25.3.09

Empresaris i alguna cosa més

Amb el títol d' Empresaris i alguna cosa més, Francesc Cabana ha publicat avui una breu reflexió que ens agradarà de traslladar des d'aquest bloc, ja que fa referència a la Responsabilitat Social de les Empreses en relació amb l'entorn socioeconòmic, en una de les dimensions més importants que pot donar de si l'RSE que és l'esforç per enfortir la comunitat. En el cas de Catalunya, sabem que el país és el que és en gran mesura per la renaixença que es produir ara fa més de cent anys, en la qual l'empresariat hi va tenir un paper central.

Empresaris i alguna cosa més

Article / 24 de març de 2009

Com a historiador de l’economia catalana, em pregunten sovint sobre el nivell dels empresaris que van transformar Catalunya durant el segle XIX i la primera part del XX, comparat amb els actuals. La resposta no és fàcil, ja que el marc polític, econòmic i social ha canviat molt, però se’n pot fer una aproximació.

Hi ha hagut tota mena d’empresaris, abans i ara. Però els que més m’interessen són aquells que van deixar rastre, d’una forma o altra. I un fet apreciable és que els creadors de la Catalunya industrial foren persones que, al marge de la seva empresa, es preocuparen de la comunitat on vivien. Alguns agafaren responsabilitats polítiques –eren altres temps–, altres demostraren sensibilitat social i crearen la Caixa de Pensions per a la Vellesa i d’Estalvis, altres es comprometeren amb els afers generals de la seva ciutat o poble, altres donaren impuls a obres culturals, altres finalment jugaren a fons la carta de les associacions patronals. Podria posar un seguit de noms a cadascuna d’aquestes activitats. El denominador comú de tots ells és que el seu món no s’acaba amb el de l’empresa individual o familiar que gestionen. Aquest interès pels problemes de la col·lectivitat els portarà sovint al reconeixement de Catalunya com a poble i com a comunitat.

Els trenta-set anys de franquisme trencaren aquell motlle, amb algunes excepcions excepcionals, si em permeten la redundància. Després de trenta anys de democràcia, aquell estil, el trobem més en les noves generacions i en les petites i mitjanes empreses, que en aquelles que vénen de lluny. N’hi ha excepcions, és clar, però el “no t’emboliquis!”, tant propi dels anys de la dictadura, ha allunyat molts dels empresaris catalans dels interessos generals del país i els ha reclòs en un cercle egocèntric. El “què puc fer pels altres, pel meu país i per la seva cultura?” ha estat substituït pel “què puc fer per viure tranquil?”. La culpa no és tota seva: el centralisme de l’Estat espanyol, amb governs de tots colors, i el menyspreu per Catalunya ajuden a mantenir un “no t’emboliquis!”, adaptat als temps democràtics. Però potser les coses estan canviant, en alguns cercles i ambients. Així ho espero.

Francesc Cabana

Font: http://www.jordipujol.cat/ca/cejp/articles/5814

0 comentaris: