10.9.12

11-set-12: Alguna cosa important està canviant a Catalunya

Reflexions amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya 11-set-12

Des de fa uns mesos i aquests dies especialment s'estan venent més banderes estelades [estelada: cat / cast] que mai. Ho demostra el fet que totes les botigues regentades per xinesos n'exhibeixen a l'exterior de l'establiment. Els botiguers ho estan notant, i en alguns comerços se'ls han esgotat! 

Però no em vull referir sols a la quantitat sinó a la qualitat, i no del teixit precisament sinó del comprador. Alguna cosa important i de fons està canviant a Catalunya. Un botiguer de confecció em va explicar una anècdota. També hi havia en la conversa l'articulista Francesc-Marc Àlvaro, que la va convertir en article, i l'hi retallo:
Un amic comerciant que es dedica als teixits m’explica que aquest estiu està venent més banderes independentistes que mai. La gent les penja als balcons, aprofitant les festes majors o sense necessitat de cap efemèride destacada. Aquest mateix botiguer em deia també que, fa pocs dies, va entrar al seu establiment un senyor de més de seixanta anys, un típic ciutadà d’ordre, i va demanar dues estelades. Quan les va tenir a la mà, va dir: “Ara toca això”. [...] resulta que el comprador de les dues banderes independentistes és fill d’un català que -per conviccions- va fer la guerra amb les tropes de Franco i que, com a oficial de l’exèrcit guanyador, va entrar a la ciutat l’any 1939. [llegir sencer: cat / cast]
No és broma! Diuen que les idees que canvien la humanitat comencen formant part d'un grup minoritari fins que hi ha un moment imprecís en què passen a ser majoritàries. En aquest trànsit, cal que hi hagi una massa crítica prou important per tal que una idea passi ràpidament a ser incorporada per àmplies capes de la població i a adquirir la condició de plausible i fins i tot de somni col·lectiu. En pocs anys, el dret a decidir, el dret a l'autoderminació, el sobiranisme, l'independentisme, com vulguem dir-ne, a passat de minoritari i sentimental a majoritari, central, i vinculat als interessos econòmics i socials.

Les dades parlen amb una claredat supina. Un estudi de la fundació CatDem conclou que una Catalunya independent tindria guanys de 13.000 milions d'euros. Precisament avui s'ha presentat una aplicació per a 'smartphones' que permet determinar què es podria fer sense un dèficit fiscal del 8% del PIB com el que pateix la Generalitat  Així ho ha explicat Núria Bosch, catedràtica d'Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona (UB) i autora de l'estudi, juntament amb la també professora Marta Espasa, durant la presentació de l'aplicació per a 'smartphones' 'Stop Espoli', impulsada per la CatDem i altres promotors. L'informe, que es pot trobar a la pàgina web de la fundació, estableix el cost de les noves competències d'un estat català i determina que la Seguretat Social catalana tindria superàvit de 2.000 milions d'euros. L'aplicació ve acompanyada d'un vídeo de denúncia de l'espoli on hi han participat Clara Ponsatí, Montserrat Guibernau, Joan B. Casas, Heribert Padrol, Núria Bosch, Elisenda Paluzie, Jordi Galí, Carles Boix, Guillem López Casasnovas i Andreu Mas-Colell. Vegeu vídeo (en anglès):



Malauradament, la informació no circula lliurement i en el context espanyol es donen informacions tergiversades o mentides flagrants, com la del president de la Junta d'Extremadura:
José Antonio Monago (PP) s'ha sumat al de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, assegurant que "Catalunya demana i Extremadura paga". Ho ha fet en el discurs oficial del Dia d'Extremadura i en relació a la petició per part de la Generalitat de 5.023 milions d'euros al Fons de Liquiditat Autonòmic. "Hem de liderar la resistència contra aquesta iniciativa insolidària anomenada pacte fiscal català, molt fàcil de resumir avui: Catalunya demana i Extremadura paga", ha afirmat Monago, que sosté que els 5.023 MEUR "surten de les butxaques de tots els extremenys, de tots els espanyols".
No solament és una mentida impròpia d'un personatge amb responsabilitats públiques... Va anar més enllà: va dir que compensaria l'increment de l'IVA als productes culturals perquè en comptes del 21%, els ciutadans de la comunitat paguin el 13%. Segons Mascarell, conseller català del Cultura, si el govern extremeny planteja aquesta rebaixa de l'IVA és "perquè deu tenir sobrant. I si té sobrant ens hauríem de plantejar com és que el té, sent una autonomia que no crea riquesa, que està subvencionada amb els diners de tots".

La principal dificultat en el procés de secessió (i segurament una de les causes significatives!) serà la manca de comprensió per part d'Espanya, ja que moltes persones de bona fe porten molts anys sota un context comunicatiu que ha demonitzat Catalunya i els catalans. I ja fa molts anys que no se senten veus que mostrin comprensió envers Catalunya ni de polítics, ni d'intel·lectuals, ni de les arts. Si algú pensa diferent calla!

