He estat fent l'acompanyament de la Confraria de Pescadors de Vilanova i la Geltrú en el marc del Programa RSE.Pime de Respon.cat. A més, soc de Vilanova de tota la vida i de família de pescadors per banda de mare. Per això, aprofitaré per fer algunes reflexions sobre la pesca i la sostenibilitat. Si bé he de confessar que si hem de parlar de pesca vaig bastant peix, he aprofitat per llegir i informar-me'n.
Tothom a menjar tonyina
La gran sorpresa me l'he enduta amb la tonyina. Estava convençut que era una espècie amenaçada i ara resulta que en deu anys s'ha tombat la truita i és l'excés de tonyines el que posa en escac i mat les altres espècies del Mediterrani ja que una tonyina menja cada dia peixos amb gran voracitat per un pes d'un terç del seu propi. El problema és conseqüència dels interessos d'alguns i de les males pràctiques normatives. Hi ha dues grans empreses que han adquirit de manera gens transparent gairebé totes les quotes de pesca de tonyines. Si als pescadors artesanals se'ls permetés de pescar-ne cada dia una tot canviaria, també per a la seva pròpia economia però no es permet. I malgrat que la tonyina ja no està en risc sinó tot el contrari, les administracions públiques actuen tan lentament que van passant els anys com si res.
Tothom a disminuir el salmó
He de confessar que la disminució de tonyina l'havia compensat amb salmó, sense ser prou conscient de l'impacte que genera, ja que procedeix majoritàriament de Noruega i de Xile, tant si és d’aqüicultura com el salvatge. Aspectes de proximitat i impacte de CO2 a banda, el que més sobta és que el color ataronjat dels d'aqüicultura no és autèntic sinó que és un “pantone triat segons el gust
de cada país que el comercialitza, que l'hi donen de menjar com a
colorant natural, anomenada astaxantina”. Ho podeu llegir al diari ARA: Per què hauríem de deixar de menjar salmó? Altres coses que hi llegim: Un quilo de salmó d'aqüicultura requeria donar-li cinc quilos de
peix petit de menjar, especialment d’anxovetes procedents de Xile. En els darrers vint anys s'ha disminuït a un quilo però en forma de farina amb proteïna de soja afegida. A més, a les variants de
salmó femelles se’ls injecta hormones perquè totes ponguin ous
alhora i així comencin el cicle de cultiu de forma controlada.
A banda, les propietats nutricionals que s’han destacat tradicionalment, especialment l’omega-3, també es troben en altres peixos blaus, pescats al Mediterrani, als quals no se’ls tracta per obtenir-ne cap color en concret.
En els darrers anys el salmó ha
desbancat el lluç, que era el peix més consumit a
Catalunya i a l’Estat, perquè hem picat l'ham del bon màrqueting noruec. El 2021, amb dades de Mercabarna, es van
vendre 8.127 tones de salmó fresc i 97 de congelat. Després del salmó, el lluç de palangre és
el peix més venut, amb 2.493 tones, i, en tercer lloc, el rap, amb 2.263
tones. Això no vol dir que puguem abusar del lluç ja que està també sobreexplotat i hi ha dades que indiquen que la majoria de les captures són d'immadurs.
Sigui com sigui, cada cop la pesca artesanal està més condemnada a litoral mediterrani. Les administracions han fet el joc a les grans empreses i finalment acabarà tot en mans d'aquestes. Amb la desaparició de la pesca artesanal i de les barques amb armadors locals dels ports catalans, acabarà també tota una forma de vida i una cultura que es troba a la base de la nostra identitat.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada