28.8.23

La sostenibilitat requereix més frugalitat i recuperar la vida en comunitat, el bon veïnatge

Joan Vila publica setmanal unes reflexions de gran interès sobre economia i empresa en relació sovint a aspectes de sostenibilitat com l'ús de l'energia. Aquesta setmana en el seu blog podem llegir l'article titulat Frugalitat per superar la crisi. A banda de les dades que aporta sempre per fonamentar la reflexió, m'ha agradat la referència a la necessitat de recuperar un estil de viure als pobles i ciutats més mediterrani. No s'hi refereix així, però justament lamenta que estiguem important el model americà, basat en viure allunyats els uns dels altres, de manera que es perd el sentit de comunitat i tot esdevé més insostenible. Ens diu coses com ara:

Fa temps que llegeixo que la mobilitat ens ha portat cap a un individualisme que ens allunya d’aquests objectius. L’home està configurat per col·laborar amb altres individus. Alhora, per què en els darrers anys ens hem allunyat d’aquest criteri? Llegint el llibre “Ciudad Feliz” de Charles Montgomery he descobert un dels errors que ha fet Estats Units i ens l’ha traslladat a la resta d’economies: el disseny de ciutats distribuïdes en cases separades, no només ha provocat un problema d’eficiència i energètic, sinó també un problema de pèrdua de felicitat.

És justament una de les tesis centrals que va fonamentar la iniciativa Edificis Positius, que fa uns anys vam posar en marxa. La sostenibilitat ens obliga a repensar la manera com vivim a les ciutats, i per això ens cal positiva la vida en comunitat i molt especialment les comunitats de veïnatge i propietat.

Aquí trobareu alguns vídeos, entrevistes i articles: