Tal com ha manifestat el director de Survival, Stephen Corry, la desaparició dels bo hauria de servir de "recordatori perquè no es pot permetre que això passi amb les altres tribus de les illes Andaman". "Els grans andamanesos van ser, primer, massacrats i, després, exterminats amb polítiques paternalistes que van causar estralls per les epidèmies, i els van robar la seva terra i la seva independència", ha censurat Corry.
Desapareix a l'Índia la llengua bo amb la mort de la seva última parlant
La llengua bo, un dels deu idiomes del grup tribal gran andamanès, de l'Índia, ha quedat extingida amb la mort de la seva última parlant, ha informat avui en un comunicat l'organització Survival International. Boa Sr, de 85 anys, va morir la setmana passada, i al fer-ho va posar fi al llarg viatge de la seva tribu, l'existència de la qual es va iniciar fa uns 65.000 anys a les illes d'Andaman, al sud-est de l'Índia. "Descendents d'una de les cultures més antigues de la Terra", els bo pertanyen a un grup tribal que ara, amb la mort de Boa Sr, té només 52 membres, enfront dels 5.000 que poblaven les illes quan van arribar els colonitzadors britànics, el 1858. [llegir més]
La diversitat de llengües i de cultures és una riquesa de la civilització i de la humanitat i el seu manteniment forma part de la responsabilitat social que tenen les administracions públiques. Però no solament aquestes, tot i que en són les principals responsables. També les empreses hi poden assumir una responsabilitat davant la societat, i poden contribuir a la diversitat cultural.
Per descomptat, són molt diferents les accions a fer en funció de l'abast i desenvolupament d'una llengua, però per posar dos exemples, podríem proposar accions tan senzilles com les següents, la primera pensada per a llengües petites i la segona per a llengües mitjanes :
a) Una llengua petita pot requerir suport al seu aprenentatge i fins i tot a la seva codificació. En molts casos, aportar recursos per a facilitar-ne l'aprenentatge infantil no solament per la transmissió oral sinó també escrita -quan existeixi- o ajudar a dignificar-la entre els propis parlants pot tenir un gran valor. Els recursos econòmics poden tenir un gran significat com també el compromís de l'empresa amb accions com sensibilitzar els seus treballadors autòctons o forasters sobre el valor de les llengües.
b) Respecte a les llengües mitjanes, que cada cop més tenen el risc de veure's apartades dels mercats globals, es podria considerar una bona pràctica d'RSE lingüística per a mantenir la diversitat que cada empresa incorporés la llengua dels llocs on l'empresa opera, com a mostra de respecte a la identitat, malgrat que pugui ser una llengua de poc abast. Així, es podria donar el cas d'una empresa multinacional que etiquetés en les 5 llengües de major abast mundial i complementàriament també en irlandès, o basc o català, si hi tingués la seu o la producció en algun d'aquests llocs. Així, podríem comprendre millor que encara que una empresa no faci una relació exhaustiva de llengües, en canvi mostri la seva sensibilitat amb algunes en el marc d'una política explícita de RSE cultural.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada