28.4.13

"Quines mesures hi ha per afrontar la corrupció?" (resum i vídeo)

Fa un parell de setmanes va tenir lloc la taula rodona Mesures per afrontar la corrupció a la Càtedra Ethos de la URL. I ja vaig aportar les piulades amb el contingut més destacable. Càtedra Ethos URL

Realment va ser un luxe poder escoltar tres de les persones que han presidit el Parlament de Catalunya: els expresidents Ernest Benach i Joan Rigol, i l'actual presidenta Núria de Gispert.

Ara podem disposar del resum extens aportat per l'organització i també el vídeo sencer de l'acte. 



I aquest és l'enllaç al moment de la pregunta que hi vaig formular.

El dijous 18 d’abril de 2013 la Càtedra ETHOS URL va organitzar la taula rodona Quines mesures hi ha per afrontar la corrupció?, en què hi van participar la M. Hble. Sra. Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya; el M. Hble. Sr. Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya (2003-2010); i el M. Hble. Sr. Joan Rigol, president del Parlament de Catalunya (1999-2003).

Els tres últims presidents del Parlament demanen un pacte social per fer front a la corrupció


Barcelona, 19 d’abril de 2013. Ahir al vespre va tenir lloc al rectorat de la Universitat Ramon Llull (URL) la taula rodona Quines mesures hi ha per afrontar la corrupció a càrrec de Núria de Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya; Joan Rigol, president del Parlament de Catalunya del 1999 al 2003; i Ernest Benach, president del Parlament de Catalunya del 2003 al 2010.

L’acte es va iniciar amb la intervenció del rector de la URL, Josep Maria Garrell, que va recordar que aquesta activitat de la Càtedra ETHOS es deriva de la publicació del Codi Ètic per a polítics, que tan ressò ha tingut,i que s’emmarca en la manera d’actuar de la URL: “En el context en què vivim, la Universitat ha de contribuir a donar resposta als grans reptes als que com a societat ens veiem immersos. La crida de la Càtedra ETHOS se situa dins d’aquest esperit on el paper de la Universitat és el d’àgora i lloc de debat on poder confrontar idees”.

Francesc Torralba, director de la Càtedra ETHOS, va explicar que allò que havia motivat organitzar aquest acte era la convicció que la vinculació entre ètica i política és essencial per la supervivència de la mateixa política. En aquest sentit, va fer èmfasi en el Codi Ètic elaborat per un conjunt de catedràtics i professors de diverses universitats catalanes. Torralba va subratllar que l’objectiu de la taula rodona era no centrar-se només en un determinat àmbit de la corrupció: “Tot i que els mitjans centren la corrupció en alguna una esfera concreta de la societat, la corrupció és com una metàstasi que recorre diferents òrgans del cos social. No es tracta només de pensar en clau política sinó en altres més silenciades com la cultural, l’educativa, la sanitària, la social…”. Finalment Torralba va demanar als tres ponents que ajudessin a pensar quina era la terapèutica i la prevenció d’aquest mal social.

Ernest Benach va reflexionar sobre el concepte de la corrupció: “Sabem de què estem malalts però no com hem agafat la malaltia. La corrupció és inherent a la societat.  Hi ha empresaris corruptes però no per això la classe empresarial té la mala imatge que té la política. Hi ha metges, sindicalistes o mestres que també són corruptes i ningú dubte d’ells com a principal valor d’aquest país. Això sí, en el cas dels polítics, aquest pecat és doble, per la responsabilitat pública que es té sobre un altre col·lectiu”.

Benach va dir que davant d’aquest canvi de paradigma que es s’estava vivint, s’havien de posar a la pràctica noves mesures que facilitessin maneres de fer diferents: “Només avançarem com a societat prenent decisions dràstiques, canviant coses que avui es donen per certes, i sent conscients que potser haurem de pagar alguns que no tenim la culpa”.

Benach va reconèixer que hi havia molt material valuós, com el codi Ètic, per definir quin era el futur, però que calia passar per quatre punts. Primer, la prevenció vinculada a l’educació: “La corrupció nomes podrà ser combatuda si s’explica a escoles, instituts i universitats. És molt important aprendre matemàtiques, anglès, català i castellà, però també ètica”. Segon, les mesures legislatives com la Llei electoral o la Llei de transparència que durant “trenta anys no hem estat capaços de fer-les i representarien un canvi real al qual els partits sempre han estat reticents. Tercer, un pacte polític: “Tot això no es podrà aconseguir si no hi ha un pacte polític, que plantegi aquest nou escenari, i precisament avui se n’està fent molta demagògia. Jo crec que aquest pacte seria fàcil, sobretot si es pensés en el bé del país per damunt d’altres coses”. Quart, complicitat social: “Per aconseguir-ho cal una complicitat de la societat civil i de l’opinió publicada. Si ens preocupa la qualitat de la nostra democràcia, el pacte polític s’ha de poder traslladar a les diferents capes de  societat.

