Davant aquest resultat, vicepresidència ha obert un pla per calcular, reduir i compensar aquestes emissions de gasos hivernacles i demanar un certificat que així ho acrediti. Amb aquest objectiu la consellera ha decidit eliminar completament l’ús de paper blanc i incorporar un sistema de videoconferència que reduirà els vols “de curta i mitjana distància” que aquest moment fan els caps del departament, els quals han estat molt criticats per l’oposició, però no precisament per motius ecològics sinó per la despesa que generen en un moment de crisi econòmica. [Font]
Aquesta política ja havia estat anunciada a final del 2009, en una iniciativa de la qual vam informar: 30.12.08 Vicepresidència introdueix bones pràctiques ambientals en el seu funcionament. El departament acaba de posar en marxa un Pla de Sostenibilitat
Cal donar l'enhorabona a aquesta mena d'iniciatives ja un dels límits que troba el desenvolupament de la Responsabilitat Social és la manca d'incorporació en organitzacions públiques i socials, fet que els resta capacitat d'exemplaritat i resta pressió a les empreses amb major impacte ambiental.
Però també cal indicar que la responsabilitat social és molt més que no la mera comptabilització i compensació de les emissions de CO2, aspecte que per a la majoria de les administracions no està entre els més rellevants. Amb això no volem dir que les emissions de CO2 no siguin importants per a qualsevol organització, però així com per a una indústria pot estar entre els indicadors més importants de la seva RSE, en el cas de les Administracions sovint hi ha enfocaments de l'RS molt més adequats.
Això no nega la importància de les emissions però vol apostar per una RSE estratègica, és a dir, vinculada a les característiques de cada organització i sector en contra d'una RSE concebuda com una bateria d'indicadors generalistes a aplicar com un checklist. I en el cas de la política i les administracions, em resulta més rellevant en aquest moment tot allò que es relaciona amb la legitimitat del propi sector públic i els partits polítics. Poso algun exemple entre els molts que podríem posar:
- Les portes giratòries, és a dir, les persones que entren de polítics en una administració i surten com a càrrecs directius d'alguna important empresa privada després de qui sap quin joc d'interessos mutus. No critico la porta giratòria però sí que voldria transparència sobre noms, empreses, contractes...
- La coherència personal dels polítics que defensen certs idearis i sovint no compleixen en l'àmbit més privat. Donat que hi ha un gran debat entre els que defensen l'escola pública i la privada, crec que seria un gran exercici de coherència saber on porten els seus fills i que s'expliqués per què una persona pot estar defensant la supremacia de l'escola pública i portar els seus fills a la privada.
- O altres exemples que ja hem posat en altres ocasions com els dubtes sobre la intencionalitat recaptatòria de les multes de trànsit...
Expressades aquestes consideracions, creiem que en el cas del Departament de la Vicepresidència, les emissions de CO2 sí que tenen una rellevància en la mesura que és una unitat que per les seves funcions porta terme una gran quantitat de desplaçaments en avió.
Tornant als aspectes crítics, també hem de manifestar que una política d'aquest tipus hauria de formar part integral i transversal de la institució i no solament d'un departament, cosa que li resta credibilitat. Si bé pot ser una manera de començar i de generar exemplaritat interna, també és evident que la intencionalitat té més a veure amb disputes internes per a apropiar-se de certs valors que en una convicció de fons. L'existència del pla RSGencat hauria de suposar una magnífica oportunitat per a abordar alguna d'aquestes qüestions amb una visió institucional que afectés a tots els departaments.
Un cop fetes totes aquestes consideracions, reiterem la nostra valoració positiva de la iniciativa i lamentem les visions periodístiques absolutament malaltes que amb la intenció de convertir en pamflet tot el que publiquen poden treure tota la càrrega positiva de la notícia i convertir-la en un dard enverinat. Així és com el diari ABC ha 'posat el color' a la notícia divulgada per Europa Press:
La toxicidad de Carod-Rovira. Josep Lluís Carod-Rovira es tóxico. Lo dice un informe de la propia Generalitat, según el cual, los viajes realizados por el vicepresidente catalán a lo largo de 2008 son la principal causa de las 1.284 toneladas de CO2 emitidas por este departamento...Certament, potser els mitjans de comunicació necessiten més ètica i RSE que la mateixa política...
Article publicat a Jornat.cat
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada