2.9.12

Es desenvolupen les monedes socials

A Girona i a Vilanova i la Geltrú es pot pagar amb monedes alternatives a l'euro: el res i la turuta. Es tracta d'iniciatives que pretenen impulsar el comerç local i de proximitat, alhora que es genera ocupació i riquesa.

Les monedes alternatives són una resposta a la crisi i als dubtes sobre l'euro que s'estenen per Catalunya. El projecte vilanoví, que ja compta amb gairebé 170 socis, està impulsat per l'associació ECOL3VNG i permet l'intercanvi entre socis de béns i serveis, i també anar a comprar a les botigues de la ciutat que acceptin aquestes monedes.

L'exdirector de la divisió de pagament electrònic del Banc Central de Bèlgica, Bernard Lietaber, impulsor d'aquest tipus de monedes, considera que a Catalunya li cal "una moneda amb el suport de les administracions locals", que cobrin part dels impostos en ella i creïn llocs de treballs específics per aconseguir-la. Això, considera, generaria llocs de treball i impulsaria l'economia.

Hem parlat anteriorment sobre les monedes locals o complementàries

2.09.12 ¡Ahora sí que lo entiendo! Moneda social, dinero y abundancia
8.8.12 Trobada Estatal de monedes socials i complementàries
2.10.11 La moneda social florece en Catalunya
4.6.12 Espanya ha fet fallida 21 vegades des del segle XV
2.10.11 Moneda local

Podeu llegir l'article complet sobre monedes alternatives i el reportatge sobre el cas de Vilanova a l'ARA Premium. 

Inventar-se una moneda per generar riquesa

A Girona i a Vilanova i la Geltrú es pot pagar amb monedes alternatives a l'euro. És una resposta a la crisi que pot crear ocupació i impulsar el comerç local i que s'estén per Catalunya.
Inventar-se una moneda per generar riquesa
Als anys 80 les companyies aèries es van adonar que podien aprofitar els seients buits dels seus avions per generar més ingressos. Van crear les milles aèries, uns programes de fidelitat que consistien a regalar bitllets d'avió als clients regulars. Generaven nous ingressos sense fer pràcticament cap inversió, i van crear, d'aquesta manera, una moneda complementària, amb una finalitat purament empresarial, però que va acabar sent acceptada no només per aerolínies sinó també per supermercats o gasolineres, que oferien regals i descomptes a canvi d'aquests punts.

La crisi i l'atur estan provocant que sorgeixin a Catalunya una multitud d'iniciatives que repeteixen l'essència d'aquest model, però amb finalitats socials o per impulsar el comerç local. El fenomen de les monedes complementàries no és nou, però ha renascut amb l'eclosió dels moviments relacionats amb l'economia alternativa, i actualment hi ha una multitud d'exemples, com el res, a Girona; les turutes, a Vilanova i la Geltrú, i els bancs del temps. El funcionament de totes aquestes iniciatives es basa en la creació d'una xarxa d'intercanvi que no tingui com a únic mecanisme l'euro, sinó que incorpori el pagament amb la nova moneda.

"Sorgeixen per instint de supervivència", considera l'expert en política monetària i expresident de la divisió de pagament electrònic del Banc Central de Bèlgica, Bernard Lietaer. Ajuden a pal·liar la xacra de l'atur, que a Catalunya afecta el 22% de la població. I guanyen especial força en un moment en què l'euro està en dubte. "Cal un miracle per salvar-lo", considera Lietaer, que forma part del consell assessor del projecte Res i va participar en la creació de la unió monetària prèvia a la moneda única des del banc central belga. "Això ens ha donat molt de joc", admet la responsable de comunicació del projecte, impulsat per la Universitat de Girona, Elisabeth Blanch.

Diversos models

Però cadascun dels sistemes presents a Catalunya té un funcionament diferent. "El més estès és el sistema LETS, d'intercanvi entre particulars", considera Lietaer, que és membre del Club de Roma, i acaba de publicar en castellà el llibre Monedas regionales .

Aquest model permet als integrants de la xarxa oferir serveis o productes en els camps que dominin -des de classes d'anglès fins a arracades fetes a mà- a canvi de la nova moneda, que després podran fer servir en els comerços adherits, o podran intercanviar per aquest tipus de serveis. És el cas del projecte de Vilanova i la Geltrú, les turutes (vegeu el reportatge de la pàgina següent).

D'altres, però, com el res, a Girona, van encaminats a fomentar el comerç local i funcionen no tant com una associació sinó com una empresa, que es dirigeix tant a petites i mitjanes companyies com a particulars. Res va néixer fa més de 15 anys a Bèlgica i ja compta amb més de 100 pimes associades a Girona. Segons Elisabeth Blanch, l'experiència d'altres països és que els integrants de la xarxa incrementen les vendes entre un 4% i un 5%.

I ho fan de manera similar a les aerolínies: fidelitzant els clients. Cada res val un euro, però quan s'ingressa una quantitat d'euros en un compte res, automàticament es carrega un 10% més. O sigui que s'ofereix una bonificació instantània d'un euro per cada 10, que anima els clients a comprar als establiments que acceptin res. I com que només poden formar part d'aquesta xarxa empreses petites, es fomenta el comerç local i de proximitat.

"El sistema LETS és limitat -alerta Lietaer-, perquè només té capacitat per a unes 500 persones". Per això ell defensa un model que vagi més enllà, i que seria capaç de generar capital social i llocs de treball. "Caldria una iniciativa a escala local o superior, amb el suport de les administracions", considera. Per Lietaer, el cop d'efecte definitiu per assegurar l'èxit d'una d'aquestes monedes i que sigui capaç de generar riquesa és que una administració obligui els ciutadans a pagar una part de les taxes en aquestes monedes. "La gent que no tingui feina podria fer treballs específics per aconseguir aquesta nova moneda, i els que sí que en tinguin l'haurien de comprar per pagar els impostos". D'aquesta manera es genera un nivell d'acceptació de la moneda que n'assegura el futur, perquè, recorda Lietaer, "l'única raó perquè tothom accepta euros és perquè el govern els exigeix per pagar impostos".

A més, segons l'expert, es fomenta un tipus d'economia més sostenible: "La clau de l'èxit de tot plegat és que el tipus de treballs que s'han de fer a canvi de la nova moneda s'escullin de manera democràtica". Així s'aconseguiria adaptar-los al perfil de la gent aturada i se'n podrien beneficiar els sectors més exclosos del sistema actual.