Joan Rigol es va centrar en com la corrupció encaixa en la situació política, el finançament dels partits i en les diverses mesures que hi ha. Rigol va explicar que la desafecció està causada per diferents motius. Primer: “La gent ho està passant malament, els polítics van a remolc del mercat i de l’economia, i es justifica el seu rol per tenir una opció respecte el bé comú. Així, es percep una abdicació fonamental del polític davant d’aquesta situació actual, fet que genera aquest distanciament. Segon: “Un polític ha de tenir credibilitat moral perquè sinó l’entendran com a exercici burocràtic del poder”.Tercer: “Cada líder diu el que li convé al seu partit, això és el que surt després als mitjans, i és el que genera també un escepticisme global sobre la política. És l’endogàmia dels partits polítics sobre ells mateixos”. Quart: “Com recollia Benach, la Llei electoral és bàsica per tornar a identificar el compromís personal del polític amb els seus electors”. Cinquè: “El compromís de militància política ha de ser fruit del compromís cívic que es tingui, perquè sinó surten polítics professionals i no atrapats en els problemes reals de la gent”. Sisè: “Quan entres a la política, sense adonar-te’n, et sents envoltat de jet set, és a dir, hi ha una determinada relació que et situa entre un nivell de gent que viu a un estàndard de vida molt elevat. Per a mi, alguns casos de corrupció concreta venen per voler assemblar-te al ritme de vida en el qual et trobes”. Finalment Rigol va dir que els partits polítics han de voler assumir una reconversió cultural d’ells mateixos perquè sinó “els casos de corrupció es mengen la seva tasca central i institucional”.

Pel que fa al finançament, Rigol va destacar que els recursos privats amb què es financen els partits polítics tenen principis de publicitat, d’independència i de topalls; com per exemple el fet que les empreses que estan al servei de l’administració no poden finançar ni fer donacions als partits polítics. Rigol va afirmar que se n’estan escapant i que si es complís la legislació hi hauria molt més control.
Rigol també va parlar dels partits en campanya electoral: “Convertim la política en producte del màrqueting i el ciutadà en client. La campanya electoral és una campanya mediàtica i tots hi contribuïm. Això no es política. La campanya electoral ha de ser un acte d’implicació del ciutadà respecte la pròpia política de la societat. El problema és que la campanya electoral mediàtica val molts diners. Aquí els polítics hi han de posar seny i ens han de vigilar perquè tenim tendència a descontrolar-nos ”.
Rigol va subratllar que estava d’acord amb el pacte social al qual s’havia referit Benach i va recalcar que tot polític, en el moment en què hi ha una ombra sobre el seu comportament en referència al bé comú, ha de mirar d’apartar-se, per respecte a ell mateix.  Rigol va remarcar que s’ha de declarar el patrimoni, tot el que es guanya, i que ha d’estar controlat sistemàticament, però que li molestava que es fes per la presumpció de culpabilitat: “Per què com a polític he de ser presumpte culpable i he d’extorsionar?. Per culpa d’això molta gent ja no vol entrar a la política. Es poden posar tots els controls que calguin però la intimitat del polític i la seva família s’ha de respectar”.

Núria De Gispert va iniciar la seva intervenció amb “una defensa en majúscules de la política, de la democràcia parlamentària i de les persones que s’hi dediquen” reivindicant “la minoria de persones que es dediquen o s’han dedicat a la política i que han saltat a la palestra i han estat condemnades”. De Gispert va afegir que la desafecció és més aviat dels polítics i no tant de la política i va posar com a mostra l’interès dels ciutadans en les darreres eleccions catalanes.

De Gispert va anunciar que des de fa dos mesos el Parlament està treballant en dues ponències per redactar la proposició de Llei electoral i la proposició de Llei transparència i accés a la informació pública. De Gispert va especificar que aquesta segona Llei inclourà, com a capítol final, un codi ètic sota els principis de justícia, respecte, responsabilitat i honradesa. La presidenta va afegir que el mes de juliol estarien acabades i, a finals d’any, aprovades. 

De Gispert va coincidir amb els seus dos antecessors pel que fa a l’educació i la formació, la vocació i el lideratge humà i ètic del polític, el sentiment de desafecció actual, i el pacte de tots els partits polítics i la societat per fer una democràcia transparent i forta.

0 comentaris: