Cementiris multiconfessionals, bona pràctica d'RSA per a una millor cohesió social

Ens sembla una bona pràctica de responsabilitat social dels ajuntaments les iniciatives per fomentar els cementiris multiconfessionals, com es dóna ja en els casos de Barcelona, Terrassa i Manresa, que ja tenen parcel·les musulmanes integrades.

La Generalitat ha fet pública la seva aposta per crear cementiris multiconfessionals i així ho proposa als municipis per mitjà d'un manual, tot desaconsellant que les religions tinguin cementiris exclusius. Valorem positivament aquesta iniciativa entenent que porta implícits uns valors de cohesió social i de facilitar i fomentar la vida en comunitat per part de les persones que professen religions diferents. Vegeu un fragment de la notícia al Periódico:

Ha deixat de resultar una raresa que els serveis funeraris rebin peticions de famílies de credos diferents del catòlic que reclamen que el seu parent sigui enterrat en una tomba orientada cap a la Meca, en el cas dels musulmans, però també cap a les ciutats israelianes de Jerusalem, si practiquen el judaisme, o Haifa, si es tracta de seguidors de la Fe Bahà’í. O que la sepultura estigui banyada pel sol o miri al mar, quan el mort pertany a una confessió entroncada amb les creences populars xineses. En qualssevol d’aquests casos es vol que el difunt sigui enterrat sota terra i en una zona reservada als seguidors de les seves mateixes conviccions religioses.

Llegim a la mateixa notícia que el manual recull els usos i costums funeraris d’un total de 13 confessions que compten amb alguna mena de presència significativa en la societat catalana:

Els musulmans prefereixen que el cadàver rebi sepultura abans que hagin transcorregut 24 hores, mentre que els budistes són partidaris d’esperar, si és possible, fins a tres dies per traslladar el mort al cementiri, ja que els anima la creença que la consciència no abandona el cos en el moment de la defunció, sinó més tard. Hi ha confessions que no accepten l’autòpsia, però al mateix temps són respectuoses amb les lleis locals i s’adapten a elles.

Separar o unir comunitats són possibles orientacions que poden prendre les polítiques públiques. De vegades pot semblar que oferir serveis separats pot ser més adequat i més ordenat, però allò que pot ser més senzill d'entrada a la llarga pot comportar una manca d'integració o de cohesió social. De manera similar, pel que fa a l'enfocament de les polítiques públiques, si a Catalunya s'haguessin separat línies educatives en català i castellà hauria suposat una pèrdua de cohesió enorme i el risc d'una fragmentació social, i és aquesta una afirmació de la qual poca gent dubta.

Avui, davant una societat multicultural pel que fa als origens, religions i cultures dels habitants de territoris com el català, és molt important pensar en els valors que qualsevol decisió porta implícits i les conseqüències en el llarg termini pel que fa als valors socials. I per al sector públic, el foment d'uns o altres valors socials forma part d'un dels aspectes centrals de la seva responsabilitat social.