7.9.12

El govern tenia un pla B... i ha sorprès positivament amb el projecte alternatiu a Eurovegas

L'àrea on s'ubicarà el complex Barcelona World Avui ha saltat la sorpresa. Després de mesos amb el projecte del magnat Adelson damunt la taula per a construir el projecte faraònic conegut com a Eurovegas, pendents de si triava Barcelona o Madrid, el govern català ha trencat el guió i ha aparegut amb una proposta gens improvisada i molt ambiciosa.

L'alternativa a Eurovegas: Barcelona World, 6 parcs temàtics amb casinos a Port Aventura

El projecte crearà més de 20.000 llocs de treball directe. La inversió serà de 6.000 milions de dòlars i tindrà 12.000 habitacions. La inauguració està prevista per a finals del 2016 i espera assolir la xifra de 10 milions de visitants a l'any. El projecte l'impulsa el Grup Veremonte, que pertany a l'empresari valencià Enrique Bañuelos i segons ha explicat, Xavier Adserà, conseller delegat, "per l'elecció de l'enclavament ha estat essencial la proximitat de Barcelona, que és una de les marques més reconegudes internacionalment, i les infraestructures imbatibles que té la zona. ARA

A cop calent, volem fer les següents reflexions:
  1. El projecte d'Adelson comportava un model turístic i empresarial a defugir. En dos articles a Responsabilitat Global ens havíem mostrat crítics amb el projecte d'Eurovegas. Però en moments tan crítics com els actuals no és fàcil renunciar a una inversió que es promet molt potent. En tot cas, les xifres sembla que no es corresponen amb les que es van fer circular inicialment, i també posteriorment hem anat sabent sobre els altres negocis del magnat i els problemes legals i financers que té.  Per tot plegat, no podem més que alegrar-nos que aquest projecte hagi quedat desterrat.
  2. A banda dels temes ètics sobre el joc, i els riscos sobre l'augment de diner negre, corrupció, persones conflictives i foscos interessos, hi havia un altre actiu en joc: el parc agrari del Baix Llobregat, que hauria quedat seriosament afectat per la infraestructura. És una gran sort poder disposar tant a prop de la capital catalana d'un terreny fèrtil tan extens que pot proveir dels aliments agrícoles. Per raons de sostenibilitat i també se seguretat alimentària i nacional no es pot prescindir alegrament d'aquesta activitat econòmica.
  3. En uns anys de conflicte permanent Catalunya-Espanya, no podem deixar de referir-nos al fet que situar les opcions de l'emplaçament entre Barcelona i Madrid havia generat un sentiment paral·lel sobre qui captaria la inversió i una sensació no prou serena sobre si el que perdia un ho guanyava l'altre, fet que encara suposava un cop més dur. Aquesta reflexió no era purament visceral sinó acumulada al dèficit d'inversió de l'estat. En tot cas, les tries estratègiques comporten agafar unes coses i renunciar a d'altres, i Catalunya ha de fer la pròpia via, amb un model coherent i sabent renunciar a allò que no interessa, per llaminer que pugui semblar i més en aquest moment.
  4. Un dels temes calents de la proposta era l'adequació dels condicionants legals, en referència a aspectes com el poder fumar en interiors, o altres aspectes laborals, fiscals, etc. Afortunament el govern català va ser clar en aquest sentit manifestant que no volíem la inversió a qualsevol preu. Per contra el govern madrileny es va mostrar més receptiu a possibles canvis legals, fet que podia ser vist com un joc brut o senzillament com cadascú té una manera diferent d'entendre el valor de les lleis. Si finalment se li fa un trajo a mida, començaran a ploure propostes cadascuna amb el seu marc legal a mida. És curiós que al nacionalisme espanyol li preocupi l'existència de diferents regulacions territorials en algunes matèries i pretenguin homogeneitzar-les per la via de la recentralització o l'anivellament i, en canvi, no tinguin cap problema a acceptar diferents regulacions sota un concepte arcaïtzant i medieval com serien aquests enclavaments.
  5. En aquests darrers anys, tenim la sensació (i constatem!) que els poders públics han perdut poder davant el sector privat i especialment davant els grans interessos financers. Sovint veiem els polítics amb actitud submissa davant els mercats, com una fatalitat del nostre temps. Quan avui he sentit el conseller d'Economia dient que el termini donat a Adelson caducava el 31 d'agost i que, per tant, no s'han pres ni la molèstia de fer-li saber que el govern optava per aquest altre projecte, he tingut la sensació d'una major dignitat del sector públic i del govern. Un sempre rigorós i educat Mas-Colell ha dit textualment que ja se n'assabentaran per la premsa. Convé que els governs recuperin dignitat, encara que sigui per a poder parlar de tu a tu, amb el mateix respecte.
  6. Sobre les reaccions procedents del Baix Llobregat, he trobat interessant les dels agricultors que demanaven a tots els que s'han posat el Parc agrari a la boca per defensar-lo, que ara demostrin aquesta sensibilitat optant clarament per comprar productes de proximitat, que assegurin la viabilitat econòmica de les explotacions i el millor impacte ambiental de la proximitat. Per altra banda, han sorprès les declaracions immediates dels alcaldes, alguns combatius contra el projecte i ara demanant una alternativa d'inversió. Vaig penjar el vídeo de l'alcalde del Prat, on feia un bon al·legat contra Eurovegas, però ara no entenc aquest populisme i oportunisme que, en lloc de felicitar-se perquè aquesta iniciativa ha passat a la història demanen una alternativa a les inversions que el magnat americà havia de fer-hi. Així potser sí que és millor portar aquests projectes en secret perquè si cada inversió privada que s'explora i es desestima ha de comportar una demanda de suport alternatiu al govern... Sols s'entén com un cop d'ullet als seus votants, molts dels quals precisament eren els que no entenien la seva oposició al projecte.
  7. Si bé és cert que la nova proposta també incorpora casinos, aquests no són l'element central del projecte, que precisament vol captar un tipus de turisme que s'ha definit com a familiar. Vol convertir-se en el centre d'oci familiar més gran d'Europa: es tracta d'un projecte "molt ambiciós" que té "l'objectiu de potenciar la indústria turística, que és una de les bases de la nostra economia", ha dit el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell. El turisme és un dels sectors estratègics de Catalunya i convenen inversions en aquesta àrea, alhora que serà bo que contemplin de manera fonamental opcions de sostenibilitat ambiental, i un model de gestió de la responsabilitat social.
Reflexions pròpies anteriors:

Notícies ARA posteriors

0 comentaris: