20.10.13

Les dades impossibles aportades per organismes públics


Aquesta reflexió ve motivada per unes dades concretes corresponents al recompte de persones d'una concentració, en la qual hi ha mostres evidents d'alteració de la realitat per part d'institucions públiques. Però la reflexió es pot extrapolar a qualsevol altra situació similar en què l'Administració hauria d'actuar amb més transparència. Se'n parla molt de transparència, però el gran concepte no toca de peus a terra. En aquest mateix cas que comento, tot és opacitat. Per això demano que els periodistes facin la funció que els pertoca, que no és pas de gran investigació en casos com aquests sinó senzillment de rascar una miqueta.

Fa pocs dies vaig publicar una reflexió sobre l'error de la Plaça Catalunya amb motiu del recompte de participants a la concentració del nacionalisme espanyolista el 12 d'octubre a Barcelona.

Bàsicament hi agraïa la feina feta al Col·lectiu Contrastant alhora que hi agraia específicament que haguessin corregit l'error de càlcul que van cometre, tot aportant les dades i fórmules corresponents, en un exercici de transparència absoluta i bones pràctiques.

Ara cal complementar aquella reflexió amb una altra, arran del càlcul que fa la Guàrdia Urbana o la Delegació del Govern espanyol a Catalunya. Les dades, que es poden considerar científiques, que aporta Contrastant mostren que altres dades, les aportades per altres parts estaven inflades fins a límits incomprensibles.

No estem a mitjan segle XX, ni per la censura ni per la tecnologia. Avui la realitat no es pot ocultar. La comparació d'aquestes dues instantànies, de dues concentracions al mateix lloc i amb valoracions tan diferents fan reflexionar:


Podríem dir que les dades "de part", les que ofereix la pròpia organització tenen una utilitat propera al ridícul, ja que multipliquen la realitat (18.000) per quasi 10 (160.000), amb la intenció de quedar més a prop de la concentració de la Via Catalana (1.600.000). Dir que has assolit el 10% de la "competència" quan la realitat és sols d'un 1% sempre queda una mica més digne, excepte quan la falsedat clama al cel!

Pel que fa a la Guàrdia Urbana (que va dir 30.000) i a la Delegació del Govern espanyol (que va dir 105.000), en la mesura que són organismes públics, no haurien de fer públic el seu mètode de càlcul, tal com ho fa el col·lectiu Contrastant? La sospita que els organismes públics inventen les dades segons el seu interès, com si estiguessin al servei dels partits polítics i no de la ciutadania els fa perdre legitimitat. L'evidència -com suggereix la comparació d'imatges- és un insult a la intel·ligència que hauria de comportar alguna explicació i alguna dimissió.

La Guàrdia Urbana s'ha equivocat doblant el nombre real. Posem que calculin a ull, sense la precisió de Contrastant, i que el marge d'error sigui del 100%. Vulguem-ho comprendre... Però ¿no tenen capacitat de comparar amb els càlculs que han fet anteriorment per al mateix espai? Si us plau, ¿no hi ha cap periodista que pugui preguntar com fan els càlculs i com els comparen?

En el cas de la Delegació del Govern espanyol el cas és pitjor, perquè ja no és merament un tema de manca de professionalitat i de treballar amb una sabata i una espardenya sinó de voluntat d'actuar com una de les parts, al servei d'una de les parts. Afirmar que hi havia 105.000 persones és com una presa de pèl. És tenir tanta consciència de la voluntat d'engany que l'exageració fins a l'impossible ni els fa avergonyir.

El problema, en defensa de la transparència i la promoció d'uns valors col·lectius de sensatesa i honradesa, és que tot plegat es quedarà aquí. Que tothom considerarà que es tracta d'un joc d'interessos comprensible i acceptable, sense donar més importància als valors que estem avalant i sense donar més importància a la utilització de les institucions públiques al servei d'interessos de partit.

Tal com em demanava a la reflexió anterior, no sé si algun periodista voldrà fer veure als responsables corresponents que sostenen arguments que estan molt distants de la realitat. I no solament als responsables de màxim nivell, sinó que també caldria formular les preguntes als responsables tècnics, per saber quins mètodes fan servir i quines possibles alteracions polítiques els seus càlculs tenen.