres. Sense tanta demagògia, tanta fatxenderia, i sense tanta por a dir les coses pel seu nom i en general una mica més de responsabilitat no hauria calgut arribar on s’ha arribat [llegir-ne més]

L’altra sobre Catalunya:

No és ben bé com l’espanyola, perquè els antecedents són diferents. I la psicologia. I també, el marge de maniobra, tant política com econòmica. Molt més condicionat. Però el cas és que Catalunya viu un temps difícil. Que hi ha la impressió de declivi econòmic. Una impressió no del tot confirmada, almenys en les seves versions més negatives. Però que de tota manera és preocupant. I una sensació de pèrdua de prestigi. De cara endins, és a dir, d’autoestima. I de cara enfora. De cara a Europa, per exemple, on durant molts anys s’ha parlat amb elogi de Catalunya i del model català. I ara ja no. I això comporta una pèrdua de seguretat.

I en el marc de tot l’Estat no solament hem perdut prestigi, sinó que s’ha instaurat una actitud de poc respecte i s’ha desvetllat un fort sentiment d’hostilitat. El balanç no és bo. I la situació d’ara, tampoc. [llegir-ne més]