Per això sobta i és d'agrair que el cantant espanyol Miguel Bosé hagi entrat al debat sobre la independència de Catalunya sense pèls a la llengua, encara que sigui en declaracions solament per a la televisió catalana: "Jo crec que veuré canviar la geografia de la península, n'estic absolutament convençut, hi estem abocats". Segons ell, l'autodeterminació de Catalunya arribarà aviat perquè "les coses roden per si soles, i [...] el que no pots fer és forçar un poble a ser una cosa diferent del que vol ser, i tampoc pots individualment forçar les persones. I la suma de persones fa un poble".


Afegim altres declaracions que mostren quin és el sentit de la història, com la de Paul Preston, CATEDRÀTIC D'HISTÒRIA LONDON SCHOOL:
Quines causes històriques han dut a l'actual tensió entre Catalunya i Espanya?
Si analitzem amb atenció els processos històrics espanyols durant un llarg període de temps, comprovarem que hi ha una història de mutu ressentiment que té un origen diferent en cadascuna de les parts del conflicte. Per la banda catalana, aquest ressentiment envers Espanya es fonamenta sobre causes històriques objectives: la derrota i l'ocupació del país repetides vegades per part d'Espanya sens dubte ha consolidat aquesta sensació de greuge i desconfiança. El règim del dictador Francisco Franco és en aquest sentit paradigmàtic: el general va buscar específicament la destrucció de la llengua i la cultura catalanes. Per la seva banda, el ressentiment del bàndol centralista envers Catalunya té uns fonaments diferents i es basen en l'enveja del benestar relatiu, primer de caràcter agrícola i després de caràcter industrial, i fins i tot d'un cert vigor cultural, que Catalunya sempre ha tingut. Aquest ressentiment espanyol anticatalà ha sobreviscut a la dictadura fins avui a causa del procés de rentat de cervell que va implementar el règim franquista a la població dels territoris no catalans de l'Estat.
La decantació de la centralitat política cap al sobiranisme ha afectat tota la base social i també les elits polítiques, culturals, intel·lectuals i acadèmiques del país. Un estudi sociològic interessant és sobre com s'ha produït el pas, l'hora del divorci. Per exemple:
Noves incorporacions al sobiranisme: el dia que van fer el pas.  
Molt allunyat del món polític, i per això més directe i contundent, el director de cinema Manel Huerga ho té ben clar: "Em vaig empassar el rotllo de la Transició i que aquest país podria tenir una relació normal amb Espanya, però durant els últims anys aquest respecte mutu ha desaparegut perquè hi ha algú a Madrid que ha decidit fer marxa enrere i que això s'ha acabat". "És com una relació de parella: si tot va bé, perfecte, però si una parella ja no s'estima, i a sobre es fa la guitza, més val divorciar-se", explica. En conseqüència, Huerga creu que ha arribat l'hora de la separació política, que no hauria de ser traumàtica perquè "Catalunya és un país que pot anar sol pel món i Espanya també".En tot cas, deixa clar que no té ni ha tingut mai cap "esperit patriòtic" en un sentit ni en l'altre. "No m'he sentit mai ni espanyol en el sentit estricte ni tampoc catalanista; jo sóc més aviat un ciutadà del món i i especialment un ciutadà de Barcelona", confessa. I afegeix: "Precisament pel fet d'anar pel món t'adones que les formes i les actituds de l'espanyolisme són anacròniques i desagradables, i jo sincerament no vull tenir-hi res a veure ni que em relacionin amb aquesta gent".
El teixit empresarial és sens dubte el que ha protagonitzat un canvi més significatiu, quan valora que la pertinença a l'estat espanyol és més aviat una font de conflictes i de pèrdua d'energia constant. Són molts els empresaris que ja parlen sense pèls a la llengua, i fins i tot organitzacions. Fa unes setmanes el president de la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC) feia un article en els següents termes, impensable uns anys enrere:
No a una ‘España grande, libre y única'
[...] darrere d'aquesta brutal caiguda de consum intern que estem vivint, i que és deguda a la pèrdua de poder adquisitiu dels ciutadans, hi ha una operació planificada des de la Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales (FAES) amb l'objectiu de recuperar competències en serveis bàsics i propis de l'estat del benestar. Crec que s'està utilitzant la crisi i la intervenció de la Unió Europea a Espanya com a pretext per ofegar les comunitats autònomes a través del debilitament econòmic, amb l'obligació del compliment del dèficit i a través del debilitament polític, cedint poder, competències i funcions al poder i control de l'Estat. 

Documents d'interès (del web www.stopespoli.cat):
2.9.12 [ca] Escolta Sepharad - Els homes no poden ser si no són lliures
11.9.07 [ca] Amb motiu de la Diada Nacional de Catalunya
11.9.09 [ca] Commemorant el nostre 11-S
14.9.09 [ca] Circumstàncies especials a Catalunya: consultes populars i altres
14.9.09 [es] Circunstancias especiales en Catalunya: consultas populares y otros

0 comentaris: