L'Església i la contractació d'homosexuals

Els atacs del Papa, Benet XVI, al projecte de llei del Govern britànic que protegeix els homosexuals contra qualsevol tipus de discriminació han originat una onada de protestes al Regne Unit. La normativa «viola la llei natural», segons Joseph Ratzinger, ja que imposa el que considera injustes limitacions a la llibertat de les comunitats religioses. La polèmica llei no afecta directament el clergat, però en prohibir a empreses i institucions discriminar un empleat per la seva orientació sexual pot obligar les esglésies a acceptar homosexuals o transsexuals en tasques seculars com l’ensenyament. [més info]

Tot i que d'entrada considero que el Papa s'equivoca amb aquesta actitud, vull obrir un seguit de reflexions sobre dificultats a l'hora d'aplicar criteris de no discriminació laboral. I ho faré a partir de dos casos, un respecte a una organització petita i l'altre respecte a una organització ideològica.

• Primer cas. Imaginem una botiga de moda, perfum, o productes exclusius destinats a un públic d'alt poder adquisitiu. Posem que hagi de contractar una única persona per a fer-hi funcions d'atenció directa al públic. La pregunta seria: té dret aquest comerç a sobredimensionar en la seva selecció aspectes vinculats a la imatge i presència dels candidats? O fins i tot, si es tracta de peces de roba femenines, a triar una noia? Estarem d'acord segurament en què depèn d'uns certs límits. Però imaginem que els sobrepassa i mostra una conducta que podem considerar no ajustada a la llei. Òbviament es tracta d'un cas diferent d'un comerç que hagi de contractar diverses persones, aquests s'ho juguen tot a una carta. Bé, es podria considerar que el que fan no és discriminar negativament a altres persones sinó que, donat que sols poden contractar una persona, fixen un perfil que s'adeqüi amb gran precisió a la seva clientela. Més enllà de la llei, dubto que èticament això pugui ser criticable, en un moment en què el comerç no solament pretén distribuir béns i serveis sinó crear un ambient on la clientela es trobi amb la màxima identificació. En aquest sentit, com si volen una noia rossa i que parli xava... Sens dubte no seria un cas d'empresa socialment responsable però no m'atreviria a dir que sigui un cas d'irresponsabilitat i de manca d'ètica.
• Segon cas. Imaginem un partit polític que ha de contractar personal administratiu que té accés a informació que en molts casos pot tenir caràcter confidencial. Té l'obligació moral de fer servir un mecanisme d'intermediació laboral que li permeti triar entre les millors ofertes professionals? O pel contrari té dret moral a poder triar entre persones que comparteixin la mateixa ideologia o sensibilitat? No em tancaria en cap de les dues solucions, ja que portar gent de 'fora' també és una manera d'assegurar una millor gestió de l'ètica interna, però en absolut consideraria mancat d'ètica la selecció feta amb altres criteris. Lògicament aquesta pràctica seria altament reprovable a l'administració pública per a places funcionarials i laborals no eventuals.

En el cas de l'església es donen aspectes a considerar que fan que no es pugui posar directament en el sac de les empreses, pel fet de ser una organització ideològica. Però crec que és diferent el cas d'una organització com Cáritas (on no es podria discriminar), una estructura netament eclesial (on sí que el factor 'ideològic' hi pot tenir cabuda) i el cas intermig del professorat, el qual ha de tenir no només unes aptituds sinó unes actituds molt adequades a l'objecte de la feina a fer. Ara, d'aquí a demanar que un professor contractat per l'Església no pugui ser homosexual crec que hi ha un pas excessiu, no ajustat a l'ètica, discriminatori i que, per descomptat, hauria de ser il·legal en qualsevol cas.

Altres punts de vista????